Bomba d'aigua nova al cotxe i, de nou a la Stuart Highway direcció nord, direcció Darwin. La primera sorpresa va ser just arribar al trencant per agafar-la. Em vaig trobar els dos ciclistes que vaig conèixer uns dies abans, acabaven d'arribar alla tot just. Tambè em vaig tornar a trobar els trens de la carretera, fins a cinquanta-quatre metres de llarg fan, i quan te'ls creues agafa fort el volant, perquè et fan moure molt el cotxe.
La primera parada va ser a Alice Springs, la ciutat més important del centre d'Australia. A la ciutat hi ha molts aborígens, pobres no fan gaire bona impressió, i diguem que no van gaire endreçats. Aquí hi ha molts llocs on venen art aborigen, i tambè algun museu. A part d'això és un bon lloc per comprar tot el que nescesites per enfilar la carretera direcció nord, ja que no hi ha molts pobles en molts kilòmetres. A una banda de la ciutat hi ha una petita serralada que passa pel costat, i a l'altre banda un petit turó, hi pots pujar i tenir una bona perspectiva de la ciutat. A aquesta ciutat a la nit, va fotre un fred que tela, i mira que de dia quan el sol apreta, vas amb pantalons curts tranquilament.
Després d'Alice kilòmetres amunt. Ja no em va sorprendre veure un cartell indicant un "poble" i arribar alla i que només sigui una gasolinera. Lo diferent és, que a partir d'aquí a cada lloc hi ha més aborígens, i a vegades només aborígens.
Mabels Devil's va ser una altre parada en l'Stuart Highway. És un parc nautural on hi han unes pedres rodones. A vegades estan posades unes sobre les altres, i et preguntes com s'aguanten. És especialment maco quan es pon el sol, tambè quan surt, però millor quan es pon. Després de les postes de sol i abans de la sortida, el cel agafa un color rosat, molt curiós. Quan eren les set de la tarda al terreny d'acampada del parc, el ranger ens va fer una xerrada al voltant d'una foguera. Ens va explicar com es van forma les pedres, la fauna que viu per alla, que no s'ha de donar menjar als animals salvatges, perquè fan focs a propòsit... Deia que li agraden molts les serps, i que si en veiem cap li féssim saber. Explicava que les agafava, rollo caçador de cocodrils, em va fer pensar en ell. Ens va explicar com havíem d'actuar si ens en trobàvem una. Estava fet un bon personatge. L'últim que ens va recomanar va ser que miressim el cel, ja ho havia fet, però la veritat és que aquí al desert, els dies que no hi ha lluna, es veuen milers d'estrelles. El dia següent quan em vaig llevar al mati, la sorpresa va ser just sortir de la tenda, ens diem bon dia amb dues dones alemanyes i, seguidament, amb un dingo. N'havia vist algun per la carretera, i els havia sentit a udolar a la nit, o caminar pel voltant de la tenda, però de tan aprop no n'havia vist cap. Bon dia!!
A mesura que vaig cap al nord, el terreny cada vegada sembla que tingui més arbres i la carretera és molt recta, crec que més que abans de arribar al Uluru. Cada vegada hi han més cangurs atropellats a la carretera, i hi ha aligues per parar un tren. Segur que van ben alimentades amb la quantitat de menjar que tenen a la carretera. A part, tambè m'he vist algun de viu, fins ara se'm havien resistit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada