Perú. L'últim post

S'han acabat els dies al Perú, ha sigut gairebé un mes, i la veritat es que m'ha pasat volant. 

Haig de dir que al principi vaig anar molt ràpid, i que potse vaig afanyar-me molt a anar cap al sud, però en fi, de tot s'apren, ja se sap que a vegades arrencar no és fàcil. 

Per el temps haig de dir, que a part de Huaraz, la resta molt bé, he estat de sort. 

Aquí és el país de les companyies de busos, i en tots els viatges que he fet per dins el país, mai he repetit. Han sigut busos de tots colors, en uns ha fet fred en altres calor, en altres no podia estirar les cames. Lo bo ha sigut que la majoria han sigut de nit, i apart de estalviar una nit de allotjament, he pogut aprofitar mes els dies. La dada curiosa és que, en el mes que he passat al Perú, he passat 97 hores dines de transports. 

La gent aquí ha sigut molt amable, però la veritat és que quan mires als ulls de la gent del carrer, no semblen gaire feliços. 

Aquest país és molt veriat, te selva, desert, mar, muntanyes nevades, els andes, ciutats modernes, ciutats desordenades ( per dir-ho d'alguna manera ), ruïnes, una cultura Inca, molt mística diria jo, altiplà, el llac Titikaka...

Només puc dir; moltes gràcies Peru!!!!

Perú. Lago Titikaka

El Lago Titikaka és el llac mes gran del món en altura. Esta a 3.800 metres d'altura, mesura 70 kilòmetres de llarg, 30 d'ample i la seva profunditat màxima és de 284 metres. Les seves aigues estan dividides entre dos països, Perú i Bolívia. 

La ciutat de la part peruana per sortir a visitar-lo és Puno. La veritat es que de bon principi no em va agradar gens, vaig arribar molt dora al mati, i em va costar trobar allotgement, però a mesura que hi anava passant hores, m'anava agradan mes. No hi ha gaire res per visitar, sols passejar pel carrer peatonal i rodalies, que és on hi ha tota l'activitat. També es pot anar fins al port on hi ha uns aiguamolls plens d'ocells. 

Uros són un grup d'illes, que en veritat no són illes, són construccions humanes, fetes sobres de canyes que neixen al llac. És surrealista, tot el que hi ha sobre aquestes illes flotants esta fet de canyes, les enbarcacions són de canyes, i la gent viu pescant, casant ocells, i menjant aquestes canyes, o al menys això feien abans que hi anesin turistes. 

Després vaig anar cap a Amantani, una illa on i viuen 4.000 persones. Aquí vaig estar amb una família que em va cuinar, i em va procurar un llit. A la tarda vaig anar a fer una excursió fins al cim de l'illa, on hi ha el temple de pachamama, i on les vistes al llac i a tota l'illa són molt bones. El millor però, estava per arribar. Quan va ser de nit, el cel es va omplir d'estrelles, i pasar una bona estona mirant-les va ser genial, amb alguna estrella fugas pel vell mig de la via làctia inclòs. És d'aquells moments que et sents afortunat de ser on ets. 

La sensació era molt estranya, perque estaves en una illa, però no dins el mar, estaves dins un llac. 

El següent dia vaig estar a Taquile, passejant per l'illa i coneixen les seves tradicions, que són molt diferents de les de terra ferma. 

Perú. El valle sagrado

Aquesta vall desemboca molt aprop de Machu picchu, i li diuen el Valle Sagrado, perque és un lloc molt fèrtil, i els Inques i van fer moltes construccions per aprofitar aquesta fertilitat. 

El primer temple es Pisaq, un lloc per experimentar amb plantes per poder-les introduir als diferents llocs de diferent clima al seu imperi. 

Ollantaytambo, va ser un lloc mai acabat, els Inquies ho van abandonar perque arribàven els conqueridors espanyols. Aquí comensa el famós cami dels inques, que acaba a Machu Picchu. 

Chinchero son les ruïnes Inques a mes altura, uns 3.900, per sobre d'aquí no hi van construir, per la duresa de la falta d'oxigen. Els espanyols i van construir una església a sobre, es l'únic lloc on van fer això. La curiositat d'aquesta església, es que la verge es la Montserrat. Des d'aquí hi ha vistes al nevado Salkantay. Aquest lloc em va agradar perque es respirava tranquilitat, no hi ha gaires llocs així. 

Moray, també va ser una mena de laboratori pels inques, i la diferencia de nivell i temperatura de les seves terrasses els va servir per experimentar. Aquest lloc es curiós per la seva forma, i diuen que al centre és un lloc molt energètic. 

Perú. Cusco

La ciutat de Cusco és el camp base per anar al Machu Picchu, i això vol dir que hi ha molt turista. La ciutat val la pena de totes maneres, el centre és bonic, acollidor, i amb moltes places i mes cap a les afores mes desordenat, brut i una mica mes caòtic, que ja m'agrada. Al voltan de la ciutat, hi ha moltes ruïnes inques per visitar. 

Aprop del centre hi ha el mercat de San Pedro, on venen artesania, carn, fruita, San pedro, ayaguasca, i on es menja molt barat. La higiene, diguem que no abunda, i et pot costar algun mal de ventre. El divendres Sant al voltan del mercat hi havia les senyores de pobles veïns, venen herbes, fruites, i productes que no podria dir que són. També hi havia alguna zona amb peixateries, on havies de respirar profund abans d'entrar-hi, perque la olor era molt forta. 

