Perú. Cañon del Colca

El Cañon del Colca és el mes profund del món, i des del cim de les muntanyes fins al lloc mes profund del riu hi ha uns 4000 metres de desnivell. Aquest lloc també és famós, perque hi viuen còndors, un ocell rapinyaire, i molts recursos naturals. Dins aquest canó, i vaig estar tres dies fent un treking. 

El primer dia vam baixar des de Cabana Conde fins a San Juan, un petit poblet que sols si pot arribar a peu, amb burru o amb mula. Van ser tres hores de baixada, fins a aquest lloc, on vam dinar. A la tarda, res a fer, només disfrutar de l'entorn i visitar una el lloc. Una tarda d'aquells per recordar, pensar en coses i pasar l'estona tranquil i sense fer absolutament res El lloc on vaig dormir era molt rústic i simple, però molt acollidor, mes que res per el lloc on estava ubicat, pràcticament al fons del canó, i amb unes parets de pedra al devant forsa impresionants.

El següent dia vam caminar tres hores mes. La caminada va ser senzilla, tot pla. Aquest dia el guia que portàvem ens va ensenyar diferents coses de la zona, com plantes verinones, plantes que investiguen per la cura del càncer, el gra d'on fan el color carmi, cactus com el San Pedro, la qual els seus efectes diuen que et connecten amb pachamama ( la mare terra ), o l'aloe vera. Aquí hi ha diferents tipus de minerals com el mercuri o l'or, cosa que fa perillar el futur de la zona, tan per contaminació paisatgística, com de l'aigua i l'aire. És una molt rica en recursos. El guia em va explicar que havia treballat en una mina d'or, després de les explosions n'hi havia tan, que et quedaven les mans plenes només tocant el terra, i que cada mes en treien tres o quatre kilos. Cap al migdia vam arribar a Sangale, una mena d'oasi dins el canó, on hi ha lodges amb piscina. Perfecte per passar la tarda en remull, beure uns perus libres i explicar-nos coses dels nostres països amb el guia, un tal David que per cert era molt bon noi.

El tercer i últim dia, a les cinc del mati ja estàvem estàvem caminat. Teníem tres hores per devant de pura subida, al final jo vaig pujar amb menys de dos. Hi havien 1.200 metres de desnivell, però el el camí era molt bo, i es pujava facilment fins a la cota 3.300, del poble de Cabana Conde.

De tornada cap a Arequipa vam fer algunes parades en miradors, i per veure llames, alpaques, vicunyes i algun volcà de la zona.