Italia. La costa des de Gènova fins a Pisa. Part I

La primera parada la vaig fer a Portofino, i Santa Margarita. 

Portofino ės un lloc molt elitista, ple de restaurants cars, situat en una petita cala, on desenvarcan les barquetes, i on tambè hi ha enclats grans iots de la gent amb diners, mes ben dit, de la gent amb molts diners. Ės molt bonic, i alhora car. Aparcar el cotxe al seu pàrquing, que per cert es una ratonera, val cinc euros i mig una hora. 

Santa Margarita per altre banda, ja es un lloc mes per la gent corrent. Hi ha diferents platges, molt plenes de para-sols, però si pot trobar un forat on posar la tovallola. El poble fa mitja lluna devant el mar, on hi ha un passeig ideal per fer un passeig quan comença a caure el sol. 

Mònaco

El principat de Mònaco, està situat a l'est de França a la frontera amb Itàlia. Aferrat a la costa

Monte-carlo ės un dels llocs mes famosos, conegut per el gran premi de Formula 1 entre d'altres coses. Aquí podríem dir que de diners no n'hi falten pas. La ciutat no es que tingui molt encant. El mes interessant sembla ser el casino, on els turistes seuen devant a contemplar els Ferrari, Lamborgini, Bentli, Rolls Roys... Que pasen per devant. A les rodalies hi ha diferents hotels de luxe, on els aparca-cotxes, no s'aburreixes pas, aparcant els autos dels seus clients rics. Aprop d'aquesta zona en diferents revolts hi ha els pianos de la Formula 1, que per mi sempre es un valor afegit per visitar aquests llocs 

La ciutat està aferrada a la muntanya tocant a la costa, i tan per entra-hi com per sortir-hi les carreteres tenen molt desnivell. 

El transit es horrible, he trigat una hora i mitja a fer cinc kilòmetres fins el centre, i els únics llocs per aparcar, son pràcticament els pàrquings públics. He estat petint per l'abast de la tragèdia a l'hora de pegar-lo, per la veritat ės, que no ha sigut car. 

Pel que he pogut veure els preus en una trerrasa, per fer un gelat o beure alguna cosa, son bastan semblant els nostres, que per ser un paradís fiscal m'ha estranyat. 

Itàlia. Gènova

Gènova ės una ciutat que està tocant el mar, i te uns dels ports mes importants d'Itàlia. 

La ciutat te dos palaus declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Aquests, des del meu punt de vista no son gaire importants, perque un cop els has vist per fora, ja està, i tampoc ės que siguin gaire espectaculars. 

El mes interessant per mi ha sigut, passejar per el centre. Son tot carrerons estrets, i en cada zona hi ha una cultura diferent. Hi ha la part dels centre africans, la zona dels arebs, la zona dels italians... El que em va xocar mes va ser, que amb cinquanta metres de diferencia, pots trobar les prostitutes seien al carrer, i la botigues de roba cara. 

La critica

"Nina de miraguano" Pau  Riba

http://vimeo.com/64381691 

Quina gran troballa aquesta cançó que vaig trobar al Facebook d'un amic. És d'aquelles coses que et posen un somriure i que et toquen ben endins. 

Frase per frase, pràcticament s'aprofiten totes. Comença amb alguna frase galàctica de ADN Pau Riba, i tota la resta son un seguit de coses, la les quals si els i féssim cas, seríem molt mes feliços, i el món aniria molt millor. Una de les meves preferides és la; anyorare anyorarte, que tambè està en un tema dels At-veraris

La música, va a càrrec de l'Orchestra Fireluche. Està perfectament calculada, i te una sonoritat especial, lluny del típic grup amb baix, guitarra, bateria... Es podria dir que li va com un guant a en Pau, gent curiosa, i instruments "extranys". 

No em cansu de sentir-la... Senyor Riba, li faré cas, tindré els orificis del cor ben nets

2014...

S'acaba un altre any, i toca fer una mica de reflexió sobre el viscut, i el que ens espera pel futur

Si ens ho mirem des de fora, podríem dir que ha sigut molt menys interessant que l'anterior. El 2013 va ser l'any del gran viatge, en canvi aquest, ha sigut molt mes tranquil. Tambè he vist una mica de món, he estat al país basc, un parell de cops a Vall Ferrera, al cap de creus, i a Menorca per Sant Joan, la qual va ser molt interessant, i molt recomanable. 

L'any el vaig comença vivint q Sant Julia, a Cal Fusterpuig, lloc on ara ja no visc. Vaig tornar a Calldetenes, al meu estimat poble, on he canviat de vivenda dos cops.

Pel que fa a la feina encara tinc la mateixa, tot i haver tingut altres ofertes, encara treballo arreglant camions. 

Pel que fa a la meva estimada... moto, la tinc com sempre, només he fet una carrera a Calldetenes, on m'ho vaig passar molt bé. No hi vaig massa últimament, però quan i vaig disfrutu molt, que això es el que compte al final. M'agradaria canviar-la, però be, ja ho veurem. 

A muntanya hi he pujat algun cop, però mai tan com voldria, cosa que em fa està motivat. 

En la música, segueixo "en la bretxa", aquest any he incorporat un nou instrument, el baix. El vaig canviar per una guitarra, i vaig fitxa per "The little band", amb en Pere i en Pol. Vam tocar per música viva, i festa major. A mmvv vam fer un bon concert, i a festa major, podria dir que no vaig fer el millor concert de la meva vida. I de tan en tan anem fent quedades amb gent per esvravar-nos. 

La iaia ens ha deixat, era gran, i amb poca energia, però ens va deixar guapa com sempre, siguis on siguis iaia, em portaré bé, no pateixis. Tambè ens ha deixat la Lali, la senyora que la cuidava, i la nostre mare Georgiana, per sort per ella ja te una feina nova. 

Pel que fa a l'any nou, ahir vaig tenir la sensació, que serà un gran any. Tinc la impressió que hi ha coses que comencen a canviar, no sé què,  però ja ho aniré veient. 

Que tingueu un molt bon any, si pot ser igual o millor que el 2014

Ah, i seré tiet ✌️✌️