Perú. Machu Picchu

Avui no comensare amb el típic; el Machu Picchu està cituat... Avui comensare explicant el perible que vaig fer per arribar fins a les ruïnes, que mira que les tenen amagades. 

A la ciutat de Machu Picchu si pot arribar ràpid i sense haver de fer un pas com aquell qui diu, però si ho fas d'aquesta manera és caríssim. De la manera que ho vaig fer jo, és la mes barata, però no la mes fàcil. Vaig arribar a Cusco i em vaig posar a buscar transport per anar fins alla, hi ha busos, però has de agafar-ne tres de diferents. El final em vaig decidir per anar-hi amb furgoneta. Aquestes et porten des de Cusco, fins a hidroelèctrica, que és on s'acaba la carretera. El trajecte dura unes sis hores, quatre i mitja fins a San Maria, a partir d'aquí cami de carro, una hora mes fins a Santa Teresa, i mitja hora mes de cami de carro fins a hidroelèctrica. És fa extrany que un lloc tan visitat tingui els excesos tan poc preparats. També es fa extrany trobar pobles en mig del no res. Per cert el clima aquí era mes calorós, quasi be tropical. Arribat aquí hi ha una estació de tren. Aquest tren porta fins a Aguas Calientes, el poble mes proper al Macchu Picchu, per 45 minuts et cobren 24 USD ( dòlars americans ). La forma barata, encara que sembli una bogeria i que fa molta gent, és caminar al costat de les vies del tren. Fins a Aguas Calientes hi ha una mica mes de dues hores. Vaig sortir a les 8 del mati de Cusco, i a les 6 de la tarda, ja era a lloc per el dia després pujar al Machu Picchu. El dia següent a les 4:15 del mati sortia de l'hostal per caminar la hora i mitja de pujada que em quedava. 20 minuts després estava esperant que obrissin el primer control, que es abans de creuar un riu. Després de les cinc, pura subida fins a la porta de la ciutat. La pujada va ser dura, però va valer la pena arribar abans que el primer autobús, i ser el sisè a la cua per entrar. Un cop dins les dues primeres hores van ser molt tranquil·les i amb poca gent. 

El Machu Picchu, la ciutat inca que els nostres amics espanyols mai van descobrir, perque els inques van destruir tots els accesos, al saber que havien arribat per conquerir-los. La ciutat va ser "descoberta" per un americà guiat per un nen quechua, fa poc mes de cent anys. Després ja es van cuidar de emportar-se la majoria de peces cap a USA.

El dia havia arribat, el dia que en mes d'una ocasió havia pensat que no arribaria mai. A les 6 del mati ja era dins i vaig fer una primera volta per dins la ciutat quasi be sol, tret d'alguna llama que pastura per alla, i amb molta tranquil·litat, el temps no acompanyava gaire, i em feia patir una mica, perque ploviscajava i estava emboirat. Dins la ciutat hi ha diferents temples, el del sol, del còndor, dues places, una mes petita pels rituals del governadors, i una altre per tots el habitants de la ciutat. Hi ha la zona agrícola, la zona poblada, la pedrera... Quan vaig acabar la volta, vaig pujar cap a la caseta del guarda, que queda per sobre la ciutat. 

Temple del sol

Temple del còndor 

Un cop alla el temps ja s'anava aclarint, i mare meva quina vista, tot l'entorn es increïble, la ciutat als meus peus, al fons la muntanya Waina Picchu, i encara mes al fons mes montanyes, el perfil de la cara d'un inca ( apaïsat ) increïble, emocionant i impressionant... 

Després de molta estona difrutant de les vistes i tira milions de fotos, vaig visitar un pont de pedra, i la porta del sol, que és per on arriben el que fan els famós cami dels Inques, i des de on hi ha una vista llunyana de la ciutat. 

Per últim vaig tornar a donar la volta a la ciutat i vaig tornar a pujar a la cabanya del guarda, per poder contemplar una estona mes aquell lloc. 

A quarts de cinc de la tarda, després de sellar el meu passaport amb el segell del Machu Picchu, vaig tornar a baixar cap al poble

El dia següent al mati vaig visitar el poble, és ben curiós, perque no hi ha vehicles apart dels busos que pugen al Macchu Picchu, i sols si arriba amb tren o a peu. Totes les mercaderies que arriben les mouen amb carretilles. Te el seu encant, i a part esta al fons d'una vall al costat d'un riu molt guapo.  

A les 12 del migdia, vaig tornar a agafar la via del tren, i dues hores després tornava a ser a hidroelèctrica, per agafar la furgoneta que sis hores després em deixaria a Cusco.