Per anar a l'alta Guajira has de agafar tres transports diferents. El primer de Palomino a Rioacha. El segon de Rioacha a Uribia, i el tercer de Uribia fins a Cabo Vela, amb un 4x4 carregat fins a uns nivells inesperats. Quan esperàvem a omplir el 4x4 per sortir cap al Cabo Vela, estava al·lucinant amb la quantitat de coses que van arribar a carregar en aquell veicle. Caixes d'aigua de refrescos, caixes de ves a saber que, gasolina...
Com he dir abans el lloc es desert. Es una zona molt pobre, i molt remota. La gent es busca la vida com pot, i pel cami trobes a nens muntan peatges improvisats per veure si et treuen alguna cosa com menjar, aigua, o una mica de diners.
Arribat al Cabo Vela, amb la gent que ens cam conèixer al 4x4 vam anar a visitar els llocs de la zona. El Pan de azucar, una muntanya de to verdós que li toca molt el vent, i quan dic molt es molt. Alguna platja d'allà aprop, i per veure la posta de sol, al far.
Per sopar em vaig donar un homenatge, i vaig menjar llagosta, per només 7 euros. Aquí n'hi ha moltes i vaig aprofitar per menjar-ne.
El següent dia amb els mateixos vam pujar a Punta Gallinas. Aquí s'hi ha d'anar amb tour, perque encara es mes aïllat, i no hi ha transport per pujari. Hi vam arribar al mati i al cap de poca estona vam anar a fer una excursió per la zona. Com no podia ser diferent el 4x4 anava extra carregat (unes 15 persones) i dos vam haver d'anar a dalt al sostre, que divertit va ser, tot i el sol que queia. Vam anar al far de Punta Gallinas el lloc mes al nord de Sudamèrica. Despres de la meva estada per les Amèriques va ser genial poder estar en aquest lloc. Mes tard vam anar a una duna que acabava al mar, un lloc preciós. Alla ens i vam estar una bona estona. Mes tard vam tornar cap al allotjament amb algun que altre inconvenient.
Despres de dinar alguns van anar a veure flamencs, però jo vaig decidir anar a una platja que hi havia per alla aprop. La desicio va ser encertadíssima. Quan vaig arribar allà la platja era tota per mi. Quan s'acostava la posta de sol va arribar algu, però màxim 5 persones. A partir d'aquell moment va comensar l'espectacle... per comensar es va veure la vola de foc que és el sol, com s'amagava perfectament dins el mar Carib i despres... Allò va ser una de les coses mes impresionants que he vist en la meva vida. El color era fortíssim i miresis on miresis era de colors diferents. Era com estar dins una esfera...
Havent visitat aquest lloc un es fa una idea molt diferent del mar Carib, no tot es platges de sorra blanca, i no per això son menys boniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada