dilluns, 18 de març del 2024

Colle delle Finestre

 Aprofitant que estava per la zona i abans de tornar a casa vaig decidir anar a fer una altra pujada que li tenia l’ull posat des de feia temps i que em quedava relativament a prop. Aquesta pujada, era el Colle de la Finestre a Itàlia. Una pujada llarga i molt dura des del principi fins a la seva fi, tot per una carretera que amb prou feines passa un cotxe, i que els seus últims kilòmetres són de terra. No va fer gaire bon dia per veure les vistes perquè estava tot emboirat. 

 S’em feia extrany entendre com la gent pasa per allà amb bici de carretera ja que no deixa de ser un camí de carro. 






El números: 18,2 kilòmetres, 1693 metres de desnivell positiu amb una mitjana del 9,3

Grans ports dels Alps



Després de passar una temporada tancat per culpa de la pandèmia, vaig posar rumb a una ruta tenia vista des de feia una temporada. La ruta la vaig veure del blog d'en Feliu, i des del primer moment de veure-la vaig tenir ganes de fer-la. La ruta passa per uns quants dels ports més emblemàtics dels Alps Francesos, com podria ser l'Iseran, la Madeleine o Comet de Roseland, aquest últim s'ha convertit en el meu port preferit. Així doncs, vaig agafar el cotxe i vaig anar fins a Saint-Jean-de-Maurienne. 

El primer dia vaig sortir de Saint Jean direcció l'Iseran. Vaig començar a pedalar a la tarda i tot i fer tendència en pujada, va ser un dia assequible. Vaig fer uns 50 kilòmetres i em vaig quedar a acampar al costat d'un llac.



Havia arribat el dia de pujar uns dels grans ports dels Alps, l'Iseran, un dels més alts d'aquesta zona. El port comença a Bonneval sur Arc i des d'aquí hi ha 13,4 kilòmetres amb 983 metres de desnivell positiu, amb una mitjana del 7,3 %. Hi ha més de 10 kilòmetres per sobre de 2000 metres i els paisatges per allà dalt són espectaculars. Quan et vas acostant al cim tot es torna més pedregós, similar a quan vas a fer un 3000 als Pirineus. Un cop d'alt hi ha una capella, un alberg i el típic cartell amb el nom del port, tot rodejat de muntanyes amb molta neu. Vaig baixar per l'altre vessant fins al trencant de Tignes on vaig decidir pujar a veure com era el poble. És una estació d'esquí amb molta gent també a l'estiu tot organitzat al voltant d'un llac. Quan vaig haver passat una estona pel poble vaig tirar avall fins a arribar al port de la Rossiere. Aquest port és una carretera estreta amb forts pendents i que acaba connectant amb el petit Sant Bernat. Al arribar vaig pedalar un uns kilòmetres més i em vaig quedar a dormir al costat d'una furgoneta on hi havia uns francesos que vam acabar compartint el sopar. 










L'endemà vaig acabar de pujar el petit Sant Bernat. A la part de dalt és una pujada suau tot passant entremig d'uns prats molt bonics. A dalt també fa frontera entre França i Itàlia. Així doncs, cap a Itàlia anava. Vaig fer una llarga baixada i un cop a baix la ruta que tenia pensada anava cap a Aosta i després encara passava per Suïssa, i com que era època de covid no tenia gaire clar entrar en aquest últim país. Vaig anar fins a Courmayeur i després de passar el migdia pel poble, vaig agafar un autobús que passava per túnel de Montblanc i em va deixar a Chamonix. Allà vaig buscar un càmping i vaig anar a passejar pel centre. 






El quart dia de ruta deixava enrere Chamonix per anar cap a Megève, va ser difícil perquè hi havia diferents carreteres per triar i havia d'anar mirant quina triar. Aquesta ciutat té un centre empedrat on si estàs per la zona, val la pena visitar. Vaig dinar per aquí i a la tarda vaig començar a pujar el Col de Saises, una pujada de més de 10 kilòmetres on anaves entre cases típiques dels Alps, prats on pasturaven les vaques, pistes d'esquí... Dalt del coll vaig berenar en una boulangerie i vaig anar a posar la tenda a un lloc amb unes vistes increïbles al massís del Montblanc. 








Començava un nou dia i sempre es posa bé arrencar amb baixada, ben abrigat per no tenir fred, i avall. Uns 15 kilòmetres de baixada per arribar fins a Beaufort, un poble típic pels formatges que es fan pels seus voltants. Aquí comença la Comet de Roseland, un dels ports que s'ha convertit en el meu preferit. Al principi quan surts del poble vas entre arbres i cases i a mesura que vas pujant n'hi ha menys. De sobte arribes a un gran llac alpí on tot planejat li dones la volta i un cop rodejat, els últims kilòmetres per arribar fins a dalt. Un cop coronat i fetes les fotos de rigor, començava un llarg desens fent unes grans paelles i de mica en mica et vas endinsant cap al fons de la vall, tot notant com anava pujant la temperatura. Un cop a baix em vaig quedar a dormir a un càmping a prop de Moútiers on l'endemà m'esperava el Col de la Madeleine. 







Havia arribat el dia de pujar un altre dels colls més emblemàtics dels Alps, la Madeleine. M'esperaven 25 llargs kilòmetres de pujada al 6,2% on la seva part final era la més dura. En aquesta part hi ha unes llargues rectes al 10% de pendent, que es fan molt dures amb tot el que portes pujat. Aquesta part se'm va fer passada. Al cim hi ha un alberg típic, d'aquells on et cobres 3,5 euros per una coca-cola, però val la pena pagar-ho un cop ets allà. Vaig baixar per l'altra banda i després de dinar i fer una migdiada a La Chambra vaig agafar direcció al Col de Glandon. No tenia massa ganes de pedalar més així que em vaig parar al primer poble que vaig trobar i em vaig quedar a dormir al seu càmping. Quan vaig tenir la tenda muntada vaig anar a fer una cervesa al bar del poble, hi havia quatre persones, però si estava molt bé. Vaig estar molt a gust a aquell petit poble de carretera, va ser un d'aquells llocs que recordes després amb el temps.







L'últim dia de la ruta, solament quedava coronar el Col de Glandon i tornar cap al cotxe. Els últims kilòmetres del Glandon van ser entremig de la boira per una carretera estreta i amb forts pendents, cosa que ho va fer encara més especial. Un cop a dalt baixes uns metres i connectes amb La Croix de Fer on solament et falten fer un parell o tres de kilòmetres. Ara ja sí, tot baixada fins al fons de la vall. Però quan anava baixant vaig canviar de plans en veure que podria coronar un altre port, el Col du Molard, un coll d'uns 8 kilòmetres creuaves algun poble al seu pas. Quan vaig ser al fons de la vall l’última cosa que faltava era arribar al cotxe, uns kilòmetres de pla i amunt i hauria acabat la millor ruta de cicloturisme que havia fet mai.






D’aquesta ruta tinc molt bon record, vaig passar uns bons dies per un lloc que fins al moment era desconegut per mi, i que em va fascinar des del primer moment. Va ser una bona aventura, amb tot el que m’agrada, ports de muntanya, bici, alforges i una ruta de força dies seguits. 

Els números: 7 dies, dia 1 52k 1100m+, dia 2 88k 2800 m+, dia 3 43k 1300 m+, dia 4 65k 1640m+, dia 5 90k 1818m+, dia 6 71k 2646m+, dia 7 62k 1520m+ total de 472 kilòmetres 12.990 metres de desnivell positiu. Del 5 de juliol al 11 de juliol del 2020