Avui fa un any, que em vaig llevar aviat, vaig anar a ajustar les ulleres a l'òptica, vaig anar a veure la meva mare a la peluqueria, vaig tancar la maleta, i vaig marxar de casa per un llarg temps, concretament set mesos. Toca potser, reflexionar de tot el pasat.
Set mesos es diu ràpid, tot i que ja en fa cinc mesos que soc per aquí. Les diferencies son abismals entre passar un mes a casa, i passar un mes voltan pel mon mirant el calendari per quan s'acaba el visat. Quan ets fora amb un mes passes mil històries, en canvi aquí, et pasen les setmanes que volen, i els mesos amb prou feines te n'adones. Els dies son lents i les setmanes ràpides, tot el contrari de quan viatges. Per sort he trobat feina ràpid, i no he estat molt temps a casa, per sort, perque amb poc temps a casa ja m'enfilava per les parets.
En aquest temps, des de la tornada, he estat treballant a dos llocs. El primer a Calldetenes arreglant cotxes, tot i que no em feien gaires bons tractes la feina m'agradava, i potser vaig descobrir la meva pessio. Vaig estar-hi uns dos mesos i mig, en els quals vaig aprendre molt, tan en l'especta mecànic, com en treballar fora de casa, ja que tota la vida havia treballat amb el meu pare.
L'altre feina, la vaig trobar, una setmana i mitja després de que en Ferran em digues que no tenia feina per mi. Es podria dir que soc un afortunat, o tambè que soc un cabro, perque amb els temps que corren, no es fàcil trobar feina així de ràpid. Em vaig moure molt, crec que pràcticament tots els tallers de Calldetenes, Vic, Sant Julia, Folgueroles, Roda, Manlleu tenen el meu currículum, i reconec que quan vaig deixar-lo en aquest taller on estic, no m'esperava que em truquessin, però sorpresa!! Vaig parlar amb el cap de taller i el dia després ja començava. Ara treballo arreglant camions a Gurb. La feina és passada i no massa neta, però es feina.
La tornada no és pas fàcil, buscar feina, trobar-te amb la rutina, està a casa, vells mals de cap, que t'expliquin alguna cosa que no va massa bé. Hi ha coses que no acaben de ser com et pensaves, ara podria mencionar una frase dels At-versaris, però no ho faré. Tambè te moltes coses bones, veure els amics, la família, sobretot la Iaia, que la vaig trobar una mica canviada, però molt guapa ella, anar a Sant Marc, agafar la moto la bici, menjar coses d'aquí. Bàsicament, les coses que has fet sempre.
Algun dia d'aquests, veig fotos, i penso que hi ha coses molt guapes, i impresionats en aquest mon. Quan ets allà, com que ja tens la dinàmica de veure coses, potser no ho valores tan. No dic que no ho valores quan ets allà, només dic que ara ho veig amb un altre punt de vista. Em va passar amb aquesta foto.
Fa uns dies, estava veien un reportatge per la televisió, el quan parlava de piràmides. Hi vaig veure un temple anomenat barbatur. Aquest temple és a Indonèsia, i quan vaig ser allà el vaig visitar. No em va convensa gaire, amb va agrada mes el viatge amb bus per anar fins la ciutat, però quan ho vaig veure al reportatge, em va fer gracia, i vaig pensar que estava molt bé haveri anat.
Mil històries passades fora, algunes enbarcades, bons moments, alguns mals de caps, moltes aventures, gent coneguda, milers d'anècdotes, llocs impressionants. Aquest mon és ple de coses per veure, i tot el que portem a sobre ja no ens ho treu ningú.
