Transpirenaica 2016. Hondarribia-Zarautz 51 kms

Comensem a baixar el ritme perque avui es l'últim dia que pedalo. M'he llevat mes tard he recollit el campament amb calma, i a quarts de 10 em posava a pedalar. Per entrar a Donosti ha sigut una mica estressant, ara no podies pasar per aquí ara havies de passar per allà. Per sortir he posat la ruta al GPS i no m'he desviat n'hi un milimetre fins a agafar la N-634, un cop allà deixar-se portar fins a Zarautz. El terreny del país basc és un trenca cames, només vas amunt i avall. Despres de Orio quan en quedaven 7 per arribar, faltava pujar a Zudugarai (90), un petit port de rampes del 7% que s'ha fet molt dur, per sort ha sigut curt. Despres d'aquí deixar-se portar fins a arribar a la platja de Zarautz. 750 kilòmetres després la historia ce fini...

Sens dubte ha sigut una gran experiència. La he disfrutat moltíssim tot i passar-me quasi tot el dia sobre la bici. La majoria de dies he pedalat d'abans de les 8 del mati, fins al voltan de les 4 de la tarda. Acabat això tinc la consciencia tranquila i contenta, no només perque ho he fet sinó de la manera que ho he fet. He optimitzat els recursos al màxim per portar el mínim pes possible. El cos ha aguantat be tot i que algun dia el mal de cames a sigut bastan present. Potse aquesta aventura a sigut la colminacio de una bona temporada de motxilla. Ara mateix sento com que s'està acabant l'estiu i que tinc tots els somnis i reptes complerts, com he dit abans tinc la consciencia tranquila. A partir d'ara acabaré de rematar la temporada de calor amb, potse alguna altre sortida a la platja i la muntanya, i despres tornar a la vida real per, no se, estar tranquil un temps, i ja veurem si algun dia es torna a despertar les ganes de sortir a algun lloc a pendre l'aire, a no se, seguir vivint, i si pot ser tan be com es pugui.