En aquest país ja ho tenim tot vist practicament, després de 5 setmanes per aquest paradís de muntanyes, toca canvi. Potser les Fiji són el paradís que tots ens imaginem amb platja i tal, però això és el paradís de les muntanyes, amb els seus Alps Nova Zelandesos. Segurament amb més temps hauríem vist alguna cosa més i ens ho hauríem pogut prendre amb més calma, però les coses són així. 5 setmanes està bé per veure i conèixer moltes coses, tambè crec que hi ha diferència entre veure i conèixer.
Em feia por marxar d'aquí sense conèixer del tot la gent kiwi, però crec que més menys ja se com són. Aquesta gent són molt bona gent, que no els hi importa obrir el maleter del teu cotxe quan vas carregat amb la compra del súper, tot i que el malater estigui ple de pols. O que et demanen com t'ha anat el dia quan es el vespre. Aquesta gent tambè estan boigos pels esports d'aventura. Tenen a Sir Edmound Hilari als bitllets de cinc (primer home que va pujar a l'Everest) i una cervesa que es diu Summit (cim). Tambè estan boigos per aprofitar tota la natura que tenen. A cada riu on hi ha ràpids pots fer ràfting, a cada riu pots fer jetboat, a cada llac pots anar amb kayac, a cada muntanya hi ha camins per caminar. On pots veure balenes i dofins, on hi ha rocodroms als albergs, on les postes de sol tenen color rosat (per la falta de contaminació crec jo), on vas al súper i no et miren raro perquè ets igual que ells. On parlen un anglès tancadíssim ,més que els australians. I, on cada lloc interessant, el tenen ben senyalitzat i preparat per visitar-lo. Crec que hauríem d'aprendre molt de la manera que tracten el turisme aquí.
El DOC (departament of conseravaton) te molts càmpings escampats pel territori on hi pots dormir gràtis o pagant 6 dòlars. No tenen dutxa però s'hi està molt be. No us negare pas que he trobat a faltar la tenda en aquests llocs. Les bones dutxes no són gaire habituals, aquí et dutxes quan pots i on pots. Demano perdó per haver tirat sabó als vostres rius kiwis jejeje.
Bé, el temps en aquest gran país is over. L'últim dia. Em tornat la furgo que ens a fet de casa durant aquest temps, i em visitat Crischurch, una ciutat on no hi ha gaires backpakers, i que fa poc menys d'un any hi va haver un terratrèmol i va deixar tot el centre destrossat. El centre és semblant a Walking Dead. És una mica trist, segurament estava molt bé aquesta ciutat, i ara te infinitat de solars buits d'edificis enderrocats. No sembla que tinguin molta presa tampoc a arreglar-la, no ho sé, això és New Zealand.
Demà agafaré l'avio no sé perque, suposu que igual que a Australia, perquè tinc un bitllet. Indonèsia i la vida barata ens espera, i on segurament trobaré a faltar la fresqueta que fa aquí a les nits i algun
dia, de dia tambè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada