Vaig buscar hotel i despres d'una migdiada, vaig sortir a buscar opcions per anar a veure la selva. Haig de dir que quan vaig arribar aquí em sentia una extrany, tothom amb moto, aquell ambient, aquell clima, les olors... em portava molts records, no sabia si era a Bolívia, o a Labuan Bajo ( Indonèsia ) o a Luan Prabang ( Laos ), una cosa si sabia, és que aquest clima m'encanta.
Aquí hi ha dues opcions, la pampa, o la selva. La pampa t'asseguren veure mes animals, però és molt turístic. La selva en canvi, es veia mes emocionant, podies anar improvisant el pla de cada dia amb el guia, acampar per allà al mig... Així dons em vaig decidir per selva. Vaig estar de sort perque havia d'anar amb tres turistes mes, però el dia de sortir no es trobaven bé, i no van poder venir, així que hi aniria sol.
El primer dia vam sortir de Rure riu Beni amunt. Al cap de tres hores vam arribar al campament, jo no les tenia pas totes de com seria el lloc, però molt bé, hi havia un gran cobert amb llits, cuina... Primer vam dinar, i despres de descansar una estona vam entrar a la selva. Aquell dia només faríem una volta i tornaríem a dormir allà. El guia em va comensar a explicar com anavem les coses a la selva. Aquí es mastega coca per tenir la ment desperta, i es fuma per espantar els esperits. Dons d'acord, mastagarem coca i fumarem.
Aixi ho vam fer, vam entrar a la selva, i en Tomba (el guia) m'anava donant consells, has de deixar distancia amb el guia, has de intentar no fer soroll quan camines... al cap d'un parell d'hores tornàvem a ser al campament. No vam veure animals però l'experiència va ser bona, la vegetació es molt canviant, i amb deu metres de diferencia canvia totalment. Vam sopar i vam comensar a fer fum (per fer fira als mosquits) al voltan de unes amaques, per descansar tragajar un mica i explicar-nos històries.
El segon dia vam marxar del campament despres d'esmorzar. Vam entrar cap dins la selva direcció un altre campament. De cami allà ens vam trobar un ramat de porcs, n'hi havien molts i estaven molt aprop, però amb la vegetació que hi ha va ser difícil veure'ls. A quarts d'una vam arribar al campament i dos minuts mes tard es va posar a diluvia. Aquell campament si que era rústic, una taula al costat del foc i un parell de plàstics per dormir-hi ha sota. A la tarda tot i la pluja vam sortir a caminar. Vam poder veure un mono. No va ser fàcil, però el guia tenia una vista espectacular. Despres vaig pescar el sopar, un parell de piranyes. A la nit vam tornar a sortir a caminar. Va ser impresionant, allò t'omple els sentits, hi ha mil sorolls, els ratpenats el pasen fregant la cara, les olors se senten mes, i quan pares el llum, la foscor es absoluta. En Tomba va veure un animal com un petit jaguar, jo no el vaig poder veure perque va fugir ràpidament, que hi farem. De totes maneres l'experiència de estar allà de nit, va ser brutal. Aquella nit va ser difícil dormir perque en Tomba i un altre guia que va arribar al campament de nit roncaben, que quasi be tremolava el terra.
El tercer dia vam desmontar la parada i vam tornar cap al primer campament. De cami primer vam veure petjades de un jaguar molt gran, i quan ens acostavem encara mes al campament hi havia marques de dos mes que venien d'allà. Quan vam arribar ens van dir que l'havien sentit però que no l'havien vist. M'hauria agradat almenys sentir-lo saben que eren tan aprop, però no vaig estar de sort.
Vaig estar molt conten de tenir en Tomba de guia. Aquest home és un mita del Madidi, i es coneix tot el parc com casa seva. Em va explicar històries increïbles de trobades amb jaguars, i altres animals com el puma, i també d'una tribu que viu al parc, però que no se'n te constància. Diu que a ell li agraden els viatges llargs, que al alto Madidi està ple d'animals, i que encara que a la selva hi ha molts mosquits prefereix ser allà, que a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada