24 hores de bus

En aquest post us explicaré en temps real el viatge de Vientian Laos, a Hanoi Vietnam. Segons ens han dit són 24 hores de bus, però mai se sap.

El preu del bitllet per aquest trajecte es de 180.000 kips (el kip es la moneda de Laos) uns 18 euros, que per 24 hores de trajecte en un sleeping bus (bus per dormir), ho trobo tirat de preu.

Bé, son quarts de cinc de la tarda del dia 27 d'abril del 2013, i ja estem esperant el tuc-tuc (taxi) al guesthouse, que ens ha de portar a l'estació. A les 5:05 pm ja es aquí, (carai que puntual) pujem i després de recollir tres noies més en altres llocs, anem cap a l'estacio de busos.

A les 5:31 pm arribem a l'estació de busos. Baixem del tuc-tuc, ens diuen quin bus és el nostre i hi posem les maletes. Després de posar-hi les maletes pujem a dalt i comencem a flipar. No havia vist mai un bus semblant, aquí no hi ha cadires, hi ha una especie de llit mig cadira ordenats en tres fileres, millor mireu les fotos per entendre com són. Baixem del bus i fem una volta per l'estació, hi ha busos carregats fins la bandera de tota mena de coses, motos, caixes, bicis... hi ha un bus de quatre eixos, mai n'havia vist un. Tambè hi ha un parell d'homes que discoteixen ves a saber perquè, però sense arribar a les mans.

Quan són les 6:45 pm ens fan pujar al bus i comencen a col•locar matalassos als passadissos, es que i dormirà gent aquí o què? M'asento al butaca-llit i sembla que no s'esta malament, no puc estirar les cames del tot però bé. A les 6:51 pm es pràcticament fosc i arrenca el bus, de moment no hi ha ningú al terra.

A les 9:16 pm parem per sopar. Parem en un lloc bastan ronyós i sopem arròs amb ànec, estava boníssim, verdures i alguna cosa més. En acabar la pregunta és: s'ha de pagar o ja entra amb el bitllet? La resposta es sí, s'ha de pagar. A un dels nois que cobra li han fet molta gracia les meves rastes. Quants favors meu fet rastes. Quan estàvem a Singapur, vam trobar una parella que ja havíem trobat a les Fiji, i es recordaven de mi per les rastes. Són les 9:59 pm ja tornem a ser a dins el bus i arrenca. A les 10:12 pm tanquen els llums de dins el bus a veure si dormim una mica.

Al cap d'una estona ja dormo i un parell o tres d'hores després el bus para per dormir en un parking. Alla a les 6:16 am tornem a arrencar i a les 7:00 am ja som a la frontera amb el Vietnam. Un cop alla els treballadors dels busos van amb boses plenes de passaports de gent de Laos, i per que et sellin el passaport a la sortida de Laos, és una mica lent. Seguidament pujem al bus per fer uns metres més i arribem a la frontera del Vietnam. Un cop alla mes gent amb boses de passaports, i a la finestra on et sellen només un funcionari. Cada cop hi ha més gent però com que em arribat els primers encara anem relativament ràpid. A les 8:16 am ja ho tenim tot fet, ja som al Vietnam, només falta esperar a la resta de gent del bus. Una hora més tard ja arrenquem per una carretera plena de revolts.

Quan són les 12:16 pm i ja torno a dormir, parem per dinar. La primera trobada amb el menjar vietnamita. A sigut una mica difícil per que no saviam pas que demanar, n'hi què era el què. Sort que en trobat una carta que tambè estava escrita en angles. A les 12:51 pm ja tornem a estar a la carretera.

A les 5:00 pm parada tècnica perque baixin alguns del bus. A les 5:07 ja arrenquem. Ja fa 24 hores que ens va recollir el tuc-tuc. Sembla que encara queda un tros per Hanoi

A les 7:46 (mentres estava dormint perfecte) arribem a Hanoi 24 hores i 55 minuts despres de arrencar de Viantien. Ara només queda agafar un taxi fins al centre. Al taxi anem 5 i en conductor, o sigui molt estrets. A un quart de deu ja tenim lloc per dormir.

Laos. Segon i últim

Després de pràcticament dues setmanes a Laos, avui toca canviar de país. La següent destinació és Hanoi la capital de Vietnam, capital on arribarem després de 24 hores de bus.

Laos ha estat molt bé, el país és molt tranquil, hi ha moltes montanyes i rius, i la gent és simpàtica. Aquí és bàsic trobar un lloc per dormir amb una bona amaca, per dedicar-hi hores, i si hi han bones vistes millor que millor.

Els últims dies em estat a Viang Vieng, on hi vam arribar després de 6 hores amb furgoneta des de Luang Prabang. El vitage va ser ben entretingut, milions de revolts, i milers de forats a la carretera, però la veritat és que els paisatges que es veien eren brutals. Poder anar amb el teu propi mitja de transport aquí a de ser una passada. En una parada que vam fer a mig camí fins i tot feia olor a montanya.

Viang Vieng és on poble al costat d'un riu, i és famós pel tubing. Això es tracta de baixar riu avall dins una camara de cotxe, a mode de flotador. Al voltant d'aquí hi ha moltes coves, n'hi ha de grans, de petites, que t'hi pots banyar a dins... de totes maneres. Nosaltres en vam visitar unes que un cop dins hi havia un espai impresionantment gran. Tambè vam estar en una altre on t'hi podies banyar a dins. El següent dia com us e dit abans, el vam dedicar a passar hores a l'amaca, que bé s'hi estava. A les nits refrescava, recordava fins i tot una mica Nova Zelanda. En el riu d'aquest poble, hi ha un pont de bambu fet caldo, fa fins i tot una mica de cosa passar-hi a peu, i la gent d'aquí hi passa amb la moto tranquilament.

Vientian, és la capital del país, i com a capital hi ha tots els ministeris i embaixades, amb els seus estrangers residents. Nosaltres vam haver d'anar a la del Vietnam per fer-nos el visat. El visat val 60 dòlars americans (no es pas barat) i tarda 2 dies a estar apunt. Apart d'això i passa el riu Mekong, que torna a fer frontera amb Tailàndia, i es veuen unes postes de sol que valen la pena. S'hi respiren aires de modernitat amb els seus cafès i els joves amb les seves bicis fixe. Hi ha un arc de triomf construït amb la donació que els i van fer de ciment, per fer una pista per l'aeroprt. Tambè hi ha temples, un conjunt dels quals és el més gran de Laos, el Pha That Luang.

Bé res més, mai havia estat en un país en vies de desenvolupament, i tampoc comunista, aquí no es veu cap McDonals n'hi cap 7eleven, tot i que s'hi veuen una de cotxes que flipes (Porsche, Hummers, Range, Mercedes). Haig de dir que ha estat molt bé, tot i que no tenia gaires ganes de venir-hi, m'ha agradat molt, i espero que em serveixi per futures històries.

Laos. El primer post

Per on vam entrar a Laos no hi ha ni barreres ni res d'això. El què fa de frontera es el riu Mekong, i si et descuides un cop l'has trevesat entres a Laos sense el sello al passaport. Va en serio, dos nois després de 12 hores de bus al arribar a Luang Prabang, demenaven a la gent si el portaven. Te tela no ser pas què van fer després. Per cert molt entretingudes les 12 hores de bus, no m'hen vaig entrarà molt perque era de nit, però vam passar per camins de carro, on allò es movia que flipes, i vam fer milions de revolts, i es que aquí les carreters no són gaire bones.

La primera diferencia d'aquest país amb la resta es que condueixen per la dreta. Després de pràcticament 4 amb el transit per l'esquerra, ja no ser pas a quina banda haig de mirar quan traveso la carretera. L'altre diferencia es que són comunistes, tot i que he vist mes hummers aquí que no en quatre mesos

Vam arribar a Luang Prabang, una ciutat d'estil francès, i que tot el seu conjunt es patrimoni de la humanitat per la UNESCO. A 35 kilòmetres de la ciutat hi ha unes casades d'aigua turquesa, on tot i haver-hi molta gent perque els locals tenen festa, val la pena veure-les. Després de molt temps vam menjar un entrepa de truita i bolleria que no es de supermercat, bona herencia aquesta que van deixar els fransesos.

Després vam anar cap al nord a Nong Khiaw. Aquí hi han unes coves on es refugiava la gent i el govern de la zona, per la guerra d'indoxina. El poble esta entre muntanyes i al costat del riu, es molt guapo i tranquil.

Songkran

El Songkran és una festa que és celebra a països budistes. Aquesta celebra el seu any nou, que és pels volts del 12 d'abril. De fet comença aquest dia i s'acaba de tres a cinc dies més tard, depenent del país.

El que es fa en aquesta festa és molt senzil, guerra d'aigua, i a vegades acompanyat de música. La gent va armada amb pistoles d'aigua, galledes, mànegues, o qualsevol cosa que serveixi per remullar al personal. Hi ha molta gent que va al darrera d'els jeeps tipus ranxera, donant guerra.

L'hem vist a dos països diferents. El primer a Tailàndia, a Chiang Mai. Aquí hi havia una multitud pels carrers que borejen el barri vell, on tambè hi ha un canal. És el lloc ideal per carregar l'armament. N'hi ha mes d'un que posa gel a l'aigua i esta realment freda, i tot i estar fregant els 40 graus no es posa gaire bé. Aquí hi ha un lloc on hi han uns escenaris de marques comercials, com pot ser Coca Cola, o Air Àsia es on hi ha la majoria de guiris, però si t'apartes una mica, tindràs guerra amb tailandesos. Tampoc vull dir que no hi hagi tailandesos en aquest sector.

El segon país ha estat a Laos, on només travessar la frontera (la frontera es el riu Mekong) i intentant buscar el bus cap a Luang Prabang, ens van ben remullar, maletes incloses. Aquí Laos tot s'ha de dir: la lien més, a qualsevol casa o botigueta, tenen el seu equip de so posant música. La gent balla, beu Beerlao (la cervesa d'aquí) i remulla a tothom qui pot amb mes contundència, sovint amb aigua de colors. S'ha de dir que pasen més del turista i van més pels locals.

El que es interasant es veure com ningú s'enfada, li pots fotre aigua al mig de l'ull algú, (sense voler) i no s'enfadarà, o veus com remullen a un home que va ben arreglat i no passa res.

A part de tot això a els temples tambè hi fan cerimònies i la gent hi va a fer ofrenes i donacions. En algun post us explicaré el que penso de les religions, després de pràcticament tres mesos per l'Àsia coneixent-ne de diferents.

Per cert bon any a tots des de Laos.

Tailàndia. El nord

Deixat enrrera Bangkok, vam anar direcció nord, cap a Sukothai.

El vitage amb tren em va servir de molt, perquè vaig seure al costat d'una senyora que em va explicar un munt de coses, entre elles em va dir que al sud hi ha uns territoris musulmans que es volen independitzar. Vaig pensar, mira uns altres com nosaltres.

A Sukothai hi ha un conjunt de temples declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Els temples tenen una bona part aterrada, però el que queda en peu, i tot el conjunt, val molt la pena.

Chiang Mai, és la ciutat mes gran del nord de Tailàndia, i hi ha molts temples per visitar. Tambè és famós pels trekings (caminades) per la selva, tot visitant algun poblat. Nosaltres en vam fer un de dos dies dormint en una cavanya d'un d'aquests. La veritat és que no tens gaire relació amb la gent del poblat, però caminar una mica per la montanya es va posar molt bé, i poder estar a la bora del foc després de sopar tambè. Durant l'excursió tambè vam anar amb elefant, va ser força divertit, tot i que t'has d'agafar fort per no caure, i també vam fer ràfting amb barques de bambú.

Pai, és un poble que te'l venen com molt hippi, però la veritat es que en vam veure poquets. Tot s'ha de dir però, que el poble, que esta a la vora del riu, te el seu encant.

A Chiang Rai hi vam anar perquè queda aprop de la frontera amb Myanmar, i tambè de Laos. Aquí molta gent i va per passar la frontera amb Myanmar fer mitja volta i tornar cap a Tailàndia, i així tenir 15 dies mes de visat. La mecànica es: passes la frontera de Tailàndia, et posen el sello, passes un pont, pagues 500 bats per entra a Myanmar, on se't queden el passaport a dipòsit, després entres a Myanmar, t'oferixen tabac baratíssim, fas una volta per allà, fas mitja volta cap a la frontera un altre cop, reculls el passaport, et posesn el sello de sortida de Myanmar, tornes a passar el pont, passes la frontera amb Tailàndia, i ja tens 15 dies més de visat. El que tambè és curiós és veure com els cotxes es canvien de sentit al mig del pont, de l'esquerra que van a Tailàndia cap a la dreta que van a Myanmar, i al revès.

A part d'això a Chiang Rai tambè hi ha un mercat de nit i algun Wat (temples) com pot ser un de color blanc que esta molt bé.

Tailàndia. Bangkok

Bangkok és la capital de Tailàndia, i tambè la ciutat més gran. Hi ha molts temples, diferents barris, i la casa del rei.

Un dels barris es el xinès, està molt atapeït de parades on et venen de tot, i hi ha molta gent que va amb vespa (cosa important). Un altre carrer es el Khaosan. És com les rambles de Barcelona: a tota hora hi ha activitat.

Un dels temples més importants és un, on hi ha un Buda grandiós estirat: el Wat Pho. Un altre és el que esta just al costat de la casa del rei. Aquest últim és molt gran.

En aquesta ciutat tambè hi ha molts mercats, a vegades tens la sensació de que tota la ciutat és un mercat. Per tot arreu on vas hi ha paradetes, on et venen de tot. Un dels mercats més famosos és el de Chatuchak, aquest mercat només es fa el cap de setmana. S'hi troba des de fruitat fins a jaquetes texanes amb la bandera yanki. Uns altres mercats són els flotants. D'aquests n'hi han dos, un de gran i un de petit. Nosaltres vam anar el petit. En aquest mercat hi ha barquetes que van per els canals venent coses.

Sobre mi...

Fa alguns dies que més d'un m'ha reclamat una foto meva. Bé, dons aquí la teniu, i no només una, sinó dues. La primera, és al circuit urbà de formula 1 de Singapur. A la segona foto, és en un temple de Bangkok i porto pantalons llargs per que me'ls van fer posar per entrar-hi.

Sóc el mateix de sempre, no hi ha cap novetat, només que estic una mica més prim. Això de menjar arròs des de que vagi sortir de Nova Zelanda, i de tant en tant nodels, passa factura, i que la mare no et faci el dinar tambè jejeje. Segueixo portant la semarreta de la festa major de Calldetenes (Calldetenencs pel món) i l'estelada que no falti. Estic més moreno, després d'estar tans dies a l'estiu.

Tambè m'he tallat els cabells després de tres mesos portava molta llana. Me'ls he tallat a l'estil asiàtic, com la gent d'aquí.