Set mesos i crec que els mateixos quilos menys després, torno a Calldetenes, al millor poble del món. Tot i que a partir d'ara anire a viure al poble veí. Segurament em costarà una mica tornar a la vida real, i que al cap de quatre dies serà tot igual que abans, però fare cas a un consell que em va donar un irlandès que vaig conèixer, take it easy, agafa't-ho bé.
Potser alguns us preguntareu perque torno, bé, ja en comenso a tenir ganes, i els calers no són infinits. La majoria sabeu que l'estiu és la meva època, m'agrada la calor i prendre la fresca al vespre, i tambè les festes majors, perquè no dir-ho.
N'hi ha que van de vacances quinze dies, i n'hi ha que han viatjat dos mesos, n'hi ha que fins i tot han viatjat dos anys. Però el que conte és tornar a casa i estar content del que has fet, i jo n'estic molt. Tan dels sis mesos amb la Miriam, com d'aquest últim mes per Australia, ho sigui que això és el que compte.
Si hagués de triar un país de tots, és molt difícil de dir, tots els països tenen el seu què, sóc molt fan d'Australia i els aussies, però tota la resta valen la pena. Veure cultures, menjars, religions, gent, climes, montanyes, platges diferents, sempre et fa créixer com a persona, i aprendre coses.
Res més, no sé què serà d'aquest blog a partir d'ara, no se si i escriuré gaires més coses, però això ja ho anire veient. Tampoc se si servirà d'ajuda a algú que vagi als llocs dels que he parlat, a vegades m'agrada més explicar quatre històries, que no pas parlar dels llocs visitats, però si serveix d'ajuda a algú, jo encantat de la vida.
A partir d'ara em podeu trucar, enviar mails, whatsapp i tot el que vulgueu, sóc tot vostre.
Ets un malparit!!
ResponElimina