Transpirenaica 2016. Hondarribia-Zarautz 51 kms

Comensem a baixar el ritme perque avui es l'últim dia que pedalo. M'he llevat mes tard he recollit el campament amb calma, i a quarts de 10 em posava a pedalar. Per entrar a Donosti ha sigut una mica estressant, ara no podies pasar per aquí ara havies de passar per allà. Per sortir he posat la ruta al GPS i no m'he desviat n'hi un milimetre fins a agafar la N-634, un cop allà deixar-se portar fins a Zarautz. El terreny del país basc és un trenca cames, només vas amunt i avall. Despres de Orio quan en quedaven 7 per arribar, faltava pujar a Zudugarai (90), un petit port de rampes del 7% que s'ha fet molt dur, per sort ha sigut curt. Despres d'aquí deixar-se portar fins a arribar a la platja de Zarautz. 750 kilòmetres després la historia ce fini...

Sens dubte ha sigut una gran experiència. La he disfrutat moltíssim tot i passar-me quasi tot el dia sobre la bici. La majoria de dies he pedalat d'abans de les 8 del mati, fins al voltan de les 4 de la tarda. Acabat això tinc la consciencia tranquila i contenta, no només perque ho he fet sinó de la manera que ho he fet. He optimitzat els recursos al màxim per portar el mínim pes possible. El cos ha aguantat be tot i que algun dia el mal de cames a sigut bastan present. Potse aquesta aventura a sigut la colminacio de una bona temporada de motxilla. Ara mateix sento com que s'està acabant l'estiu i que tinc tots els somnis i reptes complerts, com he dit abans tinc la consciencia tranquila. A partir d'ara acabaré de rematar la temporada de calor amb, potse alguna altre sortida a la platja i la muntanya, i despres tornar a la vida real per, no se, estar tranquil un temps, i ja veurem si algun dia es torna a despertar les ganes de sortir a algun lloc a pendre l'aire, a no se, seguir vivint, i si pot ser tan be com es pugui. 

Transpirenaica 2016. Espinal-Hondarribia 120 kms

Avui si, a tres de buit ja era a la carretera. Els primers kilòmetres hi ha hagut alguna pujada però no molt llarga de uns 3 o 5 kilòmetres màxim. Despres de Ergi ha comensat lo bo. Un port de quasi 10 de pujada amb alguna rampa molt dura a dalt estava ben emboirat, i anava plovisquejant. Quan he comensat a baixar que quedat ben moll sort que m'he abrigat. Un cop a baix al port, a Izabarre, me'n quedaven 50 per arribar al objectiu. Semblaven plans però ja el semblava a mi... Tot picava cap avall però anava fent pujadetes. S'ha fet una mica pesat perque havies d'anar entran i sortin de la nacional. La veritat es que era molt mes còmoda anar fora perque no molestaven els Camions tot i anar una mica les lent. El mal al cul ha sigut terrible, fins i tot he agut de parar algun cop per deixar-lo descansar una mica. Al final de tot arribada a HONDARRIBIA!!!! Que gran i emocionan ha sigut veure l'Atlàntic..

Transpirenaica 2016. Hecho - Espinal 105 kms

Sortin de Hecho hi havia un port fins a arribar a Anso al ser de bon mati ha pasat molt bé. A partir d'aquí la carretera ha sigut presiosa. És feia estreta i passava per un barranc al costat d'un riu. Al arribar a Zuriza la vall s'eixamplava entre prats. Aquí m'he equivocat de carretera i he fet uns 7 o 8 kilòmetres de regal, la meitat en pujada. Quan he trobat la carretera bona han sigut un parell de kilòmetres de pujada, fins a entrar a Navarra. Despres baixada el port de Lasa (1.129) i terreny faborable fins a Ochogavia. Tot i ser favorable se'm ha fet molt pesat, havia menjat poc i fins arribar al poble ha sigut etern. Despres de menjar una mica i beure alguna cosa he seguit fins al alto de Remendia (1.040), que seria la cota mes alta que estaria fins a Hondarribia. Seguidament alguna pujada mes però no molt llarga fins al lloc on acamparia. Dema si tot va be arribaré al mar Atlàntic. 

Transpirenaica 2016. Torla - Hecho 109 kms

Sortin de Torla tenia 10 kilòmetres fins a coronar el port de Cotefablo, i com que estava fresc van passar be, despres, tot baixada fins a Biescas. Un cop alla 30 de terreny favorable fins a Jaca. El ciutat es molt maca i molt activa pel que sembla (Espanya profunda). Per arribar a Aisa hi havien 25 kilòmetres mes amb una calor terrible, i una carretera molt poc transitada. Un cop alla, tot i ser quarts de tres de la tarda vaig decidir fer 24 mes fins a Hecho. Sortin del poble hi havia una forta pujada, però tot i portar quasi 90 kms a les cames, em vaig trobar molt be. Arribant a Hecho una visita pel poble per relaxar les cames i conèixer una mica (la visita va valer la pena) i buscar un lloc per dormir. 

Transpirenaica 2016. Campo - Torla 82 kms

Em vaig llevar al mati i vaig veure que aprop de la ruta prevista, hi havia Torla. El poble esta als peus del Mont Perdut, i vaig decidir anar-hi. L'etapa comensava amb 5 kms de pujada, i amb la fresca del mati es van fer molt be. Despres 25 fins a Ainsa, amb molta baixada, tanta que ben acoblat a la bici vaig arribar als 75,2 per hora. Ainsa es preciós, el centre es medieval i fer-hi una visita no te pèrdua. Sortin de La ciutat els primers kilòmetres van passar be, però els últims 25 es van fer eterns. Sentia la sensació de les rampes que em bufava el clatell, sobretot els 3 últims kilòmetres de dura pujada fins a Torla.

Transpirenaica 2016. Pla de Beret - Campo 113 kms

Els primers 23 kilòmetres han sigut regalats, tot baixada fins a Viella. Allà comensava la jornada. Primer 6 kilòmetres fins al túnel despres 5,2 a la foscor i fresca del túnel. Estava passant per la vorera per no molestar, però mes o menys per la meitat ha vingut un treballador del túnel, i m'ha dit que podia havia d'anar per la carretera, que havien tallat un carril expressament per mi, moltes gracies!!! Sortin del túnel tot baixada fins entrar a l'arago. Un port de uns 14 kilòmetres amb molta calor i despres molta baixada fins arribar a Casteson de Sos. L'últim tros eren 18 kilòmetres fins a Campo. Les vistes i la carretera han sigut molt espectaculars perque pasa es per dins un congost molt profund. Al final però, s'ha fet molt pasat fins arribar al poble. 

Transpirenaica 2016. Montgarri - Pla de Beret 10 kms

Despres de passar uns dies amb en Mas, em va deixar aprop de Mongarri. Vaig muntar la bici i vaig fer el tros de pista que em separava del pla de Beret. Un cop allà vaig fer uns ajustos a la bici i poca cosa mes. Fer el sopar, acampar i anar a dormir aviat, el dia següent tornava l'acció un altre cop. 

Transpirenaica 2016. Rialb - Esterri d'Aneu 30 kms

La etapa serà curta. Vaig tardar una hora i tres quarts fins a Esterri. Era molt dora al mati i feia fresca. Els genolls no sem van n'hi escalfar. Arribant a Esterri passaria uns dies a la nova cabanya del pastor d'Isil. 

Transpirenaica 2016. Puigcerdà - Rialb 111 kms

Vaig agafar el tren i vaig anar fins a Puigcerdà, no tenia clar que fos capaç de fer aquesta aventura, per això vaig retallar una mica. Mes o menys a la una em vaig posar a pedalar. Fins a la Seu d'Urgell va ser una delícia, tot pla i avall. Amb menys de dues hores vaig fer 50 kilòmetres. El port del canto s'ha fet llarg i pasat de pujada. Em pensava que no arribaria mai a dalt, ara puja, ara planeja, ara baixa, ara torna pujar... La baixada ha sigut per disfrutar. Menjar alguna cosa a Sort, i fer dos km mes fins a Rialb on vaig acampar al costat de unes autocaravanes. Les sensacions han sigut bones, he arribat a Rialp sense cap escalfada important. 

La tornada a casa

Em vaig comprar el bitllet de tornada a casa sabent molt bé en la època que tornava. Abans de tenir el bitllet estava una mica atevalat per quan tornar, havia mirat 1.000 bitllets i encara no l'havia comprat. Despres de tenir el bitllet, el dia següent vaig anar cap al Carib, i tot va ser relax, i disfrutar de la gent i el país. 

Tornava a casa i sabia que encara no buscaria feia. Tenia coses per fer pensades, i a veure si les faria. Arribava al estiu, la meva època preferida, i sempre hi han coses per fer. 

Un dia em van dir que si aquest viatja hauria canviat la meva vida, i ara era el moment de comprovaru. 

La tornava va ser molt diferent de l'últim cop, encara em quedaven diners per passar l'estiu, i despres del Carib colombia estava mes relaxat que mai. 

Colombia. Parque nacional Tayrona

El parc és un lloc de somni, i despres de la canso de la Shakira suposu que encara serà mes famós. 

Dins el parc hi ha diferents platges de sorra blanca i aigües de color turquesa. 

El lloc mes bonic és el Cabo San Juan, on passari una nit (o mes) no te preu. Millor mireu les fotos i opineu. 

Els que em va fallar és que esta ple de turistes, i trobar algu que no parli l'anglès resulta difícil #toomuchturists

Colombia. Palomino

Ja havia pasat per aquest poble abans de sortir cap a La Guajira, però entre els preparatius per el dia següent no el vaig disfrutar gaire. 

El centre del poble és al costat de la carretera, i a 20 minuts caminant hi ha la platja. A un costat de la platja hi ha un riu, es ideal per banyar-se perque el mar es molt agressiu. 

Els meus dies aquí es limitaven a simplement viure. Em llevava tard, i baixar al pis de baix del hostal i em tombava a la amaca. Al cap de una estona passava un senyor a vendre pans, i ja havia esmorzat. Quan havia pasat una estona mes sortia a dinar. Havent dinat sense cap mena de presa, anava cap al riu de un costat de la platja fins que es ponia el sol. Quan s'havia amagat tornava al hostal em dutxava i sortia a sopar, ja tenim una altre jornada al sac. El dia següent el mateix, i així anar passant dies. Aquest dies vaig difrutar moltíssim i si no fos perque tenia el bitllet de tronada a casa hi hauria estat molt mes. 

A partir d'aquí tocava desfer el cami. Anar fins a Santa Marta, i agafar un bus de 19 hores i mitja fins a Bogotà, on tenia el vol de tornada un dia despres. 

Colombia. La Guajira

Estava molt nerviós respecte el meu viatge a aquesta zona de colombia. A tothom que sabia com anar-hi, no dubtava a preguntar. El camp base va ser Palomino, i des de allà, un cop fetes les compres necessàries per anar un desert, el dia despres vaig sortir. 

Per anar a l'alta Guajira has de agafar tres transports diferents. El primer de Palomino a Rioacha. El segon de Rioacha a Uribia, i el tercer de Uribia fins a Cabo Vela, amb un 4x4 carregat fins a uns nivells inesperats. Quan esperàvem a omplir el 4x4 per sortir cap al Cabo Vela, estava al·lucinant amb la quantitat de coses que van arribar a carregar en aquell veicle. Caixes d'aigua de refrescos, caixes de ves a saber que, gasolina...

Com he dir abans el lloc es desert. Es una zona molt pobre, i molt remota. La gent es busca la vida com pot, i pel cami trobes a nens muntan peatges improvisats per veure si et treuen alguna cosa com menjar, aigua, o una mica de diners. 

Arribat al Cabo Vela, amb la gent que ens cam conèixer al 4x4 vam anar a visitar els llocs de la zona. El Pan de azucar, una muntanya de to verdós que li toca molt el vent, i quan dic molt es molt. Alguna platja d'allà aprop, i per veure la posta de sol, al far. 

Per sopar em vaig donar un homenatge, i vaig menjar llagosta, per només 7 euros. Aquí n'hi ha moltes i vaig aprofitar per menjar-ne. 

El següent dia amb els mateixos vam pujar a Punta Gallinas. Aquí s'hi ha d'anar amb tour, perque encara es mes aïllat, i no hi ha transport per pujari. Hi vam arribar al mati i al cap de poca estona vam anar a fer una excursió per la zona. Com no podia ser diferent el 4x4 anava extra carregat (unes 15 persones) i dos vam haver d'anar a dalt al sostre, que divertit va ser, tot i el sol que queia. Vam anar al far de Punta Gallinas el lloc mes al nord de Sudamèrica. Despres de la meva estada per les Amèriques va ser genial poder estar en aquest lloc. Mes tard vam anar a una duna que acabava al mar, un lloc preciós. Alla ens i vam estar una bona estona. Mes tard vam tornar cap al allotjament amb algun que altre inconvenient. 

Despres de dinar alguns van anar a veure flamencs, però jo vaig decidir anar a una platja que hi havia per alla aprop. La desicio va ser encertadíssima. Quan vaig arribar allà la platja era tota per mi. Quan s'acostava la posta de sol va arribar algu, però màxim 5 persones. A partir d'aquell moment va comensar l'espectacle... per comensar es va veure la vola de foc que és el sol, com s'amagava perfectament dins el mar Carib i despres... Allò va ser una de les coses mes impresionants que he vist en la meva vida. El color era fortíssim i miresis on miresis era de colors diferents. Era com estar dins una esfera...

Havent visitat aquest lloc un es fa una idea molt diferent del mar Carib, no tot es platges de sorra blanca, i no per això son menys boniques.