Laos. El primer post

Per on vam entrar a Laos no hi ha ni barreres ni res d'això. El què fa de frontera es el riu Mekong, i si et descuides un cop l'has trevesat entres a Laos sense el sello al passaport. Va en serio, dos nois després de 12 hores de bus al arribar a Luang Prabang, demenaven a la gent si el portaven. Te tela no ser pas què van fer després. Per cert molt entretingudes les 12 hores de bus, no m'hen vaig entrarà molt perque era de nit, però vam passar per camins de carro, on allò es movia que flipes, i vam fer milions de revolts, i es que aquí les carreters no són gaire bones.

La primera diferencia d'aquest país amb la resta es que condueixen per la dreta. Després de pràcticament 4 amb el transit per l'esquerra, ja no ser pas a quina banda haig de mirar quan traveso la carretera. L'altre diferencia es que són comunistes, tot i que he vist mes hummers aquí que no en quatre mesos

Vam arribar a Luang Prabang, una ciutat d'estil francès, i que tot el seu conjunt es patrimoni de la humanitat per la UNESCO. A 35 kilòmetres de la ciutat hi ha unes casades d'aigua turquesa, on tot i haver-hi molta gent perque els locals tenen festa, val la pena veure-les. Després de molt temps vam menjar un entrepa de truita i bolleria que no es de supermercat, bona herencia aquesta que van deixar els fransesos.

Després vam anar cap al nord a Nong Khiaw. Aquí hi han unes coves on es refugiava la gent i el govern de la zona, per la guerra d'indoxina. El poble esta entre muntanyes i al costat del riu, es molt guapo i tranquil.