Indonèsia. Sumbawa i Flores

Deixat enrrera Lombok, vam trevasar cap a Sumbawa. L'illa no prometia gaire però sí la de després, que és Flores. Sumbawa és obligat passari per anar cap a Flores amb el teu transport. La cosa no prometia i va ser així, a veure si quan tornem i trobem alguna cosa interessant. En aquestes illes has de mirar on t'atures perquè són poc turístiques, i no hi ha molt allotjament, de fet a Sumbawa no en vam veure cap de turista. Fa gracia en aquests llocs perquè ets l'atracció, quan et pares a posar gasolina, tothom et mira, i els nens dels pobles no paren de dirte "hello mister" fa la seva gràcia.

Flores és l'illa de just al costat dret de Komodo i Rinca, que és on viuen els famosos dragons. Aquí i plou més que als altres llocs i és habitual quedar ben moll. Des de Labuan Bajo pots trobar una excursió per anar a veure aquests animals únics. Nosaltres vam anar Rinca i en vam poder veure uns quants. Seguint cap a l'interior de Flores hi ha moltíssims camps d'arros i és bastan guapo. A Ruteng, capital de Flores, hi ha un poble tradicional d'aquesta illa, i tambè hi ha una cova, on i van descobrir els ossos de l'homo florencis, un abanpassat nostre que mesurava 1.15 metres. Tambè i van descobrir ossos d'elefants que mesuraven 1,5 metres, i d'uns ocells que feien 1,70 metres d'altura.

Arribats fins aquí és hora de fer mitja volta i tornar cap a Bali, on hem de tornar la moto que ens transporta, pel mòdic preu de 2 euros al dia, el trejecte promet. Tres ferris un dels quals de 8 hores i haver de travessar Sumbawa un altre cop.

El què és curiós d'aquí és l'afició que tenen pel Barça, quan els i dius que ets de Bacrcelona tots ho coneixen, no com Catalunya, ens queda molta feia per fer. Segurament és veuen més samarretes del Barça aquí que no pas per Catalunya, no n'hi ha n'hi una d'autèntica, però és així. Aquesta gent no te gaires diners, i aprofiten qualsevol ocasió per guanyarna algun. Anant de Ruteng a Lobuan Bajo hi havia un arbre al mig de la carretera i els mateixos que l'estaven tallant et feien pagar per passar

Indonesia. Bali i Lombok

A costat però al final sembla que ens em fet a la idea que la vida a l'Àsia serà menys interasant que a Nova Zelanda, i hauràs de dir 50 cops no a alguna cosa al dia. No, no necessito un taxi, no, no vull mira la teva botiga ... Ubud és un poble turístic de Bali on hi ha coses interasants per fer, pots veure com es una cerimònia hinduista (a Bali són hinduistes) i tambè pots anar a veure algun temple que està prou bé. Això de l'hinduisme es curiós, fan ofrenes a les portes de les cases amb encens i flors.

Lombok és la illa del costat dret de Bali, si pot anar amb ferri. El ferri va molt lent, tarda 4 hores per fer 25 kilòmetres quan vam sortir del port vaig pensar accelera o què això? Dons no, segurament si anessis caminat tardaries si fa no fa el mateix. Lombok es molt diferent, aquí son musulmans i esta ple de mesquites per tot arreu. A les 6 del mati ja estan fent la pregària que pots sentir gràcies als altaveus que tenen posats a fora, i que fan anar a tot gas. Bé, ho pots sentir tot el dia a qualsevol lloc pràcticament. Aquí la gent és més amable, et saluden pel carrer i t'expliquen coses o t'indiquen el camí d'on vols anar. Tambè sembla que esta tot una mica més net i endreçat.

Avui em tornat a fer surf a Grupu. Et porten a les onades amb una barca. Hi ha unes onades que son mes fàcils que les de Bali, tot i que avui no n'hi havien moltes. Això es el surf de veritat, esperant a dins l'aigua una bona onada, assegut a sobre la taula entre altres surfistes.

Indonèsia. Bali

Després d'arribar a Bali vam caure a Denpassar, en una ciutat on només hi havia que trànsit i xafugor. Sortint de Nova Zelanda on i havia molta calma i tranquilitat, i zero contaminació, va ser com rebre un garrotada allà mateix. Kuta ja està millor, és molt turístic, però hi ha una bona platja on pots fer surf. Les meves qualitats surfistes van millorant.

Aquí tot és molt barat, pots llogar una moto per un dia per menys de tres euros i menjar per un, si vas a un lloc de gent local, tot i que la majoria de llocs el menjar es bastan picant.

El trànsit és un caos, un es pregunta a on va aquesta gent. A totes hores hi ha moltíssima gent, sobre tot amb moto. Després de llogar una moto però, li comenses a trobar el gust. Fer eslàlom per aquí com els locals, i que no passi un minut sense tocar la botzina és força divertit.

New Zealand. L'ultim post

Els temps en aquest magnífic país s'acaba. Potser no estaré mai més tan lluny de casa, amb 12 hores de diferència horària. 12 hores és bastant còmode per calcular a quina hora estan a casa teu.

En aquest país ja ho tenim tot vist practicament, després de 5 setmanes per aquest paradís de muntanyes, toca canvi. Potser les Fiji són el paradís que tots ens imaginem amb platja i tal, però això és el paradís de les muntanyes, amb els seus Alps Nova Zelandesos. Segurament amb més temps hauríem vist alguna cosa més i ens ho hauríem pogut prendre amb més calma, però les coses són així. 5 setmanes està bé per veure i conèixer moltes coses, tambè crec que hi ha diferència entre veure i conèixer.

Em feia por marxar d'aquí sense conèixer del tot la gent kiwi, però crec que més menys ja se com són. Aquesta gent són molt bona gent, que no els hi importa obrir el maleter del teu cotxe quan vas carregat amb la compra del súper, tot i que el malater estigui ple de pols. O que et demanen com t'ha anat el dia quan es el vespre. Aquesta gent tambè estan boigos pels esports d'aventura. Tenen a Sir Edmound Hilari als bitllets de cinc (primer home que va pujar a l'Everest) i una cervesa que es diu Summit (cim). Tambè estan boigos per aprofitar tota la natura que tenen. A cada riu on hi ha ràpids pots fer ràfting, a cada riu pots fer jetboat, a cada llac pots anar amb kayac, a cada muntanya hi ha camins per caminar. On pots veure balenes i dofins, on hi ha rocodroms als albergs, on les postes de sol tenen color rosat (per la falta de contaminació crec jo), on vas al súper i no et miren raro perquè ets igual que ells. On parlen un anglès tancadíssim ,més que els australians. I, on cada lloc interessant, el tenen ben senyalitzat i preparat per visitar-lo. Crec que hauríem d'aprendre molt de la manera que tracten el turisme aquí.

El DOC (departament of conseravaton) te molts càmpings escampats pel territori on hi pots dormir gràtis o pagant 6 dòlars. No tenen dutxa però s'hi està molt be. No us negare pas que he trobat a faltar la tenda en aquests llocs. Les bones dutxes no són gaire habituals, aquí et dutxes quan pots i on pots. Demano perdó per haver tirat sabó als vostres rius kiwis jejeje.

Bé, el temps en aquest gran país is over. L'últim dia. Em tornat la furgo que ens a fet de casa durant aquest temps, i em visitat Crischurch, una ciutat on no hi ha gaires backpakers, i que fa poc menys d'un any hi va haver un terratrèmol i va deixar tot el centre destrossat. El centre és semblant a Walking Dead. És una mica trist, segurament estava molt bé aquesta ciutat, i ara te infinitat de solars buits d'edificis enderrocats. No sembla que tinguin molta presa tampoc a arreglar-la, no ho sé, això és New Zealand.

Demà agafaré l'avio no sé perque, suposu que igual que a Australia, perquè tinc un bitllet. Indonèsia i la vida barata ens espera, i on segurament trobaré a faltar la fresqueta que fa aquí a les nits i algun
dia, de dia tambè.

New Zealand. Mes illa sud

El temps en aquest magnífic país es va acabant. Aquests últims dies em de fet molt de trampic l, que es com diuen aquí el senderisme. L'ultim va ser un cim de 6 hores en pujar i baixar amb 1100 metres de desnivell, entre el Mont Cook i aqu,í en portem uns quants d'acomulats. El cim era una mica pelut a dalt de tot, i el camí bastan durillo, molt tros havies d'anar amb el 4x4 posat, en ranger del parc ja m'ho va dir que en aquest lloc les caminades eren diferents de tot Nova Zelanda. Bon lloc per despedirse de caminar per aquí. Després cap a dormir al costat d'un llac, cosa bastan abitual aquí a NZ. tambè em fet una mica de espeleologia en un túnel que i passa un riu per dins. A casa nostres potser seria difícil de fer-ho o que estigues tan abilitat. Aquestes coses tambè et fan pensar en com em de tractar al turisme i la manera de adequar les coses