La primera parada va ser a Cortina d'Ampetzo, per demanar informació de lloc per anar a caminar, i muntar-hi el primer camp base. La sorpresa va ser que en baixar del cotxe, vaig veure que tenia un pneumàtic, diem que, en no gaire bon estat. Vaig trobar un lloc que en canviaven, i era abans de la una del migdia, però al ser dissabte estava tancat, be i de fet aquí tanquen a les dotze, però ja tenia el lloc localitzat perque dilluns me'n posessin un de nou.
Un cop vaig tenir la informació vaig anar cap a les Cinque torri. La meva primera experiència a les Dolomites. Vaig agafar un telecadira i amunt. Un com allà, hi han unes torres de pedra enorma, en les quals es pot escalar. Aquí es famós, perque en la gran guerra els italians, vigilaven els austríacs , i hi ha diferents llocs amb restes del conflicte. Després de fer la volta a aquestes torres vaig guanyar altura, per anar a visitar un refugi que hi havia per allà aprop.
El següent dia faig anar fins al passo Falzarego, i des de allà, vaig agafar un telecabina que em va deixar a 2800 metres. A partir d'aquí vaig fer una ruta circular molt guapa, amb algun pas d'aquells que et sents poca cosa, entre mig de aquelles roques tan grans.
El següent dia, va ser un dia de furgoneta, va ploure tot el dia, i poca cosa vaig poder fer. Vaig anar a fer la volta al lloc de Misurina, i poca cosa mes. El premi va arribar a la nit, quan anava cap a la glacera de la Marmolada. Deixat Cortina d'Ampetzo enrera vaig arribar al Passo Giau, un pas a 2135 metres d'altura amb un petit restaurant, i unes vistes increïbles. No tenia pensat dormir allà, però el lloc valia prou la pena. Una d'aquelles nits que recordaré...
La Marmolada, una inmensa llengua de gel. Allà un cop a dalt volia fer una ruta per algun cim d'allà, el temps no acompanyava, i vaig haver de desistir. El lloc es espectacular per l'altura, les poques vistes que vaig tenir, i per el gel. Aquí tambè hi ha restes de la guerra, a tresmil metres d'altura!!
Deixant la Marmolada, vaig arribar a Canazei. El poble es molt guapo, les cases tenen un estil molt muntanyenc, amb part de fusta, i algunes pintades amb diferents dibuixos. Es el principal poble del Valle di Fasa. Una vall que queda encaixada entre les lloses de pedra que baixen de la Marmolada i el Grupo Sella.
Al Grupo Sella es on vaig passar els últims dies a les Dolomiti. Vaig controlar un tresmil, i cap allà vaig anar. La ruta començava al Passo Pordoi. Vaig pujar el primer tram amb amb telecabina. Un cop allà baixaves fins al refugi del coll de Pordoi, i seguidament feies un tram planer, i després amunt fins al al Piz Boè, a 3.152 metres d'altura. La pujada està molt bè, és d'aquelles que et fan suar, te algun tram equipat amb ferro per assegurar-te, però la veritat és que no fa falta. A dalt el cim hi ha un refugi, i vaig tenir la sort de poder parlar amb un treballador d'allà, i em va explicar algunes coriositats de com funciona la vida allà a dalt. La baixada es per l'altre banda de la muntanya. Baixes fins al refugi de Boè, i després rodeges el cim per sota, i tornes al refugi del coll de Pordoi. Un cop allà, avall fins al pàrquing. Una baixada de set-cents metres de desnivell, amb alguns trams de tartera molt divertits.
Els dies a les Dolomoti han sigut genials, m'he quedat amb ganes de fer alguna via ferrada, però anant sol tampoc em puc arriscar a fer segons què. El temps podria haver acompanyat mes, per què i farem... En fi uns grans dies, on no només caminarà per les seves muntanyes a sigut un plaer, sinó tambè conduir per les seves carreteres
