2014...

S'acaba un altre any, i toca fer una mica de reflexió sobre el viscut, i el que ens espera pel futur

Si ens ho mirem des de fora, podríem dir que ha sigut molt menys interessant que l'anterior. El 2013 va ser l'any del gran viatge, en canvi aquest, ha sigut molt mes tranquil. Tambè he vist una mica de món, he estat al país basc, un parell de cops a Vall Ferrera, al cap de creus, i a Menorca per Sant Joan, la qual va ser molt interessant, i molt recomanable. 

L'any el vaig comença vivint q Sant Julia, a Cal Fusterpuig, lloc on ara ja no visc. Vaig tornar a Calldetenes, al meu estimat poble, on he canviat de vivenda dos cops.

Pel que fa a la feina encara tinc la mateixa, tot i haver tingut altres ofertes, encara treballo arreglant camions. 

Pel que fa a la meva estimada... moto, la tinc com sempre, només he fet una carrera a Calldetenes, on m'ho vaig passar molt bé. No hi vaig massa últimament, però quan i vaig disfrutu molt, que això es el que compte al final. M'agradaria canviar-la, però be, ja ho veurem. 

A muntanya hi he pujat algun cop, però mai tan com voldria, cosa que em fa està motivat. 

En la música, segueixo "en la bretxa", aquest any he incorporat un nou instrument, el baix. El vaig canviar per una guitarra, i vaig fitxa per "The little band", amb en Pere i en Pol. Vam tocar per música viva, i festa major. A mmvv vam fer un bon concert, i a festa major, podria dir que no vaig fer el millor concert de la meva vida. I de tan en tan anem fent quedades amb gent per esvravar-nos. 

La iaia ens ha deixat, era gran, i amb poca energia, però ens va deixar guapa com sempre, siguis on siguis iaia, em portaré bé, no pateixis. Tambè ens ha deixat la Lali, la senyora que la cuidava, i la nostre mare Georgiana, per sort per ella ja te una feina nova. 

Pel que fa a l'any nou, ahir vaig tenir la sensació, que serà un gran any. Tinc la impressió que hi ha coses que comencen a canviar, no sé què,  però ja ho aniré veient. 

Que tingueu un molt bon any, si pot ser igual o millor que el 2014

Ah, i seré tiet ✌️✌️

Les religions...

La religió!! Fa mes d'un any vaig prometre un post sobre la religió, i encara no hi havia posat fil a l'agulla. 

Després de passar una bona temporada a l'Asia,i després de veure diferents religions, com pot ser la musulmana a Indonesia, la hindú, també a Indonesia, però a l'illa de Balí, la catòlica, a l'illa de Flores a Indonesia i en especial la budista, en paisos com, Tailàndia, Laos i Cambodja. Vietnam es agnòstic. Voldria fer una reflexió, sense jutjar res n'hi ningú, que només faltaria.

La religió que em va sorprendre mes, i en positiu, va ser la musulmana. El primer que em va impactar, va ser veure gent asiàtica amb el mocador al cap. Mai m'havia imaginat que a Indonesia, eren musulmans, de fet es l'estat musulmà mes gran del món. El segon, van ser les mesquites, edificis molt grans dedicats al culte a Ala. N'hi ha molts i sovint molt grans. Aquí a les mesquites, es on fan les pregaries, el mes curiós de tot es que tenen altaveus a l'exterior, i tot el que explica el sacerdot, s'escampa per les rodalies. Arriba a ser una mica molest, quan a les set del mati ja estan fent la pregaria. El millor de tot és la gent, simpàtica i amable, molt mes que no pas en illes del costat com Balí, on són hindús. Tot i que no ser fins a quin punt hi te a veure la religió, en ser mes o menys simpàtics i amables.

La pròxima és la catòlica, la que tots coneixem millor. De fet tinc poca cosa a dir, la majoria de joves ja en reneguem, ens sembla una cosa ambigua i passada de moda, i la poca evolució que a tingut en certes  coses, no ajuda gens. No es pot negar que hi ha molta gent bona dins de l'església, que ajuda als mes necessitats, i no només del nostre país, sinó també a l'estranger. Segurament podrien fer moltes mes coses, quan el Vaticà és un dels estats mes rics del món. Potser per molts s'obre una mica d'esperança amb aquest nou papa, que sembla que vol fer evolucionar una mica l'entita.

La religió budista, és la que que ara està de moda, i la que tenia mes ganes de parlar-ne. La gent es posa el Buda al jardí, o en fotos dins a casa. Em fa certa gràcia, perque des del meu punt de vista, és com tenir-hi un Jesús Crist però d'una altre part del món, o amb una altre ideologia al derrera. 

El que no em va agradar gaire veure vas ser, veure el monjos com surten a demanar de matinada.

D'alter banda els temples que van construir són espectaculars, començant per Angkor, i el white temple de Chiang Rai, i acabant per qualsevol altre temple que trobis, en qualsevol lloc. l'útlim que mencionare del budisme és una frase que em va sembla genial, i que descriu perfectament a la nostra societat; No visquis en el pesat, no imaginis el futur, concentra la ment en el moment present. 

No faré critica de la religió hindú per que la conec poc, i per parlar de coses que no ser millor estar callat. Però posaré aquesta foto d'uns temples de Balí 

El que està clar, és que per molta gent la religió li ha servit per ajudar a superar mals tranguls, i en sentir-se acompanyat d'alguna manera. D'altres ho han aprofitat per donar respostes a coses inexplicables, com la creació de la terra, l'home i els éssers vius en general. a vegades s'ha aprofitat per sembra la por amb amenaces tipus; aniràs a l'infern, o per fer-nos anar per un camí o per un altre. Estic segur, i ara parlo per el catolicisme, que la religió, sense l'església, o almenys una part d'ella, seria molt millor

La vida sobre rodes

Si en aquesta vida he dedicat temps a algu a cosa, és a anar amb moto. Des dels onze anys que vaig comensar a donar-li gas, i fins ara. 

La primera vegada que vaig tenir una moto, com he dit abans, va ser els onze anys. Feia poc que havia deixat el futbol, i no feia cap esport, per dir-ho d'alguna manera, una mica en serió. Després de insistir al meu pare i d'alguns viatges a Manlleu, a veure el mecànic, vaig tenir la meva primera moto. Potser hauria estat abans, però a la meva mare, no li feia gaire gràcia que el seu fill petit tingues una moto. 

La meva primera moto va ser una kawasaki 85 cemtimetes cúbics, una joia, que al cap de uns anys va acabar fosa. 

El primer dia que vaig sortir amb la meva moto, va ser un diumenge al mati, i vam anar a esmorzar a Puiglagulla. Aquest costum d'anar a esmorzar, és molt típic, procuru no perdre'l, i anar-hi de tan en tan. Vaig tenir alguns entrebancs amb alguna arrel i amb alguna pedra, i els braços se m'agarrotaven molt, però vaig arribar a casa sa i estalvi, i ben conten. 

Mica en mica anava millorant, i per llocs que al principi no podia ni somiar de passar, ara ho superava facilment, i la velocitat pels camins augmentava. 

Al cap d'un temps, no sabria dir-vos ben be quant, va arribar el meu debut a les carreres, però això, us ho explicaré en un altre post

2013

Avui acaba l'any, un any que va comensar a Auckland, dotze hores abans del nostre horari, i segurament l'acabare a la plasa vella de Calldetenes. 

Abans de que acabi l'any sempre penso en tot el que he fet, però aquest ho faré diferent, aquest any no ho faré. Segurament serà difícil de superar el 2013 després de tot el viscut, però la pregunta és; i perque no?

Pel 324 he vist imatges de Aucland i de Sydney, i pensar aquí fa un any i aquí en fa dos, és la ostia. Tot i la nostàlgia, molt content per haver vist néixer un altre any allà. 

L'any que comensa es preveu ser apacionant en el tema nacional, esparem que tota aquesta colla de polítics estiguin a l'altura, i que no ens fallin. 

Bon any nou per tothom, i que el 2014 sigui igual o millor que el 2013. 

http://youtu.be/h96KzirMY6Y

Avui fa un any

Avui fa un any, que em vaig llevar aviat, vaig anar a ajustar les ulleres a l'òptica, vaig anar a veure la meva mare a la peluqueria, vaig tancar la maleta, i vaig marxar de casa per un llarg temps, concretament set mesos. Toca potser, reflexionar de tot el pasat. 

Set mesos es diu ràpid, tot i que ja en fa cinc mesos que soc per aquí. Les diferencies son abismals entre passar un mes a casa, i passar un mes voltan pel mon mirant el calendari per quan s'acaba el visat. Quan ets fora amb un mes passes mil històries, en canvi aquí, et pasen les setmanes que volen, i els mesos amb prou feines te n'adones. Els dies son lents i les setmanes ràpides, tot el contrari de quan viatges. Per sort he trobat feina ràpid, i no he estat molt temps a casa, per sort, perque amb poc temps a casa ja m'enfilava per les parets. 

En aquest temps, des de la tornada, he estat treballant a dos llocs. El primer a Calldetenes arreglant cotxes, tot i que no em feien gaires bons tractes la feina m'agradava, i potser vaig descobrir la meva pessio. Vaig estar-hi uns dos mesos i mig, en els quals vaig aprendre molt, tan en l'especta mecànic, com en treballar fora de casa, ja que tota la vida havia treballat amb el meu pare.  

L'altre feina, la vaig trobar, una setmana i mitja després de que en Ferran em digues que no tenia feina per mi. Es podria dir que soc un afortunat, o tambè que soc un cabro, perque amb els temps que corren, no es fàcil trobar feina així de ràpid. Em vaig moure molt, crec que pràcticament tots els tallers de Calldetenes, Vic, Sant Julia, Folgueroles, Roda, Manlleu tenen el meu currículum, i reconec que quan vaig deixar-lo en aquest taller on estic, no m'esperava que em truquessin, però sorpresa!! Vaig parlar amb el cap de taller i el dia després ja començava. Ara treballo arreglant camions a Gurb. La feina és passada i no massa neta, però es feina.  

La tornada no és pas fàcil, buscar feina, trobar-te amb la rutina, està a casa, vells mals de cap, que t'expliquin alguna cosa que no va massa bé. Hi ha coses que no acaben de ser com et pensaves, ara podria mencionar una frase dels At-versaris, però no ho faré. Tambè te moltes coses bones, veure els amics, la família, sobretot la Iaia, que la vaig trobar una mica canviada, però molt guapa ella, anar a Sant Marc, agafar la moto la bici, menjar coses d'aquí. Bàsicament, les coses que has fet sempre.

Algun dia d'aquests, veig fotos, i penso que hi ha coses molt guapes, i impresionats en aquest mon. Quan ets allà, com que ja tens la dinàmica de veure coses, potser no ho valores tan. No dic que no ho valores quan ets allà, només dic que ara ho veig amb un altre punt de vista. Em va passar amb aquesta foto. 

Fa uns dies, estava veien un reportatge per la televisió, el quan parlava de piràmides. Hi vaig veure un temple anomenat barbatur. Aquest temple és a Indonèsia, i quan vaig ser allà el vaig visitar. No em va convensa gaire, amb va agrada mes el viatge amb bus per anar fins la ciutat, però quan ho vaig veure al reportatge, em va fer gracia, i vaig pensar que estava molt bé haveri anat. 

Mil històries passades fora, algunes enbarcades, bons moments, alguns mals de caps, moltes aventures, gent coneguda, milers d'anècdotes, llocs impressionants. Aquest mon és ple de coses per veure, i tot el que portem a sobre ja no ens ho treu ningú.