dilluns, 16 de maig del 2016

Brasil. Iguazu

La banda brasilera d'Iguazu, és com una tercera part de l'Argentina. Les vistes son des de un altre posició, i et dona una perspectiva diferent. 

Primer arribes i veus una bona part des de sobre. 


El següent mirador veus com una illa que hi ha al mig de les cascades, tot i que no és una illa, ho sembla. 


Vas avançant veien diferents salts d'aigua, i finalment arribes al mirador de La Graganta del diablo. Es dins la garganta i és molt espectacular. La nit passada havia plogut i baixava molta aigua. Allà dins el soroll és molt fort i el terra tremola per la forsa de l'aigua. 






Durant un minut de glòria de un dia completament enovulat, va sortir el sol, i vaig tenir la sort de poder veure una cosa com aquesta. 


No tenia clar si anar a la banda de Brasil i la veritat es que va ser un encert, perque em va agradar mes aquesta banda. Aquí s'aprecia molt mes l'agressivitat i la forsa de l'aigua caient per aquelles parets. 

Aquí vaig descobrir perque mai ningú a tingut la sort de trobar l'olla d'or que hi ha on comensa l'arc de Sant Marti...

Argentina. Iguazú

De tornada a Argentina, no podia deixar passar la oportunitat de visita les catarates d'Iguazú. El parc esta dividit en dos, la banda argentina, a una banda del riu, i la banda brasilera, a l'altre. 

La banda Argentina, és molt mes gran. Hi ha tres llocs per visitar; la part inferior, la superior i la Garganta del diablo. 

La ruta inferior et dona una vista general de les cascades, i quan les veus per primer cop es impresionant. 





Per la part superior pots passejar per sobre els salts d'aigua, i veure l'altura que te allò. 



Per últim, el passeig de La Garganta del diablo, es el mes espectacular, et porta fins just on comensa el salt d'aigua en la seva part superior, i veus la forsa i la quantitat d'aigua que cau per allà, amb la cortina de pluja fina que crea. 






A una altre zona del parc, hi ha una caminada d'uns tres kilòmetres per dins de un bosc semi-tropical. No la vaig fer tota, però quan ja havia fet mitja volta, vaig torbar algun animal exòtic i vaig tenir la sort de poder veure un puma!!! 



Paraguai. Ciudad del Este

Ciudad del Este com el seu nom indica, esta a l'extrem est del Paraguai. Fa frontera amb Foz d'Iguazu (Brasil) i Puerto Iguazú (Argentina), la triple frontera que en diuen. 

La ciutat es un caos, la zona propera a la frontera, esta plena de parades al carrer, centres comercials, gent venen, i tot el que et puguis imaginar referent a la venda de productes. A Paraguai, quasi be no paguen impostos, i els brasilers i argentins, creuen la frontera per anar a comprar qualsevol cosa, perque és molt mes econòmic. 


La ciutat es molt estressant, tothom t'ofereix coses, et persegueixen perque entris a la seva botiga. Hi ha molta gent i cotxes i les botigues s'han menjat el carrer. Hi ha llocs on quasi no es passa. Pensava destinar mes temps a veure la ciutat però em poca estona en vaig tenir prou. Vaig anar al terminal de bus, i vaig anar cap a Argentina. 



Aprop de la ciutat hi ha la represa de Itaipu, la segona mes gran del món. Vaig anar al centre de visitants, i em van fer una visita guiada gratis per veure aquell monstre d'aprop. La represa es mig de Brasil, i mig de Paraguai. Tots els números que et diuen són gegants; com he dit, la segona mes gran del món, la que genera mes electricitat, la quantitat d'aigua que circula per allà, el temps que va costar fer-la, el diners que va costar... Es curiós perque el govern va destinar 100 milions de dòlers, però la presa va costar-ne 20.000, gairebé res, estaran pagant préstecs a bancs europeus fins l'any 2023, i ja fa uns quants anys que funciona. La represa també és una fabrica de fer bitllets per l'estat paraguaia, ja que de les 5 turbines que generen corrent per aquest país, venen l'electricitat de 3 i mitja a Brasil. 




Això de la triple frontera si que ho vaig trobar al·lucinant. Per passar de Paraguai a Argentina, has de fer uns 30 kilòmetres per Brasil, però no cal que facis migracions. Per sortir de Paraguai, has de avisar al conductor del bus que et deixi baixar a la aduana, perque normalment no para. Vaig tenir sort que hi havia cua, perque sinó quan has baixat del bus, ell continua, i tu has esperar al següent. Erem uns 12 al bus, i sols vaig fer migracions jo, per suposat que no em van ni mirar la maleta n'hi res per l'estil, no hi ha cap tipus de control. Quan entres a Brasil, es si fa no fa el mateix, allà ningú mira res, pasen milers de cotxes i crec que se'n miren ben pocs, i passar per migracions a posar el sello al passaport evidentment que no. Quan arribes a la frontera Argentina despres de uns 20 minuts per Brasil, allà si, la cosa es mes seriosa. Tothom va baixar del bus amb maleta inclosa, vam fer les migracions i vam passar la maleta per un escàner. De totes maneres hi ha contraband igual. 

Aquest país no esta gens desenvolupat turísticament, però això em va atreure. Anar amb motxilla allà és com un estatus social, la gent et deia: mira un mochilero, o yo tambien soy mochilero, i sembla com si siguis ves a saber què... A vegades no va ser fàcil anar a visitar algun lloc, perque no hi havia transport, però pagant Sant Pere canta diuen, i algun taxi he agafat. Paraguai ha sigut una bona aventura, i li guardaré un molt bon record. Com disfrutava en aquells busos de 6 hores que en tardaven 7 i es paraven 1000 cops. Potse quan ho vegi en mes perspectiva dire tela nanu, vas passar per allà. 



Adéu Paraguai!!!!

divendres, 13 de maig del 2016

Paraguai. Encarnacion

Aquesta ciutat esta just a la costat del riu Parana, que fa frontera amb Argentina. Just a l'altre banda del riu hi ha Posadas, que ja és el país veí. Hi vaig arribar despres de sis hores en un microbús, que es movia moltíssim, i despres de fer 1000 parades, entre carregar i descarregar gent, i parar a comprar alguna cosa que nesecitaven els conductors.  


El centre de la ciutat no te gaire res especial, però la zona del riu si que es interessant. Hi ha un sambodromo (lloc per exhibir les carrosses al carnaval), i una platja artificial. A l'estiu ha de ser genial perdre-hi el sol entre bany i bany al riu. Al voltan de la platja, hi ha tot el que tenen les platges de la costa, xiringuitos, lloguer de patinets, lloguer de bicis, restaurants, hotels...






Llàstima que quan vaig estar-hi no feia gaire bon dia, n'hi massa calor

Paraguai. Missions Jesuïtes

Aprop de la ciutats de Encarnacion, hi ha tres ex-missions jesuïtes, jo en vaig visitar dues. 

La primera va ser la de Jesus. Aquesta esta formada per una església molt gran que esta prou ben conservada, per fer mes de 300 anys que esta abandonada. Al voltan hi ha diferents ruïnes d'on vivia la gent, la zona de conreus...





La segones ruïnes que vaig veure, van ser les de Trinidad. Aquestes són molt mes grans que les primeres, tot i que no estan tan ben conservades, però tot l'entorn es mes impresionant. 





Aquestes ruïnes van ser una altre gran sorpresa de Paraguai, no esperava que fossin així, n'hi d'aquest temany. Molt poc visitades, en les dues ruïnes, sols em vaig trobar un turista a cada una. El problema de ser poc turístic, és que hi ha poc transport, em vaig haver de moure amb taxi, i no va ser del tot barat.

Paraguai. Asuncion

Pràcticament ningú visita Paraguai, o això és el que pensava abans de viatjari. Fins al moment no havia conegut ningú que hi havia anat. Això em va atraure molt i vaig decidir anar-hi. La primera sorpresa va ser arribant al hostel, em vaig trobar uns amics francesos que vaig conèixer a Cusco un mes i mig abans. A la nit ho vam anar a celebrar. Dit això, anem al tema. 

Asuncion de mis amores, crec que mai havia vist una capital així, potse la millor que he vist mai. El centre és tranquil, no gaire gran, acollidor, no hi ha gaire transit, hi ha places per descansar, hi ha els edificis de govern, molta vida nocturna, hi ha la barreja perfecta de llocs moderns i edificis ronyosos...




Els edificis de govern estan de costat, ocupat una bona part del centre de la ciutat i just al seu devant, un poble de barraques de fusta, es molt curiós. Suposu que deuen estar reclamant alguna cosa. 




Al centre hi ha molts bars moderns, en edificis colonials de diferents colors. Hi ha molta vida, fins i tot encara que sigui un dimecres a la nit. S'ha de dir que molta gent va amb traje, i no semblen pas pobres, suposu que molts deuen treballar per l'administració. Aquesta gent crec que viuen a les afores de la ciutat, perque entrant amb el bus, es veien moltes cases unifamiliars de bastan nivell




Ja una mica apartat del centre, però no pas molt hi ha un parell de parcs al costat del riu Parana, ideal per passejar-hi al vespre, i veure la posta de sol. 


Com ja he dit abans em va agradar molt, potse és una de les millors ciutats que he vist mai.