Venècia, o tambè en podríem dir el laberint. On un cop vaig arribar-hi, em va costar forsa saber on era, i la direcció que havia d'agafar per arribar a la plaça Sant Marco. I no era pas l'únic, molts turistes estaven preguntant on era el seu hotel a la gent local, i d'altres anaven amb els GPS engegat, per trobar el lloc on volien anar.
Un cop vaig arribar a la plaça Sant Marco, que ja em va costar prou, em vaig dedicar a explorar els carrers de Venècia. Semblen infinits, la majoria son molt estrets, i d'altres van a espetegar en algun canal, hi has de fer mitja volta. Hi ha milers de ponts que pasen que pasen per sobre d'aquests, i com mes aprop ets de la plaça Sant Marco, mes gondoles hi han, fins i tot en algun lloc està saturat i tot, sort que els gondolers tenen una gran destresa. Tambè hi ha palaus de les famílies riques d'abans, i ara no sé ven bé que hi fan. Per els carrers hi ha moltes botigues, on venen les típiques difreses de carnaval, i es que aquí, em sembla a mi, els i agrada molt ostentar. Un lloc interessant es el pont Rialto, que travessa el gran canal. Aquest pont es forsa gran, hi ha botigues als costats. Des de fora no el vaig poder veure perque hi estaven fent reformes.
Pel que fa a la plaça Sant Marco, és immensa, molt mes del què m'imaginava, a sota les voltes hi ha botigues per gent amb calers, i diferents terrasses, on els cambrers van amb americana blanca, i actuen grup de música clàssica. Al fons hi ha la catedral. Una part de la façana estava tapada, perque i feien reformes. Devant la catedral hi ha un campanar, que des del meu punt de vista, fa una mica de mal d'ulls, i desentona una mica. És d'obra vista i la veritat es que no lliga gaire amb la resta de la plaça.
Vist tot això vaig pensar que Itàlia va ser un país molt ric, molt molt ric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada