Seguint la filosofia: anem a poc a poc, perque anem lluny, he estat pràcticament a tot arreu, be a tot arreu no, però la majoria de llocs si que els he visitat. Això em fa estar conten, perque fins i tot amb poques ganes, com a Santa Cruz, he conegut molt.
El millor sens dubte han sigut els dies a la selva, i al salar. La selva va ser una aventura diferent, n'havia vist, però no l'havia viscut en primera persona com aquell qui diu. Per altre banda el salar, es un somni pels qui ens agrada el 4x4 i el tot terreny. A part dels paisatges, sols pasar per aquells camins, ja era una bogeria.
Bolívia, crec que te molt per ensenyar-nos, la seva gent no ha deixat que els hi canviïn molt la cultura, i l'associació de manera assembleària aquí, esta molt mes avançada que no pas la nostra. El moviments populars, els hi donen els seus fruits, com vaig poder veure a Uyuni, i tot gràcies a l'associació popular.
En altres aspectes, encara els hi queda molt per avançar, com per exemple les carreteres, però mica en mica jo crec que aniran millorant.
L'única cosa que m'ha sapigut greu, es que com mes dies passava, mes m'agradava estar en llocs i festes de gent local, el que pasa es que jo físicament, sóc diferent a ells, i això fa que sigui mes difícil integrar-se. Per molta ràbia que em faci que m'ho diguin, sóc un gringo.
La dada curiosa, aquí he passat 98 hores dins de transports.
El país ha sigut genial, m'ha agradat moltíssim, i m'ha ensenyat molt. Crec que sempre li guardaré una estimació especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada