Lanzarote

 Començava aquí un altre peça del puzle del projecte canàries, i aquest cop no solament visitaria una illa, sinó dues, ja que també vaig visitar l'illa de La Graciosa, una petita illa al nord de Lanzarote i haig de dir que va ser un gran encert, perquè aquesta petita illa té molt encant. Quan vaig anar cap allà pensava que podria visitar Fuerteventura al mateix temps que Lanzarote, però la primera és una de les illes més grans amb superfície de l'arxipèlag canari, i crec que es mereix una visita per ella sola. 

El primer dia vaig aterrar a l'illa a mig matí, i tot va ser fàcil, un aeroport petit, el paquet amb la bici va sortir ràpidament, vaig trobar un lloc tranquil a l'aeroport per muntar la bici sense molestar ningú, la temperatura era boníssima... el què em va costar una mica més va ser trobar un lloc per amagar la caixa de la bici, així a la tornada no hauria de buscar-ne cap per les botigues de l'illa. A Gran Canària ja vaig fer servir aquest sistema i em va funcionar molt bé, així que aquí volia fer el mateix. També hi ha el component ecològic, ja que d'aquesta manera no deixaria cartó en una illa al mig de l'atlàntic. Un cop ho vaig tenir tot a punt vaig començar a pedalar direcció Arrecife, la capital, on havia de comprar gas pel fogonet, i algun altra cosa pels dies de ruta. Un cop vaig tenir les coses que em feien falta, vaig anar a visitar el centre de la ciutat i de seguida vaig continuar direcció nord per començar a conèixer aquest lloc. Quan estava arribant amb l'avió ja em vaig fer una mica la idea de com era l'illa, semblava molt desèrtica i poc habitada, i els primers kilòmetres fora de la ciutat m'ho van confirmar. La ruta que seguia anava combinant trams de terra i asfalt i com més m'allunyava de la capital, els pobles eren més petits, i hi havia menys turistes, així que tot anava a millor. Aquella nit la vaig passar prop de Punta Mujeres, un petit poble amb molt d'encant.

El segon dia després de recollir el campament, vaig fer uns kilòmetres fins Orzola, on just arribar marxava el ferri cap a l'illa de La Graciosa, així que sense temps per pensar-m'ho ni per comprar provisions per passar el dia, vaig comprar el bitllet i vaig pujar-hi. De camí cap allà feia molt vent, però arribats a l'illa la cosa es va calmar. Just després de desembarcar vaig començar a passejar pels carrers d'un dels dos únics pobles que hi ha a l'illa, La Caleta del Sebo, un lloc que em va sembla encantador, els carres són de sorra, hi ha molt pocs cotxes i els que hi ha son 4x4, em va semblar com recular molts anys en el temps. Vaig esmorzar en un bar i vaig arrencar cap a l'interior de l'illa per conèixer-la més a fons. A la part nord vaig anar a la Playa de las Conchas, una platja que em va sembla maquíssima, em va fer pensar en algun lloc d'Austràlia, amb una sorra groga i l'aigua blava. Quan va passar una estona vaig seguir amb la volta a aquesta petita illa. La part nord semblava que estiguessis al mig d'un desert, era tot sorra blanca i matolls, i en alguna part costava avançar perquè la bici s'enfonsava a la sorra. Uns kilòmetres més tard vaig arribar al segon poble de l'illa, on hi ha molt poques cases i no semblava que hi visqués gaire gent. Passat el poble feies una pista pel costat de la muntanya molt espectacular on el fons podies veure la Caleta del Sebo i a l'esquerra l'illa de Lanzarote. A l'arribar al poble em vaig banyar a una de les platges que hi ha i a la tarda vaig agafar el ferri per tornar a Lanzarote. Un cop allà vaig anar a prop d'una cala plena de surfistes per passar la nit. 

