dimarts, 31 de desembre del 2013

2013

Avui acaba l'any, un any que va comensar a Auckland, dotze hores abans del nostre horari, i segurament l'acabare a la plasa vella de Calldetenes. 

Abans de que acabi l'any sempre penso en tot el que he fet, però aquest ho faré diferent, aquest any no ho faré. Segurament serà difícil de superar el 2013 després de tot el viscut, però la pregunta és; i perque no?


Pel 324 he vist imatges de Aucland i de Sydney, i pensar aquí fa un any i aquí en fa dos, és la ostia. Tot i la nostàlgia, molt content per haver vist néixer un altre any allà. 



L'any que comensa es preveu ser apacionant en el tema nacional, esparem que tota aquesta colla de polítics estiguin a l'altura, i que no ens fallin. 

Bon any nou per tothom, i que el 2014 sigui igual o millor que el 2013. 


dijous, 19 de desembre del 2013

Avui fa un any

Avui fa un any, que em vaig llevar aviat, vaig anar a ajustar les ulleres a l'òptica, vaig anar a veure la meva mare a la peluqueria, vaig tancar la maleta, i vaig marxar de casa per un llarg temps, concretament set mesos. Toca potser, reflexionar de tot el pasat. 

Set mesos es diu ràpid, tot i que ja en fa cinc mesos que soc per aquí. Les diferencies son abismals entre passar un mes a casa, i passar un mes voltan pel mon mirant el calendari per quan s'acaba el visat. Quan ets fora amb un mes passes mil històries, en canvi aquí, et pasen les setmanes que volen, i els mesos amb prou feines te n'adones. Els dies son lents i les setmanes ràpides, tot el contrari de quan viatges. Per sort he trobat feina ràpid, i no he estat molt temps a casa, per sort, perque amb poc temps a casa ja m'enfilava per les parets. 

En aquest temps, des de la tornada, he estat treballant a dos llocs. El primer a Calldetenes arreglant cotxes, tot i que no em feien gaires bons tractes la feina m'agradava, i potser vaig descobrir la meva pessio. Vaig estar-hi uns dos mesos i mig, en els quals vaig aprendre molt, tan en l'especta mecànic, com en treballar fora de casa, ja que tota la vida havia treballat amb el meu pare.  
L'altre feina, la vaig trobar, una setmana i mitja després de que en Ferran em digues que no tenia feina per mi. Es podria dir que soc un afortunat, o tambè que soc un cabro, perque amb els temps que corren, no es fàcil trobar feina així de ràpid. Em vaig moure molt, crec que pràcticament tots els tallers de Calldetenes, Vic, Sant Julia, Folgueroles, Roda, Manlleu tenen el meu currículum, i reconec que quan vaig deixar-lo en aquest taller on estic, no m'esperava que em truquessin, però sorpresa!! Vaig parlar amb el cap de taller i el dia després ja començava. Ara treballo arreglant camions a Gurb. La feina és passada i no massa neta, però es feina.  

La tornada no és pas fàcil, buscar feina, trobar-te amb la rutina, està a casa, vells mals de cap, que t'expliquin alguna cosa que no va massa bé. Hi ha coses que no acaben de ser com et pensaves, ara podria mencionar una frase dels At-versaris, però no ho faré. Tambè te moltes coses bones, veure els amics, la família, sobretot la Iaia, que la vaig trobar una mica canviada, però molt guapa ella, anar a Sant Marc, agafar la moto la bici, menjar coses d'aquí. Bàsicament, les coses que has fet sempre.

Algun dia d'aquests, veig fotos, i penso que hi ha coses molt guapes, i impresionats en aquest mon. Quan ets allà, com que ja tens la dinàmica de veure coses, potser no ho valores tan. No dic que no ho valores quan ets allà, només dic que ara ho veig amb un altre punt de vista. Em va passar amb aquesta foto. 


