Aquest cop posava rumb a Teruel per fer una ruta que feia molt temps que tenia vista i per fi en faria una part i així coneixeria un tros de la España vacia. La ruta en total són més de 600 kilòmetres, però hi ha diferents opcions per ajustar-la segons les ganes de pedalar que tinguis o el temps que disposis.
El primer dia sortint de Teruel no les tenia totes, feia molt fred i la predicció a la nit era que les temperatures baixarien sota zero. La veritat és que quan començo una ruta sempre penso que no la faré tota o que retallaré per algun lloc, però un cop començo a pedalar acabo pensant si faig algun kilòmetre més. Vaig sortir de Teruel amb la intenció de fer 50 kilòmetres fins a arribar a Albarracin i després ja decidiria si parar o seguir. Al cap de pocs kilòmetres ja vaig trobar els primers poblets amb ben poca gent i entraria a uns boscos de pins, i sense saber-ho, ja no en sortiria fins a acabar la ruta. També vaig patir la primera punxada, per sort vaig agafar més recanvis abans de sortir de Teruel. Quan era a Albarracin vaig dinar per allà i vaig visitar el poble, és molt maco i té una muralla que val la pena veure. Havent dinat vaig decidir pedalar fins a Bronchales que eren uns 25 kilòmetres, la majoria en pujada. Tot i que el paisatge que era molt bonic, em va costar molt arribar-hi perquè estava molt cansat. La qüestió era que al poble hi havia un càmping, i amb el fred que feia i que faria, tenia ganes d’una dutxa d’aigua calenta abans d’anar a dormir.
Aquella nit com deien les prediccions va fer molt fred, vam arribar a 3 sota zero, però vaig dormir amb tot posat i no vaig tenir fred. Quan ho vaig tenir tot recollit vaig començar a pedalar per dins uns boscos que et deixaven meravellat. Al cap d’uns kilòmetres vaig parar a esmorzar a Orihuela i em vaig començar a adonar que en aquests pobles no hi ha massa res a part de com a molt un bar. Has de gestionar bé on compres i les hores que passes per cada lloc, perquè si tens sort que hi ha una botiga que vengui menjar però passes a fora-d'hores, tampoc podràs comprar res. Per sort tenia aliment per aquell dia i tot i que em faltava alguna cosa vaig anar tirant. Quan vaig arribar a Griegos em vaig trobar l’exalcalde i vam estar parlant una bona estona de la situació d’aquell territori, va ser molt interessant. Després vaig seguir fins al pròxim poble on tenia vist que hi havia un bar amb supermercat, però quan vaig arribar-hi, solament hi havia el bar obert. Vaig comprar un entrepà, i just quan marxava la propietària del súper obria. Em va dir que normalment no obria a les tardes, però com que havia d’anar a fer unes coses va obrir una estona. Després vaig seguir fins al naixement del Tajo i la veritat és que un cop allà, em va semblar força lleig el què hi han fet. Vaig estar una estona passejant per la zona i vaig seguir 5 kilòmetres més fins a un refugi lliure que hi havia. Quan vaig ser allà i estava buscat un altre refugi que quedava a prop, vaig coincidir amb dos ciclistes més i vam passar el que quedava de dia junts al refugi on també ens quedariem a dormir.
L’endemà al matí quan ens vam llevar van aparèixer uns personatges que voltaven per la zona buscant amfibis, després d'embolicar-se un porro van començar a explicar històries i la veritat és que va ser molt divertit. A quarts de 10 vaig començar a pedalar amb ganes de fer una bona tirada aquell dia. Vaig arribar a Tragacete, allà vaig comprar menjar per dos dies perquè no trobaria pràcticament res obert durant aquells dies. Vaig parar a les piscines on hi havia uns argentins que feien uns pastissos molt bons, molt recomanable anar-hi. A partir d’allà vaig fer una llarga pujada tot entrant a la Serrania de Cuenca. Feia un sol implacable i per fi vaig poder anar amb pantalons curts i màniga curta. Bona part passava per una pista forestal entre uns grans pins. La zona també semblava molt explotada forestalment. Després de la pujada una llarga baixada fins arribar a un embassament. Després vaig pasar el poble de Beamud on no vaig trobar gaire ningú i vaig seguir fins a Valdemoro de la Sierra (90 habitants). Em vaig parar a comprar esmorzar per l’endemà i vaig estar parlant una estona amb el del bar. Em va recomanar un lloc per dormir i va ser tot un encert ja que hi havia una cascada molt gran i baixava molta aigua. També hi havia un merendero i vaig poder dormir a cobert sense muntar la tenda. Mes tard va aparèixer una dona amb furgoneta i el seu gos i vam estar xerrant una estona.
Arrencava el quart dia de bici amb una bona pujada per arribar a Campillos de la Sierra (30 habitants), allà em vaig parar a fer el cafè al bar del poble i vam estar parlant sobre el futur de la zona amb la propietària, i em va deixar una mica preocupat. Una cosa que em va sembla curiós, i no era el primer lloc que em passava, és que hi havia més cadires a la Terrassa del bar que habitants hi havia al poble, potser a l’agost quan hi puja molta gent ho omplen. Vaig passar un parell de pobles més i entraria en una part amb més de 50 kilòmetres sense trobar ningú. Aquell dia em vaig quedar a acampar al costat d’una font on s’estava molt tranquil.
Arrencava l’últim dia de la ruta. No tenia del tot clar si allargar una mica més o no, però al final vaig decidir fer el què tenia planejat, i ja tornaria més endavant a fer una part que tenia ganes de conèixer. De bon matí vaig pujar al Pico Javalon (1687 metres) on hi havia unes vistes espectaculars de tot l’entorn on es podia veure bona part del que havia recorregut aquells dies. Vaig fer quatre fotos i quan vaig estar ben abrigat vaig començar a baixar cap al poble de Jabaloyas (12 habitants). Just arribar al poble ja vaig fer un parell d’amics. Vaig estar una estona voltant per allà perquè em va semblar un poble molt bonic i molt ben cuidat. No voltava massa gent a part dels gossos que estan lliures pel carrer, cosa característica d’aquesta zona. Vaig trobar que era un lloc molt autèntic. Vaig anar al bar del poble que estava obert i vaig entrar a esmorzar. Allà vaig conèixer un home que havia treballat a Sant Bartomeu del grau, i em va estar explicant batalletes de quan era per allà, molt simpàtic ell. També vaig parlar amb la dona que portava el bar, i li va fer il·lusió que li digués que era el poble més bonic que havia vist fins ara. Amb la panxa plena vaig seguir la ruta tot passant per la Masia de Ligros, on hi ha un refugi en mig d’un Prat que està rodejat de parets de pedra. A partir d’aquí la majoria de kilòmetres feien baixada direcció Teruel. Arribant a la ciutat em vaig creuar amb molts ciclistes que començaven la ruta i els hi vaig poder donar algun Consell que potser els anirà bé. Per últim just arribar al cotxe em vaig adonar que havia perdut el jersei, i vaig haver de recular una part del trajecte per recuperar-lo.
Aquesta ruta és excel·lent, està molt ben trobada, tot és pista o carretera i et porta per llocs que dubto que hi passi massa gent a part dels que estem pedalant per aquí. Per dormir no hi ha massa problema, hi ha molts refugis entremig, i si no hi ha moltíssims llocs bons per posar la tenda. Estic segur que tornaré algun dia a fer les parts que no he fet.
Pel que fa a la zona, sap una mica de greu veure com de mica en mica sembla que es vagi apagant, i d’aquí a uns anys a molts pobles potser ja no hi quedarà ningú. Pràcticament, només he vist gent gran i joves crec que en vaig veure quatre un sol dia. Es fa difícil creure que una colla de ciclistes que es paren a fer el cafè a un bar o a menjar alguna cosa siguin la solució per aquestes terres. La senyora que portava el bar de Campillos de la Sierra em va dir, “esto se va a pique” i la veritat és que sembla que té raó per molt trist que sigui.
Els números: 5 dies del 2 al 6 de maig del 2024, 344,63 kilòmetres amb 6193 desnivell positiu.
Dia 1. Teruel, Bronchales 80,28k 2.015+
Dia 2. Bronchales, puerto de Cubillos 61,29k 901+
Dia 3. Puerto de Cubillos, Valdemoro de la Sierra 76,56k 1.001 +
Dia 4. Valdemoro de la sierra, Alto del Cuervo 63,62k 1.425+
Dia 5. Alto del Cuervo Teruel 62,89k 851+