L'endemà el dia arrencava amb pujada, al principi era d'asfalt, però després vaig agafar una pista de terra que em va fer suar de valent perquè era molt dreta. Un cop vaig tornar a l'asfalt vaig pedalar una estona més i vaig arribar al Mirador del Rio, però era tan dora que encara estava tancat. Les vistes són les mateixes que des de fora o sigui que no vaig esperar que obrissin. Hi ha unes vistes espectaculars de l'illa de La Graciosa i també hi ha vent, molt vent. Havia d'anar ben agafar a la bici perquè no em fes caure de costat. Després d'estar una estona gaudint de les vistes vaig seguir direcció a Haria per una carretera molt bonica tot rodejat de pedres negres. Passat aquest poble vaig passar per un altre mirador on encara feia més vent així que m'hi vaig estar poc i vaig seguir direcció Teguise. Abans d'arribar-hi,vaig passar per una carretera que vorejava el penya-segat on podies anar fent parades per veure les vistes, i on també vaig veure el meu destí final d'aquell dia, Famara. Teguise es un poble molt bonic, és molt tranquil i amb un centre molt petit. Aquí vaig dinar i vaig posar direcció Famara on vaig arribar després de fer una pista de terra espectacular, va ser d'agrair que fos tot baixada, perquè fer-la de pujada ha de ser una altra història. Arribat al poble, vaig estar una estona visitant-lo i vaig acabar de passar la tarda de relax estirat a la platja, fins que es va començar a fer fosc que vaig buscar un lloc per dormir en mig del no-res. 

El quart dia seguia la ruta per la zona més espectacular de l'illa per mi, de bon matí vaig fer una carretera recta fins a Caleta Caballo, un poblet amb quatre cases on es notava el càstig de tenir el mar a tocar. Després vaig passar per La Santa, un lloc on hi ha un complex turístic on hi ha molta gent entrenant. Des de fora sembla una presó, però m'imagino que per dins ha de tenir tots els luxes. Just al costat hi ha el poble, que és molt més interessant on hi ha una pastisseria que val molt la pena parar. A partir d'aquí vaig agafar una pista que passava entre muntanyes de lava de colors vermell, negra, marró... va ser espectacular, però el millor encara estava per venir. Passat el poble de Tinajo vaig veure una ruta que rodejava la Montaña Blanca, un antic crater, i vaig anar cap allà. Va ser un molt bon encert, la pista estava feta sobre pedres volcàniques, i per allà no passava ningú. L'última part la pista es complicava, perquè feia pujada, hi havia molta grava i feia vent de cara. Aquella part va ser dura, però quan veies les vistes del què et rodejava, feia que tot valgués la pena. Aquesta pista et deixava molt prop de l'entrada del parc nacional de Timanfaya. Vaig anar cap allà i després de pensar un moment si pagar l'entrada per visitar-lo (20 €), vaig decidir d'entrar. Va ser una decisió encertada perquè aquella zona és realment la més espectacular de l'illa. Quan entres al parc has d'anar a un lloc on hi ha tots els turistes, i des d'allà et fan la volta pel parc amb un autobús. És una turistada, però només es pot visitar d'aquesta manera i mentre vas avançant amb el bus et van fent l'explicació de l'història de l'illa. La veritat que jo semblava un peix fora de l'aigua entremig de tant turista, a part portava la suada de tot el dia o de més d'un dia, però va valer molt la pena la visita. Circulaves entremig de sorra negra, blanca, grisa, marró, craters volcànics, pedres de formes espectaculars… i solament això, no hi havia pràcticament vegetació, no hi havia animals, no hi havia persones, un lloc realment increïble on no pots deixar de fer una visita, i que segurament fa que valgui la pena anar a aquesta illa per veure aquest parc. Deixant enrere aquest lloc, vaig anar cap a Yaiza, i el paisatge no deixava de sorprendre'm, la carretera era recta feta sobre de pedra volcànica, i això, encara ho feia més espectacular. Vaig arribar al poble cap a les 5 de la tarda i vaig anar a dinar a un bar on feien menjar típic canari, vaig tenir un dia tan ocupat que encara no havia tingut temps de fer-ho. Després vaig passar la tarda voltant pel poble i al vespre vaig anar a buscar un lloc tranquil per passar la nit. 

