El primer dia vaig sortir de Bormio direcció al Umbrail pas, un coll que queda al costat de l'Stelvio i que et porta cap a Suïssa. La meva idea era baixa per allà i passar la nit als peus de l'Stelvio per pujar-lo l'endemà. Això era el què tenia planejat, però quan era prop de l'Stelvio de 2.758 metres, vaig decidir pujar-hi, i quan era allà es va posar a ploure així que em vaig abrigar i vaig anar directament cap avall sense passar per la part Suïssa. Vaig arribar a baix ben moll i mort de fred, així que vaig buscar un càmping per passar-hi la nit i eixugar tota la roba molla. Per sort va sortir el sol i tot va ser molt més fàcil.
Avui era el dia de pujar el mític Stelvio, feia un dia radiant i perfecte per pedalar. Els primers kilòmetres són rectes per dins una vall, però de mica en mica vas agafant altura i el paisatge cada cop es torna més espectacular. La part central de la pujada passa entre boscos i prats fins a arribar a un poble on la pujada es torna més dura. A partir d'aquí deixen d'haver-hi arbres i la part final, es torna més espectacular amb els seus revolts de 180 graus i amb un desnivell molt pronunciat. Després de passar una bona estona dalt del coll, vaig baixar uns kilòmetres per l'altra banda per desviar-me a l'esquerra i agafar un corriol que em portaria un coll on vaig haver de empènyer la bici una bona estona, tot això per arribar a un pas de 2.760 metres anomenat Bocchetta di Forcola. unes fotos de rigor i vaig començar a baixar per l'altra banda per una baixada espectacular que s'endinsava cap a dins una vall immensa tot això per acabar arribant al Lago di Cancano, un llac molt gran amb uns colors espectaculars.
L'endemà vaig vorejar tot el llac per pistes de terra entra prats i petites casetes. A partir d'aquí vaig començar a pujar per arribar fins al Passo di Valle a 2.292 metres i després una baixada molt llarga per dins un bosc molt espès que em portaria a la ciutat de Livigno. Quan vaig haver dinar vaig posar-me a pedalar direcció Suïssa, però quan vaig ser dalt de la Forcola di Livigno vaig fer uns kilòmetres més fins a arribar al Passo del Bernina i vaig fer mitja volta perquè no acabava de veure clara la ruta. Vaig decidir tornar a Livigno per passar la nit en un càmping i la veritat que va estar bé perquè vaig conèixer dues noies que anaven viatjant amb bici com jo i vam anar a sopar una pizza al poble.
Arrencava un nou dia i amb una previsió meteorològica no gaire bona, però, així i tot, el temps va aguantar per poder fer tot el que tenia previst fer. Vaig sortir de Livigno direcció Bormio lloc on tenia el cotxe aparcat i on tenia pensat passar l'endemà perquè feia pinta d'estar tot el dia plovent. Entremig vaig fer dues grans pujades més, el Passo Eira de 2.208 metres i el Passo Foscagno de 2.291 metres. Les pujades van seguir la tònica alpina, paisatges increïbles entre cases de somni entre muntanyes immenses i després de pujar, una baixada llarguíssima fins Bormio.
Les previsions es van complir i va passar tot un dia plovent, però passat el dia, vaig arrencar de nou cap a un altre port dels més mítics que hi ha, el Mortirolo, que no destaca per la seva altitud dins la zona que està, ja que té 1.852 metres, però pel que si destaca és per la seva duresa, perquè són 12,2 kilòmetres al 10,7 % de pendent mitjà. Els números aquí no enganyen i tota la pujada és duríssima, i solament comença a afluixar a la seva part final. Durant la pujada se'm va posar a ploure i en posar-me a cobert al porxo d'una casa, vaig conèixer un home que em va convidar a esmorzar mentre miràvem els esportistes italians als jocs olímpics de Tòquio. A la baixada també se'm va posar a ploure i vaig haver de parar en un poble i quan va parar, vaig acabar d'arribar a Ponte di Legno.
Avui era l'últim dia de ruta per aquesta espectacular zona dels Alps, i per variar pujaria a un altre dels més grans, i que tenia moltes ganes de fer, el Passo di Gavia que amb els seus 19 kilòmetres de longitud i els seus 7.2 % de pendent mitjà, arribava fins als 2.618 metres d'altitud. Quan vaig sortir de la tenda estava plovent i no tenia clar si arrencar o no. Al cap d'una estona vaig decidir desmuntar-ho tot i començar a pedalar. En sortir del poble anava plovent, però a mesura que m'anava enfilant el temps va anar millorant. La pujada és molt bonica i molt tranquil·la, ja que pràcticament no passen cotxes, millor mireu les fotos i ho veureu. Un cop a dalt vaig entrar en un Alberg que hi ha per menjar alguna cosa i escalfar-me una mica, i després, a gaudir del premi de la pujada, la baixada! 25 kilòmetres més tard vaig arribar a Bormio on donaria per acabada aquesta ruta pels Alps italians.
Va ser una gran experiència viatjar per Itàlia en aquesta zona dels Alps, els paisatges són increïbles i la gent és molt agradable. La ruta també em va agradar molt tot i que tornar a passar un dia per la furgoneta va ser una mica estrany i va trencar la dinàmica d'anar amb bici, tot i que amb el dia que va fer va ser la millor opció.
Els números: 6 dies, del 28 de juliol al 3 d’agost del 2021, 333 kilòmetres, 9857 metres de desnivell positiu. Dia 1 54k 1997m+, dia 2 48k 2347m+, dia 3 60k 1438m+, dia 4 54k 734m+, dia 5 70k 1798m+, dia 6 48k 1545m+
