dimecres, 17 d’abril del 2024

Tenerife

 Aprofitant les vacances de Nadal vaig decidir fer un pas més en les aventures sobre la bici. Era el moment de posar la bici dins una caixa agafar un avió i anar a un destí més llunyà. La idea el principi era un altre, tenia pensat anar al Marroc, però amb les restriccions que hi havia encara de la Covid-19, no va ser possible i vaig posar rumb a les Illes Canàries. 

Vaig aterrar a l'illa després de donar unes quantes voltes, ja que hi havia boira i no podíem aterrar a l'aeroport del nord. Un cop a terra, vaig recollir la caixa de la bici vaig sortir fora i vaig muntar-la. Quan ho tenia tot llest vaig arrencar direcció San Cristóval de la Laguna, una ciutat molt bonica de l'illa, però com que no hi feia massa bon temps vaig marxar ràpidament cap a la capital, Santa Cruz de Tenerife. Després de passar una estona visitant la ciutat, vaig anar direcció San Andres. Aquesta seria l'única part plana de l'illa, era una carretera que anava pel costat de la costa. Un cop a San Andres, vaig anar a passar una estona a la platja, cosa que no deixava de ser curiós per ser desembre. A la nit vaig dormir al costat de la platja mateixa. 




L'endemà vaig sortir direcció la península d'Anaga. Aquesta part és molt verda i humida on fins i tot el vaig trobar boira. Vaig arrencar amb una pujada i seguidament una baixada molt dreta que em portaria a Taganana, un poble molt tranquil d'aquesta part de l'illa. A la tarda vaig anar fins a La playa de Benijo, un lloc amb unes platges espectaculars i unes vistes brutals de la costa. Aquí vaig posar la tenda a uns dels millors llocs que he posat mai, al costat d'un penya-segat amb vistes al mar, on el soroll de les onades em va acompanyar tota la nit. 








Aquell dia em vaig despertar aviat per desmuntar el campament i començar a pedalar. M'esperava una llarga i forta pujada per sortir de la península d'Anaga per unes carreteres estretes i sinuoses. Pel camí vaig trobar un mirador on es podia veure tot el paisatge de l'illa amb el Teide al fons. Vaig dinar a un petit poblet i després vaig arribar al poble de Tejina. Aquí vaig anar a dormir al seu càmping que de bon principi no feia gaire bona pinta, però quan em vaig haver instal·lat el seu ambient em va encantar, i que sense saber-ho acabaria tornant-hi més endavant. Allà vaig compartir sopar amb un altre cicloturista i vam poder compartir aventures. 







Vaig passar una nit molt agradable al Invernaderito i un cop carregada la bici, vaig posar rumb a Puerto de la Cruz. El dia va passar per carreteres que no tenien ni un pam de pla i abans d'arribar a la ciutat que us he dit, vaig parar a dinar a la Orotava on els últims kilòmetres els vaig compartir amb un altre ciclista que també anava amb alforges, un cop allà també vam dinar junts. A la tarda vaig baixar a Puerto de la Cruz i la veritat que no em va agradar gaire i a més a més tampoc vaig trobar un bon lloc per dormir, així que tot i ser una mica tard vaig marxar d'allà per anar a posar la tenda prop d'una platja poc concorreguda. 






L'endemà vaig recollir aviat el campament i vaig seguir direcció oest per passar Icod de los Vinos. Un poble on hi ha un gran drago que recordava d'una vegada que vaig està a Tenerife de petit. A l'hora de dinar vaig arribar a Buenavista del Norte, un poble tranquil on vaig comprar menjar per tres dies, ja que venia Nadal i no hi hauria les botigues obertes. Aquí també vaig conèixer una cicloturista que em va donar informació de la Punta del Teno, el lloc on volia anar a passar la nit. Havent dinat vaig anar cap allà i només la carretera per arribar ja va ser espectacular. Passava per un penya-segat gegant i acabava en una llarga baixada que et portava fins al far de La Punta del Teno, un lloc on pràcticament no hi havia ningú i on podies veure unes molt bones vistes de tota la costa al mateix temps que es ponia el sol. Quan va ser hora de posar la tenda vaig conèixer un noi italià que ja m'havia dit la cicloturista que seria per la zona i amb ell vam poder compartir aventures i curiositats de passar aquella nit de Nadal en aquell lloc tots sols. 








L'endemà em vaig llevar sense massa presa i vaig sortir direcció Masca. Vaig haver de desfer una bona part de la carretera que havia fet el dia anterior cosa que no em va fer res per l'espectacular que era. Quan ja vaig ser a Buenavista del Norte ja va ser tot pujada fins a ser a pocs kilòmetres de Masca on arribaria en baixada. El paisatge era totalment volcànic on es podria veure totes les formes de les diferents capes de la pedra. El poble de Masca està situat en un lloc increïble, just en una petita cresta en mig d'una vall. La veritat és que s'ha de veure en directa per veure l'espectacularitat de l'entorn. Era el dia de Nadal, estava tot tancat i vaig haver de buscar-me la vida per trobar aigua. Finalment, me la va donar la mare d'un home que venia plàtans als turistes on després de xerrar una estona em va donar un cop de mà. Per sortir del poble ja vaig veure que no seria fàcil, ja que es veia una carretera molt dreta que portava fins a un coll, i tal com aparentava va ser dur. Va ser difícil no posar el peu a terra perquè en algunes parts era realment molt inclinada. Un cop a dalt vaig fer un veure en una parada que hi havia allà i també vaig estar xerrant amb un home que venia souvenirs als turistes. Quan es va començar a fer fosc vaig buscar un bon lloc per posar la tenda, i a dormir. 

















El dia de Sant Esteve arrencava amb una llarga baixada fins a Santiago del Teide, llarga i fresca, perquè en aquella part feia molt fred. Vaig comprar alguna cosa de menjar i vaig començar la pujada al Teide. Una pujada que es pot fer per diferents parts de l'illa i que finalment vaig decidir a fer-la per aquesta part de l'illa. Al cap de pocs kilòmetres em va atrapar en Joseba, un basc que feia molts anys que vivia a l'illa i que vam poder compartir batalletes durant quasi 3 hores de pujada que vam fer. Quan vam ser a dalt ens vam ajuntar amb la seva colla i fins i tot em vam convidar a una copa de cava. Del paisatge no dic res, millor mireu les fotos i veureu com és tota aquella part de l'illa. La veritat és que és espectacular i molt diferent dels paisatges que estem acostumats a veure. Vaig passar tot el dia per allà fins que va ser mitja tarda. Volia anar a dormir a una zona d'acampada que hi havia a prop, però un vigilant del parc em va dir que amb les mesures de la Covid, estava tancada, així que em vaig haver de buscar la vida, i la veritat vaig trobar un lloc molt bo per passar una nit tranquil, a uns 2.000 metres d'altitud. 















L'endemà seria un dia tràmit, ja que era tot baixada. Vaig arrencar aviat amb tota la roba que tenia perquè feia fresca, i em vaig dirigir a Vilaflor, el poble que està situat a més altitud d'Espanya. El poble és molt bonic, i val la pena visitar-lo. Vaig esmorzar una mica i després vaig anar baixant cap a El Medano, un poble on hi ha bon ambient i també hi ha molta gent que fa kite surf. Prop del poble hi ha la Montaña Roja on si pot pujar caminant. En aquest poble, vaig passar un parell de dies a un càmping, ja que feia molts dies que pedalava, i em feia falta descansar. 










Havent passat dos dies a El Medano vaig sortir amb les piles carregades, i amb ganes de conèixer la part sud de l'illa, una part que semblava més seca que la cara nord, però que tenia curiositat per veure. Per sortir del Medano hi havia una bona pujada i un cop a dalt tot va ser un puja baixa constant. Vaig anar parant a diferents poblets durant el matí i a la tarda vaig anar a banyar-me a un moll que hi havia just al costat del centre de Porís de Abona, un poble pesquer molt petit i acollidor on solament hi havia gent local i jo. Quan es va començar a fer tard, vaig pedalar uns kilòmetres més per anar fins a Punta de Abona, on hi havia un far molt bonic i també un bon lloc per posar la tenda i passar una nit tranquil·la. 










Després de passar una bona nit a Punta de Abona, vaig desmuntar el campament i vaig seguir la ruta direcció nord-est. Pel camí vaig trobar un poble on hi havia unes coves on vivien els Guanches antigament. Els Guanches eren els habitants originaris de les illes Canàries. Tot arribant a Güimar vaig fer una baixada espectacular on es podia apreciar tota la colada volcànica, a la ciutat de fons, va ser realment espectacular. A Güimar per a dinar vaig menjar típic de l'illa per agafar forces per anar fins a la Candelaria, un altre bonica ciutat d'aquesta illa. Aquí tenia la intenció de passar-hi la nit, però com que no vaig trobar cap lloc que m'agrades, vaig decidir marxar. Abans de sortir de la ciutat vaig fer una parada a fer-me un pírcing a l'orella, cosa que ja feia temps que tenia la idea de fer. Així doncs, amb un pírcing nou, vaig enfilar la pujada que hi havia sortint de la ciutat i vaig tornar a l'Invernaderito, el càmping que havia estat uns dies abans. Vaig aprofitar que passava per Santa Cruz de Tenerife per recollir una caixa per carregar la bici dins l'avió. Va ser tota una aventura portar-la amb la bici fins al càmping, ja que faltaven 10 kilòmetres, però per sort, la majoria eren tot de baixada. 
















Els últims dies vaig fer alguna excursió més pel voltant de Tejina i allà al càmping mateix vam celebrar el Cap d'Any amb tota la gent que estàvem allà allotjats.







Va ser una gran experiència per mi aquests dies a l'illa, una experiència que segur que em servirà per futures aventures sobre rodes.. Era la primera vegada que carregava la bici a un avió i l'únic que tenia allà era el que portava dins les alforges. Vaig trobar molta gent que viatjava amb bici com jo, i gent que estava de viatjar allà per molt temps, cosa que em va fer trobar molt a gust. També vaig trobar llocs molt acollidors per posar la tenda i això és un plus per mi. L'illa té uns paisatges espectaculars i ideals per recórrer amb bici. A l'Invernaderito hi havia molt bon ambient, em vaig sentir com a casa, vaig fer amics i vam passar un Cap d'Any molt divertit amb gent molt diversa, tan diversa com podria ser jo o un legionari...  ves a saber si algun dia torno a passar-hi uns dies.

 I fins aquí aquesta aventura. 

Els números: Del 20 de desembre del 2021 al 1 de gener del 2022. Onze dies de bici, 451.52 kilòmetres, 9418 metres de desnivell positiu. Dia 1 Aeroport San Andres 27.91 kms 45+. Dia 2 San Andres Benijo 22.14 kms 660+. Dia 3 Benijo Tejina 42 kms 1221+. Dia 4 Tejina Playa del Castro 46 kms 996+. Dia 5 Playa del Castro Punta del Teno 40.85 kms 578+. Dia 6 Punta del Teno Masca 29.92 kms 1542+. Dia 7 Masca Teide 53.56 kms 1875+. Dia 8 Teide El Medano 43.95 kms 51+. Dia 9 El Medano Punta de Abona 35.66 kms 674+. Dia 10 Punta de Abona Tejina 79.55 kms 1476+. Dia 11 Tejina Tejina 30 kms 300+