Dilluns Sant, vaig poder veure una prosesor. Nuestro señor de los temblores va sortir a passejar pel Cusco, i per alla de les 8 del vespre, la plaza de Armas estava plena per veure com entrava a la catedral.  

Diumenge de resurrecció, durant tot el mati hi havia missa a la catedral, i els militars posaven banderes just devant, la veritat no se per què. A la tarda actuacions al carrer. 

Perú. Machu Picchu

Avui no comensare amb el típic; el Machu Picchu està cituat... Avui comensare explicant el perible que vaig fer per arribar fins a les ruïnes, que mira que les tenen amagades. 

A la ciutat de Machu Picchu si pot arribar ràpid i sense haver de fer un pas com aquell qui diu, però si ho fas d'aquesta manera és caríssim. De la manera que ho vaig fer jo, és la mes barata, però no la mes fàcil. Vaig arribar a Cusco i em vaig posar a buscar transport per anar fins alla, hi ha busos, però has de agafar-ne tres de diferents. El final em vaig decidir per anar-hi amb furgoneta. Aquestes et porten des de Cusco, fins a hidroelèctrica, que és on s'acaba la carretera. El trajecte dura unes sis hores, quatre i mitja fins a San Maria, a partir d'aquí cami de carro, una hora mes fins a Santa Teresa, i mitja hora mes de cami de carro fins a hidroelèctrica. És fa extrany que un lloc tan visitat tingui els excesos tan poc preparats. També es fa extrany trobar pobles en mig del no res. Per cert el clima aquí era mes calorós, quasi be tropical. Arribat aquí hi ha una estació de tren. Aquest tren porta fins a Aguas Calientes, el poble mes proper al Macchu Picchu, per 45 minuts et cobren 24 USD ( dòlars americans ). La forma barata, encara que sembli una bogeria i que fa molta gent, és caminar al costat de les vies del tren. Fins a Aguas Calientes hi ha una mica mes de dues hores. Vaig sortir a les 8 del mati de Cusco, i a les 6 de la tarda, ja era a lloc per el dia després pujar al Machu Picchu. El dia següent a les 4:15 del mati sortia de l'hostal per caminar la hora i mitja de pujada que em quedava. 20 minuts després estava esperant que obrissin el primer control, que es abans de creuar un riu. Després de les cinc, pura subida fins a la porta de la ciutat. La pujada va ser dura, però va valer la pena arribar abans que el primer autobús, i ser el sisè a la cua per entrar. Un cop dins les dues primeres hores van ser molt tranquil·les i amb poca gent. 

El Machu Picchu, la ciutat inca que els nostres amics espanyols mai van descobrir, perque els inques van destruir tots els accesos, al saber que havien arribat per conquerir-los. La ciutat va ser "descoberta" per un americà guiat per un nen quechua, fa poc mes de cent anys. Després ja es van cuidar de emportar-se la majoria de peces cap a USA.

El dia havia arribat, el dia que en mes d'una ocasió havia pensat que no arribaria mai. A les 6 del mati ja era dins i vaig fer una primera volta per dins la ciutat quasi be sol, tret d'alguna llama que pastura per alla, i amb molta tranquil·litat, el temps no acompanyava gaire, i em feia patir una mica, perque ploviscajava i estava emboirat. Dins la ciutat hi ha diferents temples, el del sol, del còndor, dues places, una mes petita pels rituals del governadors, i una altre per tots el habitants de la ciutat. Hi ha la zona agrícola, la zona poblada, la pedrera... Quan vaig acabar la volta, vaig pujar cap a la caseta del guarda, que queda per sobre la ciutat. 

Temple del sol

Temple del còndor 

Un cop alla el temps ja s'anava aclarint, i mare meva quina vista, tot l'entorn es increïble, la ciutat als meus peus, al fons la muntanya Waina Picchu, i encara mes al fons mes montanyes, el perfil de la cara d'un inca ( apaïsat ) increïble, emocionant i impressionant... 

Després de molta estona difrutant de les vistes i tira milions de fotos, vaig visitar un pont de pedra, i la porta del sol, que és per on arriben el que fan els famós cami dels Inques, i des de on hi ha una vista llunyana de la ciutat. 

Per últim vaig tornar a donar la volta a la ciutat i vaig tornar a pujar a la cabanya del guarda, per poder contemplar una estona mes aquell lloc. 

A quarts de cinc de la tarda, després de sellar el meu passaport amb el segell del Machu Picchu, vaig tornar a baixar cap al poble

El dia següent al mati vaig visitar el poble, és ben curiós, perque no hi ha vehicles apart dels busos que pugen al Macchu Picchu, i sols si arriba amb tren o a peu. Totes les mercaderies que arriben les mouen amb carretilles. Te el seu encant, i a part esta al fons d'una vall al costat d'un riu molt guapo.  

A les 12 del migdia, vaig tornar a agafar la via del tren, i dues hores després tornava a ser a hidroelèctrica, per agafar la furgoneta que sis hores després em deixaria a Cusco.