Sense adonar-me'n aquesta seria la millor ruta que havia fet mai amb alforges i que potser faré mai més. Vaig trobar aquest track per casualitat un dia de les vacances mirant del Wikiloc, i després de passar uns dies amb en Bernat i la Bruna per Suïssa i haver caminat per les rodalies de Cervinia, em vaig dirigir cap a Courmayeur per fer aquesta ruta. La veritat es que no les tenia totes per acabar-la, portava molts dies de vacances fent coses i estava molt cansat. Tenia el comodí d'agafar el bus a Chamonix i tornar cap al cotxe, però quan vaig veure els paisatges per on passava ràpidament vaig tenir clar que l'havia d'acabar.
El primer dia vaig sortir de Courmayeur amb un mal de cames considerable, i al poc de sortir ja vaig enfilar per una carretera estreta i molt dreta direcció Peuterei. Un cop al “poble” ja era tot camí de terra que més o menys anava planejat. Tot això envoltat d'unes muntanyes increïbles on a cada petita vall hi havia una glacera. Al cap d'uns kilòmetres la cosa es començava a complicar fins al punt de fer l'última part de la pujada empenyent la bici fins a arribar al Col de la Seigne a 2.512 metres i que feia frontera amb França. A partir d'aquí, una llarga baixada fins a Les Chapieux. Vaig comprar alguna cosa que em feia falta, i vaig sortir a la última part de la Comet de Roseland, el meu port preferit i el vaig pujar fins a dalt per baixar per l'altra banda i començar a pujar el Col de Gitaz. No vaig arribar a coronar i em vaig quedar a acampar poc abans d’arribar a dalt.
L'endemà vaig desmuntar la tenda i vaig acabar d'arribar a al coll de Gittaz a 2284 metres per començar una baixada molt tècnica al principi i que després acabava per unes pistes d'esquí. Havent esmorzat a La Chapelle em vaig dirigir cap a Bionnassay per unes rampes increïblement dures per baixar per una altra estació d'esquí. Quan era a baix a la vall em vaig dirigir cap a Chamonix on passaria a veure en Benji i la Mireia, que estaven de vacances per la zona. Després de passar una estona amb ells vaig anar a pujar al Col de la Balme amb 1.000 metres positius més. La primera part era asfaltada fins a passar un poble on a partir d'allà, tot seria una pujada molt dura on la major part la vaig haver de fer empenyent la bici. Allà vaig posar la tenda al costat d'un remuntador d'esquí per parar-me el vent, cosa que em va resultar curiosa.
El tercer dia arrencava entrant a Suïssa pel Col de la Balme de 2.191 metres i amb una llarguíssima baixada molt tècnica al mateix temps que espectacular, que em portaria a un petit poble Suïs on em trobaria amb molta gent que fa aquesta ruta caminant amb el sentit contrari. Després vaig fer una curta pujada seguida d'una llarga baixada d'asfalt que em portaria fins a prop de Martigny on arrencava la pujada a Champex Lac, lloc on descansaria una bona estona perquè vaig arribar realment cansat, amb prou feines podia pedalar quan era pla. A la tarda vaig arrencar direcció a La Fouly, La pujada va ser molt bonica, recorria entre prats i al temps que a la part dreta hi havia unes vistes brutals del massís del Montblanc. Quan vaig arribar al poble vaig seguir una mica més per veure si trobava un bon lloc per posar la tenda, cosa que no va ser així, i vaig decidir anar a passar la nit a un càmping que hi havia al poble. Va ser una decisió encertada, perquè a la nit va caure un bon temporal i sempre està bé estar acompanyat de gent al voltant.
L'últim dia només em faltava coronar l'últim coll, i la veritat és que li tenia molt respecta. La primera part arrencava per una pista i acabava convertint-se en un camí. La pujada era molt amable i anaves pujant contínuament sense grans pendents, cosa que em va permetre fer tota la pujada sobre la bici. El coll que vaig coronar era el Col Ferret de 2.486 metres. Allà m'hi vaig estar molta estona, ja que veia que la ruta s'acabava i volia gaudir d'aquell entorn únic envoltat d'unes de les muntanyes més increïbles del món. Quan em va semblar, vaig arrencar per una baixada molt dreta i molt tècnica, on havia de vigilar molt de no caure perquè podries anar a parar molt avall i fer-te mal. Un cop a baix vaig fer els últims kilòmetres de la ruta entre pistes i carreteres on a cada moment anava parant per fer fotos de les glaceres que anaven sortint de cada racó, i on fins a l'últim moment d'arribar al cotxe a Courmayer, la ruta va ser increïble.
Amb aquesta gran aventura, tancava unes molt bones vacances pel Alps, i tornava a casa a descansar uns dies, cosa que em feia molta falta.
Els números: 4 dies. Del 10 al 13 d'agost del 2021. 200 kilòmetres, 7987 metres de desnivell positiu. Dia 1 Courmayeur col de Gittaz 54,03 kilòmetres 2.626, dia 2 Col de Gittaz Col de la Balme 59,43 kilòmetres 2.249 metres de desnivell, dia 3 Col de la Balme La Fouly 56,75 kilòmetres 2.128 metres de desnivell positiu, dia 4 La Fouly Courmayeur 29,46 kilòmetres 984 metres de desnivell positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada