Australia. Outback

Ja fa alguns dies que estic fent kilòmetres per aquest immens país on les distàncies són molt llargues. 

Sortint d'Adelaide fins a Port Augusta, no és molt diferent d'alguns llocs que havia vist l'any passat. En aquest tros pluvia i vaig passar via. 

Després de Port Augusta la cosa ja va canviar. No havia vist res semblant l'any passat. Vaig agafar la Stuart Highway direcció nord cap a Darwin, i la carretera era tot recta, i el voltant tot vermell. La primera sorpresa va ser al arribar a Pimba, on després de veure els cartells que ho indicaven vaig arribar alla i només era una gasolinera. Jo pensava que seria un poble i resulta que no. Això si, la gasolinera tenia una zona per acampar i dutxes d'aigua calenta, apart d'un restaurant i un petit supermercat. El següent poble dos-cents kilòmetres mes al nord, no només era una gasolinera, eren dues de costat. Alla hi havia un camping, tambè un supermercat i un restaurant. 

Al següent dia vaig arribar a Coober Pedy. Això si que era un poble amb cara i ulls. Aquest poble es famós per les mines d'Opal, una pedra de colors de la qual en fan joies. Tambè és famós perque la gent té les cases sota terra, i tambè l'esglesia. Hi viuen per evitar la calor que fa a l'estiu, perquè ara no és pas que en faci molta, fa més aviat fresqueta, sobre tot a la nit. Quan és feia fosc vaig poder veure una posta de sol impresionat, i com per l'altre banda sortia una lluna (no se si era plena) immensa. 

La següent parada va ser a Kulgera, a uns vuitanta kilòmetres abans del trencant per anar a l'Urulu. Aquest lloc és una àrea com les que us he explicat abans. Aquí vaig veure una cosa que no havia vist mai, mireu la foto, dos camions enganxats i estirant un remolc. 

Aquí, no us aneganyare pas, fas molts kilòmetres i veus poca cosa, un dia vaig veure quatre vaques, cinc ovelles, dos kangurs atropellats, un dels quals se'l estaven menjant uns corbs i una aliga, dues aligues, corbs, tres ramats de lloros, un camell, uns quants trens de la carretera i carretera recta. Ara, el paissatge és, no ser com dir-ho, immens, alla on mires no veus el final, segons a on és planíssim, tampoc és que sigui molt àrid, hi ha matolls, arbustos i algun arbre. 

Per la carretera vas fent amics, tothom va parant a les gasolineres i al final ja et saludes. Vaig trobar dos ciclistes que estaven fent el mateix que jo, però amb uns quants dies mes. Alguns són difícil d'entendre perquè si l'anglès australià ja és tencat, el que parlen aquí ja és la ostia. 

A mesura que vaig cap al nord, vaig veien com s'allarga el dia. El sol es pon un quart d'hora més tard cada dia. Suposu que això ho fa que la terra sigui rodona.