divendres, 26 d’abril del 2013

Laos. Segon i últim

Després de pràcticament dues setmanes a Laos, avui toca canviar de país. La següent destinació és Hanoi la capital de Vietnam, capital on arribarem després de 24 hores de bus.

Laos ha estat molt bé, el país és molt tranquil, hi ha moltes montanyes i rius, i la gent és simpàtica. Aquí és bàsic trobar un lloc per dormir amb una bona amaca, per dedicar-hi hores, i si hi han bones vistes millor que millor.

Els últims dies em estat a Viang Vieng, on hi vam arribar després de 6 hores amb furgoneta des de Luang Prabang. El vitage va ser ben entretingut, milions de revolts, i milers de forats a la carretera, però la veritat és que els paisatges que es veien eren brutals. Poder anar amb el teu propi mitja de transport aquí a de ser una passada. En una parada que vam fer a mig camí fins i tot feia olor a montanya.

Viang Vieng és on poble al costat d'un riu, i és famós pel tubing. Això es tracta de baixar riu avall dins una camara de cotxe, a mode de flotador. Al voltant d'aquí hi ha moltes coves, n'hi ha de grans, de petites, que t'hi pots banyar a dins... de totes maneres. Nosaltres en vam visitar unes que un cop dins hi havia un espai impresionantment gran. Tambè vam estar en una altre on t'hi podies banyar a dins. El següent dia com us e dit abans, el vam dedicar a passar hores a l'amaca, que bé s'hi estava. A les nits refrescava, recordava fins i tot una mica Nova Zelanda. En el riu d'aquest poble, hi ha un pont de bambu fet caldo, fa fins i tot una mica de cosa passar-hi a peu, i la gent d'aquí hi passa amb la moto tranquilament.

Vientian, és la capital del país, i com a capital hi ha tots els ministeris i embaixades, amb els seus estrangers residents. Nosaltres vam haver d'anar a la del Vietnam per fer-nos el visat. El visat val 60 dòlars americans (no es pas barat) i tarda 2 dies a estar apunt. Apart d'això i passa el riu Mekong, que torna a fer frontera amb Tailàndia, i es veuen unes postes de sol que valen la pena. S'hi respiren aires de modernitat amb els seus cafès i els joves amb les seves bicis fixe. Hi ha un arc de triomf construït amb la donació que els i van fer de ciment, per fer una pista per l'aeroprt. Tambè hi ha temples, un conjunt dels quals és el més gran de Laos, el Pha That Luang.

Bé res més, mai havia estat en un país en vies de desenvolupament, i tampoc comunista, aquí no es veu cap McDonals n'hi cap 7eleven, tot i que s'hi veuen una de cotxes que flipes (Porsche, Hummers, Range, Mercedes). Haig de dir que ha estat molt bé, tot i que no tenia gaires ganes de venir-hi, m'ha agradat molt, i espero que em serveixi per futures històries.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada