Aprofitant que tornava de vacances a Cantàbria i tenia una setmana més de festa, l'Anna em va deixar al Pirineu francès per començar la transpirinenca. No seria exactament aquesta ruta, ja que tenia pensat arribar a casa i no al Cap de Creus, n'hi tampoc arrencava d'Hondarribia sinó una mica més a l'est, però la ruta que seguiria seria aquesta fins a desviar-me a la part final per posar direcció a casa. Durant la ruta tenia la intenció de pujar tants ports de muntanya com pogués, i així ho vaig fer.
El primer dia començava amb el descens del port de Larrau, vam passar la nit anterior allà amb la furgo i de bon matí vaig sortir direcció el poble que posava nom al port. Era un poble molt tranquil, gairebé no vaig veure ningú. Poca estona després de sortir del poble, començava l'ascens al Col de Soudet, amb 21,7 kilòmetres de distància al 5,6 %. No hi havia rampes massa dures, però com que era tan llarg, vaig estar una bona estona pujant. Un cop a dalt, vaig començar la baixada direcció Arette. Quan vaig ser el poble vaig esperar que obrissin el supermercat per comprar menjar i després vaig marxar direcció Escot, que és la població on arrenca el Col de Marie Blanque. Aquest coll té 9,3 kilòmetres amb un 7,6% de pendent mitjà. Pels números no sembla molt dur, però els seus últims kilòmetres són molt durs, tan durs que vaig haver de parar a descansar entremig per recuperar una mica. Després d'arribar a dalt vaig baixar una mica per l'altra banda, i vaig anar a acampar a uns prats d'erba on vaig està molt a gust.
El segon dia em vaig llevar aviat per recollir i vaig posar rumb a Laruns. En aquesta població arrenca un dels ports més mítics del Pirineu, el col d'Aubisque, amb 15 kilòmetres de llargada i 7,1 % de pendent mitjà. Al principi recorre entre boscos fins a arribar a una estació d'esquí, i a partir d'aquí vaig entrar dins la boira que no em va deixar veure massa l'entorn. Un cop a dalt vaig fer les fotos de rigor, i quan vaig haver-me abrigat, vaig començar el descens. Aquesta part va ser molt impressionant, ja que la carretera passava pel mig d'un penya-segat, i les vistes eren increïbles. Uns kilòmetres després hi havia una part de pujada que em va portar fins a Col de Soulor. A partir d'aquí vaig fer un llarg tram de baixada fins a Aucun. Aquí començava la pujada a Col de Couraduque, un coll amb una estació d'esquí de fons just a dalt, on passaria la nit.
L'endemà vaig haver de baixar l'últim coll que havia fet el dia anterior per anar direcció Luz Saint Sauveur. Aquest dia volia fer una bona tirada, ja que volia arribar a Saint Lary Soulan per visitar l'Aguaio. Aquí comensa un dels colls més mítics del ciclisme, el Col du Tourmalet, amb 19 kilòmetres i el 7,4 de pendent mitjà. L'inici de la pujada és molt recta i sense massa a destacar, però a mesura que vas agafant altura, cada cop és més bonic. L'última part son tot de revolts entre prats on cada vegada es va inclinant més la carretera, fins a arribar a l'alberg que hi ha a dalt de tot. Realment és una pujada increïble i aquell dia em vaig sentir molt bé sobre la bici. El descens per l'altra banda va ser molt ràpid i aviat vaig ser a baix de tot per arrencar una nova pujada. La que tenia al davant ara, era la Horquette d'Ancizan. Aquesta pujada per mi, és una de les més maques del Pirineu. Passa per dins uns boscos d'avets i a mig fer hi ha un llac on pots parar una estona a descansar. A l'última part es va tapar el dia, i fins i tot va ploure una mica, així que quan vaig ser a dalt, vaig fer la foto de rigor, i vaig baixar ràpidament per no quedar ben moll. Durant la baixada em vaig endur una bona sorpresa perquè em vaig creuar amb l'Ernest. Vaig creuar-me amb una furgoneta just en un trencant, i amb cara de sorpresa ens vam mirar tots dos i vam parar a xerrar una estona. Li vaig dir que anava a visitar l'Aguayo i vam acabar de passar el dia junts.
El quart dia va arrencar diferent, avui no havia de recollir la tenda. Aquella nit la vaig passar a l'apartament on estava instal·lat l'Aguayo així que vaig poder dormir en un llit i passar per la dutxa. El primer coll del dia era el Col de Val Louron Azet, amb 10,7 kilòmetres al 6,8 % de pendent mitjà. Em va costar molt arribar a dalt, la tirada del dia abans m'estava passant factura i les forts pendents de la pujada no m'estaven ajudant. Un cop a dalt hi havia molt bones vistes i ja podia veure la pujada que faria a la tarda, el Peyresude. Vaig dinar a Loudenvielle al costat d'un bonic llac i després vaig enfilar cap al port que us he dit abans. Per sort la pujada es deixa fer i amb paciència vaig arribar a dalt. A partir d'aquí no tenia molt clar si baixar fins a baix de tot fins a Bagneres de Luchon o anar a pujar al port de Bales. Un cop vaig ser al trencat d'aquest port vaig mirar el perfil i algunes fotos del cim, i en veure que podria ser un lloc molt bo per acampar, vaig decidir pujar-hi. La primera part no té molt pendent i els kilòmetres passen ràpidament, però l'última part sí que és més dreta. Era la tarda i el sol començava a baixar fent que les muntanyes que m'envoltaven encara es convertissin més boniques. Amb lo cansat que anava va fer que es convertís en una pujada molt èpica i des d'aquell mateix moment, una de les meves pujades preferides. Vaig arribar a dalt completament esgotat. Just a dalt hi havia una parada on vaig poder comprar una cervesa, cosa que va anar molt bé per celebrar la bona jornada de bici que havia fet avui, i per rematar el dia vaig trobar un lloc per posar la tenda espectacular.
L'endemà vaig arrencar amb una llarga baixada fins a Marignac. Aquí arrencava el Col de Menté amb 9,5 kilòmetres i el 9% de pendent mitjà. Amb els números que vaig veure al cartell ja em feien patir, i la calor que feia no ajudava gaire. Se'm va fer llarguíssim, i no arribava mai a dalt, per sort un cop vaig coronar vaig poder descansar una bona estona a l'ombra dels arbres que hi havia. Seguidament baixada i una altra pujada amb uns números que no estaven gens malament, el Col de Portet d'Aspet amb 4,4 kilòmetres al 9,7% de pendent mitjà. Tot i el pendent vaig pujar molt bé. La pujada anava per dins uns boscos de castanyers amb una carretera estreta i petita. Quan vaig ser a dalt vaig mirar per quedar-me a dormir a un càmping que hi havia allà mateix, però com que la previsió per a l'endemà a la tarda donava pluja, vaig decidir fer uns kilòmetres més així ja els tindria fets. Vaig arribar a Castillon en Couserans i després de posar la tenda al càmping del poble vaig anar a fer el turista pel poble.
Sempre que passo la nit a un càmping, l'endemà tardo més a arrencar, com que trec més coses de les alforges em costa més recollir. Quan ho vaig tenir tot endreçat vaig arrencar, i just sortir del poble ja començava el Col de la Core. Tota aquesta zona del Pirineu em va impressionar per la seva tranquil·litat, com que no hi ha estacions d'esquí tot sembla ser molt més tranquil. La pujada era molt amable i al principi es passa per diferents pobles i en la seva part final hi ha molt bones vistes. Després una bona baixada fins a Seix i a partir d'aquí direcció al Col de Latrape. Quan començava a pujar ja queien gotes i quan vaig ser a dalt ja em va enganxar algun ruixat. Vaig fer la foto de rigor i vaig baixar cap a Aulus les Bains. Just arribar al poble vaig anar directe al càmping per posar la tenda abans no es posés a ploure, i així va ser, just tenir-la posada s'hi va posar i no va parar fins unes hores després. A mitja tarda va parar i vaig anar a fer una volta el centre del poble i quan estava fent un got es va tornar a posar a ploure. Això va fer que em mulles més per tornar al càmping que no el què m'havia mullat en tot el dia.
Tot i la pluja vaig passar una bona nit i no se'm va mullar res del que tenia dins la tenda, així que vaig arrencar i sortint del poble ja vaig començar a pujar el Col d'Agnes. Ja quedaven poques pujades per acabar la ruta i havia de gaudir al màxim de cada una. Aquest coll era molt bonic i molt feréstec, pràcticament no vaig trobar ningú. Quan era a dalt vaig baixar cap a Massat on tampoc feia massa bon temps, així que vaig marxar de pressa cap al Col de Port. Tot i ser una llarga pujada no té massa pendent així que vaig pujar prou bé. Havent coronat ja era tot baixada fins a Tarascon. Aquí vaig decidir agafar el tren fins a Latour de Carol. Ho vaig fer perquè aquesta part és una carretera nacional amb molt trànsit i a part d'això és tot pujada cosa que em fa anar molt lent. No tenia ganes de fer-la per això vaig decidir agafar el tren. Quan vaig ser a Latour de Carol Vaig fer els últims kilòmetres fins a Bourg Madame on passaria la nit en un càmping molt tètric, segur que no m'hi tornen a veure més per allà.
Avui era l'últim dia d'aquesta aventura, i arrencava amb boira al fons de la Cerdanya. Aquesta va marxar a mesura que anava pujant cap a Alp. A partir d'aquí ja eren carreteres més conegudes. Vaig passar per La Molina, vaig trencar cap a la creueta, vaig passar per Castellà de N'hug on feien la fira de la llana i vaig acabar la ruta a Ripoll, on m'esperava l'Anna per fer un bon dinar i acabar d'arribar a casa amb cotxe.
Els números: Del 20 al 27 d'agost del 2022, 604,46 kilòmetres 14.009 metres de desnivell positiu. Dia 1 Port de Larrau, Col de Marie Banque 94,17 kms 2.093m. Dia 2 Marie Blanque, Col de Couraduque 58,26 kms 1.791m. Dia 3 Col de Couraduque, Saint Lary Soulan 102,67 kms 2.572m. Dia 4 Pla d'Adet, Port de Bales 67,19 kms 2.176m Dia 5 Port de Bales, Castillon en Couserans 83,91 kms 1.381m. Dia 6 Castillon en Couseran, Aulus del Bains 55,35 kms 1.402m. Dia 7 Aulus les Bains, Bourg Madame 71,47 kms 1.497m. Dia 8 Bourg Madame, Ripoll 70,44 kms 1.095m
.
