dimarts, 14 de juny del 2016

Colombia. Cartagena

Els dies a Cartagena, van ser com estar en família. Al hostel que vaig estar vaig conèixer al hermano Santi i al grandíssim papa Juan. Vam estar uns dies junts, i va ser genial. 


La ciutat de Cartagena va se un important lloc per els espanyols. Ho feien servir com a camp base per portar esclaus de l'Àfrica, i també per fer sortir vaixells cap a Espanya carregats de material saquejat al continent americà. 

La ciutat antiga esta dins de muralles just devant el mar. Les cases són de diferents colors, balcons de fusta i plantes penjant. 




Gesemani, és on em vaig allotjar, és com la zona de la gent normal que no es pot permetre viure dins les muralles. Just arribar, va ser com veure gent llatina en estat pur. Vaig arribar que ja era fosc, i tothom estava al carrer prenent "la fresca", devant a casa o a la Plaza de la Trinidad i escoltan salsa a tot volum mentres beuen aiguarden. 




Aprop de Cartagena, a la illa de Baru, hi ha Playa Blanca. El lloc es molt famós i hi ha molt turista. Això si es una platja totalment caribenya, sorra blanca i aigua turquesa. Val la pena passari com a mínim una nit. 



dissabte, 11 de juny del 2016

Colòmbia. Bogotà

La capital colombiana, em va deixar una sensació agra-dolça. Per una banda la ciutat es molt maca i hi ha diferents coses per veure, però per l'altre hi ha molta gent pobre demanant monedes, o que els i compris alguna cosa. 

Bogotà com la majoria de capitals, te molta gent amb traje i corbata. El centre de l'activitat és al voltan de la plaça Bolívar, on hi ha ubicada la seva catedral. De la plaça surt la calle 7 que esta tancada al transit, i tothom camina per alla on li sembla. 





Una altre zona es La Candelaria, tot ple d'edificis colonials de menys de tres pisos. Molt maca aquesta zona. La fa mes especial els diferents grafits que et vas trobant a les parets. Per aquí hi ha una plaça que no se el nom, on es reuneix tot el jovent per pasar l'estona i tocar la guitarra quan ja es fosc. 





Un altre lloc interessant és Monserrate. És una església dalt d'una muntanya que vigila tot Bogotà. Sembla que te alguna cosa semblant amb el nostre Montserrat. 





Colòmbia. Salento

Vaig sortir de la urbe de Medellin per anar cap al sud. Aquesta zona s'anomena exe cafetero i com el seu nom indica, aquí es cultiva cafè. 

Vaig parar un dies a Salento, un poble amb molt d'encant i amb unes rodalies molt interessants. El poble es colonial, i hi ha diferents cafeteries, on tot i haver-hi turisme, allà sembla que només i va gent local. 







Un dia vaig estar per una masia on cultiven cafè i expliquen el procés de recolaccio, tractament, fins a arribar a testar l'estimulant beguda. 




El Valle de Cocora es molt aprop de Salento, com a una mitja hora amb jeep. Allà hi ha unes palmeres immenses que creixen en prats verds on pasturen les vaques. Tambe hi ha altres zones amb petites valls molt maques i on has d'anar parant per deixar passar els cavalls que circulen. 






Feia molts dies que estava animat per fer una exclusió a cavall i a Salento, per fi ho vaig fer. Va ser poca estona (el meu cul no se si hagués aguantat gaire mes), però va ser molt divertit anar al galop per aquelles terres. 



dimarts, 7 de juny del 2016

Colòmbia. Medellin

Despres de sortir de Paraty amb bus just per anar fins a l'aeroport de Sao Paulo, vaig agafar un avió. La següent parada que m'esperava era Colòmbia. Vaig marxar trist de Brasil, però què i farem, quan tens dates programades les coses són així. 

Medellin em va donar la benvinguda a Colòmbia. Em va sorprendra, perque em costa releccionar-me amb gent local a les ciutats, però allà va ser diferent, suposu que era un bon presagi. 

Pel que fa a la ciutat, haig de dir que no li vaig trobar gaire encant a part de la seva gent. Te alguna bona plaça on es reuneix la gent a conversar i tocar la guitarra, algun parc, estàtues de Botero i el metro la travessa pel mig sobre un pont immens de formigó. 





Una mica allunyat de la ciutat hi ha el metro-cable, que et porta a un barri elevant on hi ha unes bones vistes de la ciutat. 



Una nit em vaig trobar un concert de gent local, va ser divertit perque feia molt que no en veia cap així dalt de un escenari. 


Una altre zona de la ciutat és El Poblado, aquí ens allotgem la majoria de turistes. La zona és molt tranquila pel que fa a robatoris i coses així, però molt moguda pel que fa a festa. Hi ha molts bars i molta gent, sobretot si ha jugat la selecció Colòmbia i ha guanyat contra els gringos.


diumenge, 5 de juny del 2016

Aquest últim mes

Aquest últim mes ha sigut una mica boig. He creuat cinc fronteres (alguna dos cops), he tingut tingut quatre monedes diferents i he estat movent-me molt ràpid i molt lent. 


Vaig pasar dies de pura efervescència viatgera, en que ho volia veure tot, i així ho vaig fer, les ganes d'arribar a la costa brasilera em van fer anar per feina alguns dies, però despres d'arribar a Igauazu, les coses van ser totalment diferents. Quan vaig arribar al Brasil estava molt cansat de busos i hores de viatge, i en dues setmanes només vaig estar en tres llocs diferents. Haig de dir que aquests tres llocs donaven per molt. La veritat es que he difrutat molt viatjant d'aquesta manera, i crec que no deixaré de fer-ho fins la tornada. 

Els dies que vaig creuar de Xile fins Iguazu també van estar bé, perque em vaig demostrar que puc mourem ràpid i visitar molts llocs diferents en menys temps. 







Pasar per Paraguai va ser una experiència, poca informació, pocs turistes, pocs serveis... va ser divertit i a vegades una mica complicat. La voluntat i el valor de voler passar per allà espero no oblidar-los i ves a saber, potse em serveix per alguna altre cosa algun dia...





El Brasil va ser genial, la cultura és diferent la gent és molt oberta, el clima es bo, parlen un idioma diferent, hi ha bones platges, tenen molta música i de diferents estils, i no vegis com ballen... La combinació entre Brasil, i els argentins que he estat compartin mate als allotgements, ha siguit fantàstica i inoblidable.