Fa uns dies, estava veien un reportatge per la televisió, el quan parlava de piràmides. Hi vaig veure un temple anomenat barbatur. Aquest temple és a Indonèsia, i quan vaig ser allà el vaig visitar. No em va convensa gaire, amb va agrada mes el viatge amb bus per anar fins la ciutat, però quan ho vaig veure al reportatge, em va fer gracia, i vaig pensar que estava molt bé haveri anat. 

Mil històries passades fora, algunes enbarcades, bons moments, alguns mals de caps, moltes aventures, gent coneguda, milers d'anècdotes, llocs impressionants. Aquest mon és ple de coses per veure, i tot el que portem a sobre ja no ens ho treu ningú. 



divendres, 29 de novembre del 2013

Cercamus-X

Ja que vaig explicar l'història dels Enxufats, ara explicaré la dels Cercamus-X, un altre grup del la qual tambè en formo part. 

Aquest grup el vam formar exclusivament, per tocar al cercamusiques. Que és això? Dons una rua alcohòlico-festiva, que visita diferents places de Calldetenes, on en aquestes, si celebren concerts i hi bevem cervesa. Al tema, erem grups diferents que volíem tocar-hi, i com que tots si fa no fa, toquem les mateixes cansons, vam decidir unir-nos i fer un sol grup.

El grup en el seu inici, el formava gent de tres grups. Tres components de Egundu Gorri, eren en Cesc (baixista), en Jordi (guitarra i veu) i l'Escale (veu). Dos components de Enxufats a l Farola, jo (guitarra i veu) i en Mas (bateria). Per acabar, dos components de un tercer grup, L'Esclop i l'esperdenya. Els components eren; jo (un altre cop), i en Ferran (guitarra). Un tres en un. Després vam canviar en Mas a la bateria, per en Velasco, dels Egundu. 

El nostre primer concert va ser, no sabria com dir-ho, sorprenent, espectacular, dur, admirable. I quan dic tot això ho dic del públic. Aquest dia, crec que va ser el primer, que vaig posar una carretilla (element pirotècnic usat per fer un correfoc) a la punta de la guitarra. Desde aquell dia, mai falla. L'altre és que anava molt moll de cervesa, i reconec que patia per electrocutarme, per sort no va ser així. Vam ser l'ultim concert del cercamusiques, i quan la gent ja va animada, per dir-ho d'alguna manera, es munta un merder impressionant, d'aquells que recordes.



El nostre salt al escenari va ser, pel tradicional concert de Sant Marti. Aquell dia vam sortir disfressats, i l'Escale va sortir de dins una caixa, que vam posar al mig de l'esenari. Va fer molt riure. Tambè i va haver molt foc, perque se'm va encendre alguna carretilla mes del compte. La gent va estar entregadissima un altre cop. 


El repertori que tenim, és de cansons punk-rockeres. Toquem les següents; Vicio de Reincidentes, Carne pa la picadora de La polla records, mi primer amor i qualquier dia de Piperrak, Soladito español de El Ultimo que cierre, cansons lluires de Bob Marley, marihuana dels Porretas, últimament va incorporar, el mar de Manel, i alguna mes. 



Un grup creat per nesecitat, i on ens ho passem molt bé tocant junts, i amb la gent que tenim de públic. Esperem retrobar-nos. 


diumenge, 17 de novembre del 2013

Enxufats a la Farola

Feia molts de dies que tenia pensat escriure aquest post, i per fi ha arribat el moment. 

Els Enxufats a la Farola som un grup format actualment per tres membres, dos guitarres, en Ferran i jo, i un bateria, en Jordi, amb el qual ens repertim la feina de cantar. Però en la nostra historia no ha estat format sempre així. 

L'inici del grup va comensar quan em vaig comprar la guitarra elèctrica, i vam comensar a quedar a casa en Mas, per fer una mica de fresa. Mica en mica, ens vam anar animant fins que vam decidir fer el nostre primer concert. Vam aprofitar que a Calldetenes feien el callderock, perque quan s'acabes aquest concert, nosaltres comensariem el nostre. Aquest concert el vam fer a una cantonada del polígon, just davant d'una Farola. Aquesta farola és, la que després de punxar-la ens dona llum. I d'aqui surt el nostre nom. Haig de dir que el concert va ser prou correcte, tot i que va ser sols instrumental, i l'assistencia de gent ens va sorprendre. El següent concert va ser per festa major, devant de l'esglesia. Aquest concert tambè va ser únicament, de guitarra i bateria. 


