La ciutat és molt gran i per moure't has de fer servir el transport públic. És bastan mes gran de les ciutats que m'agraden a mi, però te un encant especial, i em va agradar molt.
Els primers dies els vaig dedicar a les visites obligades, tot i estar enovulat, i de tan en tan anar ploven, vaig estar visitan igual. Vaig estar per La escalera de Gaveano, una escala feta amb trossos de rejoles. El barri de Santa Teresa, on hi ha edificis colonials, amb bars moderns, i on tan per pujar com per baixar pots anar amb tramvia (és gratuït). Les voltes de Lapa, que són com un viaducte per on pasa el tren que puja a Santa Teresa per sobre. La catedral de Santa Lucia, una de les mes fredes que he vist, allà a dins no feia sensació d'estar en una església. Lapa, és el barri de la festa de Rio, tot i que no hi vaig estar de nit, de dia també te el seu encant. Al centre hi ha moltíssims comersos, on pots trobar bàsicament roba, però també altres coses com electrònica, o algun souvenir. El Pan de azucar és una muntanya volcànica forsa punxeguda, i molt mítica de la ciutat. Si pot pujar a peu o amb telecabina, i des de dalt hi ha unes bones vistes de la ciutat, i en cas de fer un bon dia, suposu que encara mes. Tot i que no soc molt fan del futbol, vaig anar a veure el mític Maracana, llàstima que estar tencat per les obres de les olimpíades, i no es pot visitar per dins.
Un dia que em vaig llevar i feia sol, el vaig dedicar a anar a veure una de les 7 merevelles del món (segons el criteri de no se qui), El cristo redemptor, tenia pensat pujari caminant, però ens vam ajuntar uns quants del hostel, i al final vam pujar amb el tren del corcovado. Un cop a dalt, ja veus aquell monstre, però haig de dir, que me'l imaginava mes gran. El Crist es veia, però el que em feia mes ilusio, no. Les vistes de la ciutat estaven tepades per núvols. Vaig esperar tres hores, i finalment, vaig aconseguir veure mitja ciutat. Duran l'espera, tothom es va fer amic de tothom allà a dalt i no va ser gens aburrida, llàstima que les vistes van ser mig gratificants.
Per fi va arribar el dia, despres de passar el dia prenen el núvol a unes de les platges mes famoses i amb mes sulera del món, la de Copacabana, quan tornava cap al hostel em vaig trobar a alguns treballadors del mateix fent slackline, i despres de passar una bona estona practicant, va sortir la lluna plena entre els núvols i les palmeres. Va ser com canviar de cicle... El dia següent, els núvols van desapareixa i va fer un sol genial.
Vaig aprofitar el dia, al mati vaig anar a Piedra bonita, una montanya al oest de la ciutat, on hi han unes vistes impresionants i on pots observar els contrastos de Brasil, un barri amb camp de golf i just al costat una fabela. A la tarda vaig anar a Copacabana, era diumenge, i hi havia molta gent. Aquest dia tallen un carril de la carretera que passa just devant el mar perque la gent tingui mes espai per passejar. A la platja hi ha mota vida. Hi ha venendors de caipirinha, d'ulleres de sol, de fruits secs... A vegades són una mica pesats perque n'hi ha algun que es molt insiten... no gracies no vull res del que m'ofereixes, n'hi això que veig, n'hi això altre que deus portar amagat a algun lloc. Entre la platja i el passeig hi ha mes de un gimnàs i es que els brasilers els i agrada estar en forma, mirar, però molt mes ser vistos.
Que importa tenir 40 anys si pots estar en banyador a un xiringuito devant de Copacabana bevent cervesa i ballant samba amb els amics.
L'últim dia vaig anar a una fabela, em vaig informar, i em van aconsellar una que es molt tranquila, i que ja hi havia anat algun turista. La veritat es que no em va sembla gens perillosa, i quasi tota la gent que vaig veure semblava de clase mitjana. Allà a dins es com un laberint, els carrers són estrets, hi ha escales i carrerons per tot arreu i no es que sigui molt net, però tampoc molt brut. Em va semblar que tenen un potencial turístic molt gran, perque tenen molt d'encant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada