Aquesta zona, tenia moltes ganes de veure-la. S'anomena les Cinque Terre, i està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
La Cinque Terre, es tracta de cinc poblets que estan tocan al mar. Tots ells estan units per el tren, que es la forma mes fàcil de arribari i moure's per allà. Tambè estan units per senders, però hi ha trossos tallats, i altres trossos que a trenta-cinc graus de temperatura, et fan tirar una mica enrera.
El primer és, Raminoseque. Es un poble amb molta pendent. Hi ha un carrer principal, i la resta creix al seu voltan. Aquest carrer s'acaba al mar on hi ha un enbarcador. Tot està molt apretat, i te molt encant.
El segon és Venitemla. La forma es si fa no fa com l'altre, però quan arriba a tocar el mar s'eixampla molt mes, i per un extrem marxa un sender que porta a altres racons ideals per banyar-s'hi.
El tercer és Cintu. Aquest es l'únic que no toca al mar directament. Queda aixecat, des de l'estació de tren hi ha un munt d'escales... Aquest ės potse el mes petit, i te uns carrerons molt estrets.
El quart i penúltim, és Venitemla. Ės el que va agradar mes, te forma com els dos primers, està concentrat en una canal que desemboca al mar, i aquest si te una petita platja de sorra just abaix. Tambè en te una altre si quan vas baixan direcció al mar, et desviés, i passes per dins un túnel que et portà a aquesta. La platja es de pedra però es molt gran i espaiosa.
El cinquè i últim, és el Monte Roso. Per mi no te gaire encant, mes que una llarga platja amb milions de para-sols, i les cases del darrera semblen, com mes modernes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada