La Halong bay va resultar no ser el que ens esperàvem, ja que vam pagar per una cosa que no vam acabar fent. De totes maneres vam veure unes coves molt grans, pobles flotants, i la Halong bay. El que si que va estar bé va ser la companyia, va ser com desconectar del viatge, i estar parlant allà a fora de la terrassa del sukipà.
El que us deia, després d'aquests dies vam llogar una moto i vam començar a donar gas direcció nord. La moto no ens ha anat gaire be, però sort que a cada poblet hi ha mecànics que tenen eines i materials per arreglar-la, i que un servidor es mecànic. La moto que tenia el motor quatre temps gastava un litre d'oli cada dos dies, estava ben fosa la xetarra. Un dia després de visitar els llacs de Ba be, quan estàvem a no se on i és comensava a fer fosc, va començar a fer soroll la cadena. Al cap de un moment va sortir, i es va encallar de tal manera que no la podíem tornar a posar, i encara ens quedaven deu kilòmetres per arribar al lloc on havíem de dormir. Dons res estàvem allà a la carretera i va passar un camió al que vam fer parar, i amb quatre eines que portava, vam poder tornar a posar-la a lloc. Després deu kilòmetres mes i vam arribar al lloc on vam dormir. El lloc era en mig del no res entre muntanyes, no teniem pensat dormir aquí però aquí per fer poca distancia és necesita temps, ja que les carreteres no estan gaire bé, i no li facis cas al Google maps, perque per saber mes o menys quant tardaras, pots comptar amb el doble de temps que et diu.
Sapa es un poble penjat a les muntanyes a l'estil de Puigcerdà, i on a les nits i refresca. Els seus voltans són increïbles amb milers de camps d'arros, i el cim mes alt de Vietnam, el Fansipan, amb 3143, com la Pica d'Estats mes o menys. Les dones van vestides de forma ben curiosa
Un altre lloc on vam fer parada, era una ciutat que no se ni el nom. Quan erem allà tothom ens mirava. Devíem ser uns dels pocs turistes que i dormen aquí. Vam anar a sopar i quan ja anavem a marxar, un grup de vietnamites que seien en una altre taula ens van començar a dir veniu veniu a seure amb nosaltres, bé, dir no, fer gestos, i cap allà vam anar. Ens van convidar a fer xarrups de una cosa semblant a vodka, i després de fer-nos unes quantes fotos vam anar cap al oke oke oke karaoke. Són molt cracs perque és posen a explicar coses encara que no els entenguis de res, després comensen a treure el seu repertori de frases en angles, i poc o molt ja t'acaves entanen.
Vam parar també a Mai Chau. Aquest és un poble en mig de camps d'arros, i és famós per les teles, i perque la gent que i viu són tailandesos blancs. Aquí vam dormir en una casa sobre pilons de una família que ens o va oferir. Ninn Binh es l'ultim lloc on em estat amb la moto, i on vam fer una volta per un riu amb una barqueta. El riu passava entre camps d'arros i per dins algunes coves.
Anar amb la moto a sigut una bona aventura d'allò mes dakariana, per això de haver de pensar amb la moto després de cada etapa. Em conegut una molt bona part del Vietnam, em fet carreteres amb transit zero, on només veiem alguna moto de tan en tan, i on et pararies a cada revolt a fer una foto. Tambè nem fet d'altes on et preguntaves si podia ser que aquesta merda de carretera destrossada et portes allà on vols anar. Em vist de què són capaços els vietnamites de portar amb una moto: neveres, congeladors, porcs, gallines, ànecs, polls, sacs, llenya, bambo, coixins, bosses... i quan dic aquestes coses no només es una. Ens em fet entendre a base de gestos i ensenyant els bitllets per veure quan val cada cosa, i em estat en llocs amb cap turista. En fi una bona aventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada