Perú. La cordillera blanca

Huaraz és la capital d'aquesta regió, esta a unes nou hores de bus des de Lima i esta rodejada de nevados ( muntanyes nevades ). Aquesta ciutat és de les que m'agraden, desordenada, no gaire neta, amb molta gent al carrer, la música de algunes botigues molt alta, gossos dormint a qualsevol lloc, parades de menjar... Als seus carrers, com ja he dit, hi ha molta gent, i hi pots comprar de tot; menjar, beure, motxilles, escombres, telèfons, ulleres... Per els carrers hi ha dones, de pobles veïns ( crec jo ) amb la vestimenta andina típica, venen productes com herbes, plàtans, blat de moro... Just al centre hi ha la "plaza de Armas" esta molt ben ajardinada. En fi, que la ciutat m'ha agradat, i deixant a banda el seu entorn, val la pena visitat-la. 

Un dia vaig anar a visitar el Pastoruri, una glacera situada a 5.100 metres sobre el nivell del mar. L'excursió semblava fàcil, arribaves amb el transport fins a uns 5.000 metres després de pujar per una vall molt ample del parc nacional del Huascaran, i un cop alla només havies de pujar uns 100 metres de desnivell per arribar fins la glacera. La veritat que el "passeig" va ser duríssim, l'altura em va afectar molt, veia gent caminar tranquilament, en canvi jo semblava un zombi. Era com si m'estiguesin foradant el clatell amb un taladre, el cor em picava com un martell sobre una enclusa, tenia mala circulació i el cap estava apunt d'explorar-me. Superada l'odissea de l'ascens vaig arribar a la glacera. Esta en un ràpid retrocés i per aquí diuen que en uns 14 anys ja no hi serà. La veritat es que no la vaig disfrutar gaire, per el tema de l'altura, i el temps tampoc acompanyava massa. 

 

La Laguna 69 és un lloc molt recomanable per visitar. Si va en un dia, i per arribar-hi hi ha unes tres hores de pujada, i unes dues i mitja de baixada. La caminada seguix una vall amunt, des d'on es pot veure la montanya que dona nom a aquest parc, el Huascaran, de 6.780 metres d'altura, i que es la mes alta del Perú. El camí no te pèrdua, i després de suar una mica arribem a la Laguna 69 situada a una altura de 4.700 metres. L'aigua te un color turquesa i devant te unes parets de pedra i gel impresionants, llàstima que els núvols no em van deixar veure els cims, però contre el temps no si pot lluitar. 

L'última visita a aquesta zona de la cordillera blanca, va ser al Llag Querococha i les runies pre-inques de Chavin

Aquesta zona m'ha recordat una mica el nord del Vietnam, amb carreteres mal asfaltades i camins plens de pols, com tambe els seus poblets penjats a les muntanyes, amb cases en no gaire bon estat, i amb gent vestida de forma tradicional i que no sembla tenir gaire poder econòmic. A diferencia del Vietnam és que aquí, tot aixo ho veia darrera el vidre d'un bus, i allà, des de sobre una moto i amb millor companyia.