dimecres, 31 de desembre del 2014

Les religions...

La religió!! Fa mes d'un any vaig prometre un post sobre la religió, i encara no hi havia posat fil a l'agulla. 

Després de passar una bona temporada a l'Asia,i després de veure diferents religions, com pot ser la musulmana a Indonesia, la hindú, també a Indonesia, però a l'illa de Balí, la catòlica, a l'illa de Flores a Indonesia i en especial la budista, en paisos com, Tailàndia, Laos i Cambodja. Vietnam es agnòstic. Voldria fer una reflexió, sense jutjar res n'hi ningú, que només faltaria.

La religió que em va sorprendre mes, i en positiu, va ser la musulmana. El primer que em va impactar, va ser veure gent asiàtica amb el mocador al cap. Mai m'havia imaginat que a Indonesia, eren musulmans, de fet es l'estat musulmà mes gran del món. El segon, van ser les mesquites, edificis molt grans dedicats al culte a Ala. N'hi ha molts i sovint molt grans. Aquí a les mesquites, es on fan les pregaries, el mes curiós de tot es que tenen altaveus a l'exterior, i tot el que explica el sacerdot, s'escampa per les rodalies. Arriba a ser una mica molest, quan a les set del mati ja estan fent la pregaria. El millor de tot és la gent, simpàtica i amable, molt mes que no pas en illes del costat com Balí, on són hindús. Tot i que no ser fins a quin punt hi te a veure la religió, en ser mes o menys simpàtics i amables.

La pròxima és la catòlica, la que tots coneixem millor. De fet tinc poca cosa a dir, la majoria de joves ja en reneguem, ens sembla una cosa ambigua i passada de moda, i la poca evolució que a tingut en certes  coses, no ajuda gens. No es pot negar que hi ha molta gent bona dins de l'església, que ajuda als mes necessitats, i no només del nostre país, sinó també a l'estranger. Segurament podrien fer moltes mes coses, quan el Vaticà és un dels estats mes rics del món. Potser per molts s'obre una mica d'esperança amb aquest nou papa, que sembla que vol fer evolucionar una mica l'entita.

La religió budista, és la que que ara està de moda, i la que tenia mes ganes de parlar-ne. La gent es posa el Buda al jardí, o en fotos dins a casa. Em fa certa gràcia, perque des del meu punt de vista, és com tenir-hi un Jesús Crist però d'una altre part del món, o amb una altre ideologia al derrera. 
El que no em va agradar gaire veure vas ser, veure el monjos com surten a demanar de matinada.
D'alter banda els temples que van construir són espectaculars, començant per Angkor, i el white temple de Chiang Rai, i acabant per qualsevol altre temple que trobis, en qualsevol lloc. l'útlim que mencionare del budisme és una frase que em va sembla genial, i que descriu perfectament a la nostra societat; No visquis en el pesat, no imaginis el futur, concentra la ment en el moment present. 


No faré critica de la religió hindú per que la conec poc, i per parlar de coses que no ser millor estar callat. Però posaré aquesta foto d'uns temples de Balí 


El que està clar, és que per molta gent la religió li ha servit per ajudar a superar mals tranguls, i en sentir-se acompanyat d'alguna manera. D'altres ho han aprofitat per donar respostes a coses inexplicables, com la creació de la terra, l'home i els éssers vius en general. a vegades s'ha aprofitat per sembra la por amb amenaces tipus; aniràs a l'infern, o per fer-nos anar per un camí o per un altre. Estic segur, i ara parlo per el catolicisme, que la religió, sense l'església, o almenys una part d'ella, seria molt millor

dilluns, 21 d’abril del 2014

La vida sobre rodes

Si en aquesta vida he dedicat temps a algu a cosa, és a anar amb moto. Des dels onze anys que vaig comensar a donar-li gas, i fins ara. 

La primera vegada que vaig tenir una moto, com he dit abans, va ser els onze anys. Feia poc que havia deixat el futbol, i no feia cap esport, per dir-ho d'alguna manera, una mica en serió. Després de insistir al meu pare i d'alguns viatges a Manlleu, a veure el mecànic, vaig tenir la meva primera moto. Potser hauria estat abans, però a la meva mare, no li feia gaire gràcia que el seu fill petit tingues una moto. 

La meva primera moto va ser una kawasaki 85 cemtimetes cúbics, una joia, que al cap de uns anys va acabar fosa. 


El primer dia que vaig sortir amb la meva moto, va ser un diumenge al mati, i vam anar a esmorzar a Puiglagulla. Aquest costum d'anar a esmorzar, és molt típic, procuru no perdre'l, i anar-hi de tan en tan. Vaig tenir alguns entrebancs amb alguna arrel i amb alguna pedra, i els braços se m'agarrotaven molt, però vaig arribar a casa sa i estalvi, i ben conten. 

Mica en mica anava millorant, i per llocs que al principi no podia ni somiar de passar, ara ho superava facilment, i la velocitat pels camins augmentava. 

Al cap d'un temps, no sabria dir-vos ben be quant, va arribar el meu debut a les carreres, però això, us ho explicaré en un altre post