Després el grup va comensar a evolucionar, i vam fitxar un baixista, l'Angel, i vam comprar micros per posar veu a les cansons. Els assajos els fèiem al nostre local entre queixes, però ens sap greu gent volem assejar, o sigui que... crec que vam arribar a un acord per tocar el diumenge a les 7 o a les 8 del vespre durant una hora. La cosa ja anava en seriu, entre baixista i veus, les cansons tenien mes cos, i fins i tot vam fer un parell de temes propis. 

Aquests temes tenen cara i ulls. Vull dir que tenen un estructura, i parts diferenciades dins. Les lletres son obre d'en mas, i la música la vam posar entre tots. Una canso es El Monseny, potser alguns de vosaltres l'heu escoltada en algun concert. L'altre és El deliri, aquesta la tenim menys rodada i en directa la em tocat poquíssim. 

Sinó recordo malament, el primer concert a un asenari va ser a un callderock, no recordo amb qui vam compartir escenari aquella nit. 

Mes endevant vam incorporar el quart component, l'Alba, que ens posava la veu femenina al grup, un toc diferent. Amb ella vam fer alguns concerts, un dels quals va ser el polèmic dia amb els Sutagar, si si, vam fer de taloners als Sutagar, aquell equip sonava genial, llàstima que el concert dures tan poca estona. 



L'Alba ens va deixar al grup al cap d'un temps i vam seguir fent algun altre concert sense ella, fins que l'Angel tambè ens va deixar. Tot i està tocats vam buscar un altre component l, i vam incorporar en Ferran, el segon guitarra, i amb ell ja fa un parell d'anys que toquem junts. 


Aquest últim any només em fet un concert, que va ser per música viva, tot hi haver assejat menys que mai, vam fer un bon concert, i ens ho vam passar de puta mare, que això és el què compte. Farem mes concert en un futur? No ho sabem, jo crec que si, trobar un lloc per fer-ho no serà un problema. Companys i companyes, ens veiem a alguna Farola. 

dissabte, 14 de setembre del 2013

Onze de setembre del 2013

Avui com cada onze de setembre, és la diada nacional de Catalunya, dia en que celebrem la nostra derrota el 1714. Una diada, que com la de l'any passat, passarà a la historia. 

Fa un any a Barcelona, un milió i mig de persones van manifestar-se per l'independència de Catalunya, i un any després, el moviment no afluixa i un milió sis-centes mil persones, uneixen el país amb una cadena humana de dalt a baix, en total uns quatre-cents kilòmetres, començant al Pertus passant per Girona, Barcelona, Tarragona i arribant fins al país valencia. Com he escoltat a un parlament que serem exemple de generacions futures, i crec que te tota la raó. 

Els polítics, demanaven que la gent es mobilitzes, no ser com no els hi fa vergonya, si ells es mobilitzesin tot això no caldria, fa un any la gent va parlar, i encara som al mateix lloc perque no han mogut fitxa. 

Aquest any no he assistit a la cadena com vaig fer amb la manifestació de l'any pasat, aquest mati he estat corrent amb moto, tampoc és escusa, però es així. El que he fet, es seguir la retrensmisio per TV3, amb la meva iaia i la senyora que la cuida. Aquesta senyora, la Lali, es el segon cop que veu una cadena humana, a Geòrgia, el seu país d'origen, en van fer una fa uns anys, per reclamanr la independència de Rússia. Avui en dia són independents, esperem que la nostre via ens porti a l'independència ben aviat. La sorpresa a sigut quan escoltant el parlament de la presidenta de l'assemblea, al final a dit visca Catalunya lliure, i la Lali a dit visca. 

Som un país molt gran, capaç de unir gent molt diferent. Visca Catalunya lliure, independència JA!!!