L'endemà vaig desmuntar el campament i em vaig dirigir direcció El Golfo. El paisatge seguia en la tònica del dia anterior, això vol dir que la zona era igual d'espectacular... En arribar al poble em vaig dirigir a la part esquerra on hi ha un petit llac darrere una platja de sorra negra tot rodejat de pedres de color vermell... sens dubte i sense menys tenir el què havia vist el dia anterior va ser el lloc més bonic que vaig veure a l'illa... Després d'estar una bona estona gaudint d'aquell lloc increïble, vaig anar a visitar el poble, un lloc molt petit amb restaurants davant el mar que també val la pena conèixer. A partir d'aquí vaig seguir la ruta direcció Las Salinas de Janubio. El lloc era molt maco, però feia un vent de cara que no em deixava avançar. A més a més, quan vaig arribar a un poble on tenia pensat esmorzar, estava tot tancat i vaig haver de seguir amb la panxa buida, que era el pitjor que em podia passar en aquell moment. Va ser realment dur. Uns kilòmetres més endavant vaig agafar un corriol direcció Playa Blanca i tot i el vent de cara, era bonic recórrer aquella part desèrtica per un camí tan ben marcar. Abans d'arribar a la Playa, em vaig desviar a mà dreta per anar direcció a Punta Pechuguera on hi ha un far. A partir d'allà la cosa es va tornar poc interessant, ja que m'anava endinsant en la zona turística i per mi això no té gens d'atractiu. Vaig travessar Playa Blanca sense pena ni glòria, i em vaig dirigir a La Playa de Papagayo un lloc que havia vist alguna foto i tenia bona pinta, a part també hi havia un càmping, però malauradament estava tancat. Va ser una llàstima, perquè als càmpings són els llocs on descanso, carrego bateries, i desconnecto una mica de muntar i desmuntar la tenda cada dia, però en fi, va ser el què hi havia. Quan vaig arribar al lloc, no em van defraudar gens les expectatives, era una cala petita on a la tarda es ponia el sol just davant i on tampoc hi havia molta gent i això feia que si estes molt tranquil. Vaig baixar la bici a la sorra i vaig anar directe a banyar-me, cosa que refresca cos i ment. A més a més, ja tenia una zona controlada per anar a posar la tenda, i això va fer que pogués prendrem la tarda amb encara més tranquil·litat.  Quan es va pondre el sol dins el mar, vaig recollir la tovallola de la platja i em vaig dirigir cap on tenia previst acampar, i així ho vaig fer. 

Aquell dia arrencava el penúltim dia de bici per l'illa més volcànica que he conegut fins al moment. Aquell dia tancaria el cercle i arribaria a la capital on passaria un parell de dies en un hostel, com feia anys que no feia i l'últim dia de bici només seria per tornar fins a l'aeroport. Així doncs, arrenquem. La zona que recorreria aquell dia durant el matí, va ser molt inhòspita, no hi ha carreteres a prop, no hi ha pobles, no hi ha gent, no hi ha gairebé res tret de sorra pedres i alguna platja de tant en tant. La primera part la vaig fer per una pista on es rodava prou bé, però de mica en mica es va anar complicant la cosa, van començar a haver-hi fortes pujades, fortes baixades i trams de rius secs plens de grava on l'única manera d'avançar era empenyent la bici i per acabar algun corriol molt tècnic també. El resultat va ser passar una zona molt divertida i que em va agradar molt per la solitud que es respirava, ja que a part de tot això crec que només vaig veure un parell de persones quan vaig creuar alguna platja. Van ser mes de tres hores per recórrer 14 kilòmetres. Sortint d'aquest lloc vaig arribar a Playa Quemada un petit poble costaner que em va anar molt bé per poder menjar una mica i recuperar forces. Seguint per la costa a mesura que m'anava acostant a la capital cada cop hi havia més hotels i zones turístiques que com us he dit abans no em semblen massa interessants. Un cop vaig ser a Arrecife vaig esperar una estona i vaig anar al hostel, tot i que em va fer patir una mica perquè no ens vam acabar d'entendre amb la persona que ho portava per l'hora d'arribada, però tot va anar bé. Un cop allà una bona dutxa i un bon sopar, que me l'havia guanyat. Estava una mica acollonit per si hi havia gent que fes merder i no em deixes dormir a la nit, però la majoria eren gent gran i vaig fer alguna amistat i tot. Vaig conèixer un italià que fins i tot vam passar un dia junts per anar a una platja. La veritat és que va ser divertit tornar a un hostel després de tant de temps, és un lloc on sempre trobo gent com jo. 

L'últim dia de bici el vaig dedicar a anar a visitar la casa de César Manrrique, cosa que va ser molt interessant per conèixer la història d'aquest home i el que va fer per l'illa. Vaig marxar amb la sensació que si no fos per ell, aquella petita illa estaria molt més castigada pel turisme del què està ara. Després vaig tornar a la capital per anar a buscar les alforges que tenia al hostel i vaig anar cap a l'aeroport. El dia abans ja hi havia passat per veure si la caixa de la bici que havia amagat encara hi era, i així va ser, tot i que aquell dia vaig anar cap allà amb marge per assegurar de tenir temps de buscar un altra opció en cas que no hi fos. Encara hi era, així que vaig poder desmuntar la bici amb calma. Tot i que vaig tenir problemes amb un pedal que no vaig poder descollar, vaig poder posar tot el material dins la caixa de nou per poder tornar cap a casa. 

El resum final d'aquesta illa seria que em va agradar molt, el paisatge és molt diferent de qualsevol cosa que hagués vist fins al moment i això ho vaig trobar molt atractiu. És una illa molt desèrtica i això també em va agradar, hi ha menys població que a les illes canàries que havia vist fins ara i la combinació d'aquestes dues coses feien que trobar un bon lloc per acampar fos relativament fàcil. Com ja us he dit abans vaig trobar a faltar que hi hagués algun càmping per desconnectar una mica, però vaig fer el mateix quan vaig anar a passar un parell de dies al hostel. La ruta que vaig estar seguint en bona part va ser la de Pedales de Lava. Aquesta ruta combina parts d'asfalt i trams de terra i la vaig trobar molt encertada. En algunes parts vaig fer la meva, com jo crec que ha de ser, perquè si alguna part la vols variar una mica perquè no tens ganes de fer-la o perquè vols anar per algun lloc més interessant, no veig perquè hauria de ser un problema. La ruta no té molt desnivell, però no per això vol dir que sigui menys dura, el vent i el terreny es cuiden de posar-te les coses difícils sense necessitat que hi hagi molta inclinació de la carretera. Pel que fa a l'ambient cicloturista, podria dir que pràcticament es inexistent, ja que només em vaig trobar una parella que es movien per l'illa amb bici tot i que anaven a dormir en hotels. Encara tinc el record del primer viatge a Tenerife on vaig trobar molta gent com jo i això costa molt de superar. Per la meva part quan estic allà sol sempre penso que la següent ruta la vull fer acompanyat i sovint em pregunto que faig allà, sobretot quan no tinc massa clar on aniré a dormir, potser es cosa del pas del temps… quan les coses van bé i tot ho tens clar sempre es mes fàcil, però quan tens inserteses, la cosa es complica. Podria perfectament permetrem un hotel per cada nit, però a mi m’agrada anar a l’aventura, haver-me de buscar la vida i que tot això d’anar amb bici pels llocs sigui alguna cosa mes que pedalar per carreteres inospites, conèixer llocs diferents i dormir a la comoditat i tranquilitat d’un hotel, suposu que es tracte de seguir-me posant a prova del què soc capaç de fer i fins on m’atraveixo a anar. Haig de dir que una de les coses que em motiva mes dels viatges amb bicicleta, es trobar un bon lloc per posar la tenda, i en aquest viatge tot i trobar llocs bons, no n’hi ha hagut cap que li guardi un record molt especial. Una de les altres coses que m’agrada dels viatges amb bici, es la velocitat d’aquest vehicle, es va molt mes lent que un cotxe i això fa que disfrutis de cada lloc que passes i que t’hi sentis una mica part. Per altre banda es va molt mes ràpid que caminant, i això fa que si et fa falta també et puguis moure a un altre lloc relativament ràpid.

Els números: Del 19 al 26 de novembre del 2024 313,68 kilòmetres amb 3988 metres de desnivell positiu. 

Dia 1 Aeroport d'Arrecife, Jameos del Agua 49,10k 376+

Dia 2 Jameos del Agua, Orizola 36,06k 298+

Dia 3 Orizola, Caleta de Famara 46,41k 990+

Dia 4 Caleta de Famara, Yaiza 54,12k 823+

Dia 5 Yaiza, Playa del Papagayo 54,92k 716+

Dia 6 Playa del Papagayo, Arrecife 46,30k 556+

Dia 7 Arrecife, Aeroport 26,77k 229+