Vietnam. Saigon

Saigon oficialment no és diu així, es diu Ciutat Ho Chi Min, però tothom la coneix per Saigon. Aquesta ciutat de nou milions de persones, i set milions de motos, sí sí, set milions de motos, quan un semàfor és posa vermell es impresionant veure les que s'hi acumulen, podria molt ben ser la capital del país. 

Aquí vam poder veure el museu de la guerra i la veritat és que no et deixa indiferent. Hi han fotos i explicacions de la guerra amb els francesos i tambè amb la dels americans. La part de la guerra amb els americans posa els pels de punta, la gent pot arribar a ser molt cruel. Hi ha una part on parla de l'Agent  Taronja, això és un gas amb que van gasejar els camps i rius del Vietnam. Es veu com quedaven tots els arbres i plantacions cremats i els rius contaminats. Aquest gas pot portar malformacions fins a cinc generacions després. Felicitats per tot el que comporten les vostres guerres yankis. De fet al sud del Vietnam pots veure'n força de gent mal formada, i que van amb cadira de rodes. 

Tambè vam visitar algunes pagodes i un altre dia el vam dedicar a anar a veure els túnels de Cu Chi. En aquests túnels si van amagar i hi van combatre els vietnamites a la guerra contra els americans. T'ensenyen les trampes que els hi posaven a la selva, força rudimentaries per cert, com vivien i com combatien. La part final de la visita la dediques a passar per dins un túnel com ells, amb una mica de llum això si, cosa que ells no tenien. Els túnels són molt estrets i una mica claustrofòbics. 

I fins aquí el Vietnam, un gran país, on la gent a sigut força simpàtica, al contrari del que ens avien dit, sempre amb excepcions es clar. Un país amb montanyes i bones platges, amb una història interessant i molt recent.

Vietnam. Mui Ne

Mui Ne és famós per les seves platges on s'hi practica el kitesurf (surf amb estel). I tambè perquè te dunes aprop. 

El primer lloc que vam visitar és un rierol que passa pel costat d'unes dunes vermelles. El lloc és bastan maco i el rierol té color vermell, perquè l'aigua baixa de la sorra

Un altre lloc on vam estar són les dunes de color blanc, on quan estas per allà al mig et sens com en ple desert. Tambè hi ha unes dunes de color vermell, on la gent local et lloga plàstics perque baixis relliscant. Espero veuren més de sorra vermella aviat. 

Vietnam. Hue i Hoi An

Ja torno a estar mig estirat a un sleeping bus (bus per dormir), i escrivint un altre post. En aquest no tinc tantes aventures per explicar com amb l'altre, ja que aquests dies sense moto han sigut més tranquils. Aquest país és molt llarg, del la ciutat més important del nord, fins a la del sud, hi han 1800 kilòmetres, i les carreteres no són gaire ràpides, això es sinònim de moltes hores d viatge. Aquest bus és el segon que agafem que tarda 12 hores. El primer va ser des de Hanoi fins a Hue i aquest ens porta des Hoi An fins a Nah Trang, i després en tenim 6 mes fins a Mui Ne 

Hue és una ciutat on hi ha una ciutadella envoltada per muralles, i en mig d'aquesta n'hi ha una altre on. A part d'això tambè hi ha tombes dels que havien sigut emperadors d'aquesta zona fa molts anys. Aquí vam anar a visitar unes pagodes. Estan situades en temples d'allò més xinesos. 

Hoi An és una ciutat que està a 4 hores amb bus des de Hue. El barri vell d'aquesta ciutat és patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i la veritat és que s'ho mereix. La ciutat és maquíssima, té tot de cases d'estil mig xinès, mig japonès, amb les seves lletres als portals i fanalets per tot arreu, que encenen quan es fa fosc. 

A part a 4 kilòmetres d'aquí hi ha una bona platja on i pots anar amb bici. Allà els vietnamites i fan volar estels, s'hi banyen (amb roba, i quan dic roba vull dir amb texans i cinturó, i fins i tot alguns amb camisa), beuen, menjen i hi passen la tarda. 

Vietnam. El nord

Després de passar uns dies a la Halong bay amb la Maria i en Marti ((M&M)(mariaimarti.blogspot.com)) vam llogar una moto per fer la volta al nord de Vietnam.

La Halong bay va resultar no ser el que ens esperàvem, ja que vam pagar per una cosa que no vam acabar fent. De totes maneres vam veure unes coves molt grans, pobles flotants, i la Halong bay. El que si que va estar bé va ser la companyia, va ser com desconectar del viatge, i estar parlant allà a fora de la terrassa del sukipà.

El que us deia, després d'aquests dies vam llogar una moto i vam començar a donar gas direcció nord. La moto no ens ha anat gaire be, però sort que a cada poblet hi ha mecànics que tenen eines i materials per arreglar-la, i que un servidor es mecànic. La moto que tenia el motor quatre temps gastava un litre d'oli cada dos dies, estava ben fosa la xetarra. Un dia després de visitar els llacs de Ba be, quan estàvem a no se on i és comensava a fer fosc, va començar a fer soroll la cadena. Al cap de un moment va sortir, i es va encallar de tal manera que no la podíem tornar a posar, i encara ens quedaven deu kilòmetres per arribar al lloc on havíem de dormir. Dons res estàvem allà a la carretera i va passar un camió al que vam fer parar, i amb quatre eines que portava, vam poder tornar a posar-la a lloc. Després deu kilòmetres mes i vam arribar al lloc on vam dormir. El lloc era en mig del no res entre muntanyes, no teniem pensat dormir aquí però aquí per fer poca distancia és necesita temps, ja que les carreteres no estan gaire bé, i no li facis cas al Google maps, perque per saber mes o menys quant tardaras, pots comptar amb el doble de temps que et diu.

Sapa es un poble penjat a les muntanyes a l'estil de Puigcerdà, i on a les nits i refresca. Els seus voltans són increïbles amb milers de camps d'arros, i el cim mes alt de Vietnam, el Fansipan, amb 3143, com la Pica d'Estats mes o menys. Les dones van vestides de forma ben curiosa

Un altre lloc on vam fer parada, era una ciutat que no se ni el nom. Quan erem allà tothom ens mirava. Devíem ser uns dels pocs turistes que i dormen aquí. Vam anar a sopar i quan ja anavem a marxar, un grup de vietnamites que seien en una altre taula ens van començar a dir veniu veniu a seure amb nosaltres, bé, dir no, fer gestos, i cap allà vam anar. Ens van convidar a fer xarrups de una cosa semblant a vodka, i després de fer-nos unes quantes fotos vam anar cap al oke oke oke karaoke. Són molt cracs perque és posen a explicar coses encara que no els entenguis de res, després comensen a treure el seu repertori de frases en angles, i poc o molt ja t'acaves entanen.

Vam parar també a Mai Chau. Aquest és un poble en mig de camps d'arros, i és famós per les teles, i perque la gent que i viu són tailandesos blancs. Aquí vam dormir en una casa sobre pilons de una família que ens o va oferir. Ninn Binh es l'ultim lloc on em estat amb la moto, i on vam fer una volta per un riu amb una barqueta. El riu passava entre camps d'arros i per dins algunes coves.

Anar amb la moto a sigut una bona aventura d'allò mes dakariana, per això de haver de pensar amb la moto després de cada etapa. Em conegut una molt bona part del Vietnam, em fet carreteres amb transit zero, on només veiem alguna moto de tan en tan, i on et pararies a cada revolt a fer una foto. Tambè nem fet d'altes on et preguntaves si podia ser que aquesta merda de carretera destrossada et portes allà on vols anar. Em vist de què són capaços els vietnamites de portar amb una moto: neveres, congeladors, porcs, gallines, ànecs, polls, sacs, llenya, bambo, coixins, bosses... i quan dic aquestes coses no només es una. Ens em fet entendre a base de gestos i ensenyant els bitllets per veure quan val cada cosa, i em estat en llocs amb cap turista. En fi una bona aventura

Vietnam. Hanoi

Hanoi és la capital de Vietnam. Esta situada al nord del país.

La capital te uns carrers d'allò més asiàtics. Carrers estrets, edificis ronyosos, cables elèctrics a punta pala i milers de motos. Hi ha tantes motos aparcades a les voreres, que no s'hi pot passar, has de caminar pel mig del carrer. Aquí ens em retrobat de nou amb el trànsit brutal pels carrers. Haig de dir que ja m'ho miro amb uns altres ulls, no pas quan vam arribar a indonesia, que m'atavlava moltíssim. És espectacular veure com es llencen a trevessar per una intersecció només tocant la botzina, sense mirar i gas. Sense botzina aquí deus ser carn de canó.

La Bia Hoi és la cervesa mes barata del món (5000 dongs vietnamites, uns 18 cèntims d'euro el got) segons diuen, i aquí la hem pogut beure seien al costat dels companys vietnamites. Ens havien dit que eren molt tencats i una mica vsjakalld, però de moment semblen bona gent.

Pels carrers d'aquesta ciutat tambè hi ha un munt de banderes del Vietnam i alguna comunista. Les mes grans són al costat de la tomba de Ho Chi Mind, on a una banda hi ha les del Vietnam i a l'altre les comunistes. Aprop d'aquí tambè hi ha el palau reial on va viure aquest senyor que va ser el president del Vietnam i líder de la revolució durant la guerra del país. De comunistes no ser què tenen, perquè apart de que les botigues estan posades per gremis als carrers, (hi ha el carrer de les cremalleres, el dels candaus, el de les cintes d'embalar, el de les olles...) tambè hi ha la botiga Mont blanc, Svarovski i d'altes.

Aquí ens em trobat amb els companys Maria i Marti (mariaimarti.blogspot.com). Després de quasi quatre mesos i mig ens trobem a uns Calldetenencs pel món, que grans. Amb ells anem a la Halong Bay.