La ciutat de la part peruana per sortir a visitar-lo és Puno. La veritat es que de bon principi no em va agradar gens, vaig arribar molt dora al mati, i em va costar trobar allotgement, però a mesura que hi anava passant hores, m'anava agradan mes. No hi ha gaire res per visitar, sols passejar pel carrer peatonal i rodalies, que és on hi ha tota l'activitat. També es pot anar fins al port on hi ha uns aiguamolls plens d'ocells.
Uros són un grup d'illes, que en veritat no són illes, són construccions humanes, fetes sobres de canyes que neixen al llac. És surrealista, tot el que hi ha sobre aquestes illes flotants esta fet de canyes, les enbarcacions són de canyes, i la gent viu pescant, casant ocells, i menjant aquestes canyes, o al menys això feien abans que hi anesin turistes.
Després vaig anar cap a Amantani, una illa on i viuen 4.000 persones. Aquí vaig estar amb una família que em va cuinar, i em va procurar un llit. A la tarda vaig anar a fer una excursió fins al cim de l'illa, on hi ha el temple de pachamama, i on les vistes al llac i a tota l'illa són molt bones. El millor però, estava per arribar. Quan va ser de nit, el cel es va omplir d'estrelles, i pasar una bona estona mirant-les va ser genial, amb alguna estrella fugas pel vell mig de la via làctia inclòs. És d'aquells moments que et sents afortunat de ser on ets.
La sensació era molt estranya, perque estaves en una illa, però no dins el mar, estaves dins un llac.
El següent dia vaig estar a Taquile, passejant per l'illa i coneixen les seves tradicions, que són molt diferents de les de terra ferma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada