Un any després tornava a anar cap a Teruel, aquest cop acompanyat de 3 amics més, per recórrer una altra part d’aquesta ruta que tant em va agradar. Aquest cop anàvem a fer una part que vaig deixar pendent l’any passat Jabalambre i el Gúdar.
El primer dia vam arribar tard a la ciutat, i ens vam posar a pedalar passades les 6 de la tarda. Vam estar parlant durant el trajecte d’anada, i vam decidir retallar una mica la ruta del primer dia per anar més tranquils els dies següents. Així que un cop vam tenir les bicis preparades, vam sortir de Teruel per una carretera secundària amb tendència a fer baixada, direcció Torrebaja. Un cop allà vam fer uns kilòmetres més i vam muntar el primer campament de la ruta.
El segon dia teníem dins el menú, pujar a uns dels llocs amb més altura de la ruta, i no només un dels més alts, si no, una de les pujades més llargues, amb gairebé 30 kilòmetres per arribar a Jabalambre. Amb 30 kilòmetres, la pujada es fa llarga, en alguna part dura, però en general la seva escalada és bona. Allà anàvem una mica justos d’aigua, però després de buscar una font sense èxit, vam continuar avançant fins on després d’una llarga baixada vam poder trobar un lloc per menjar i beure. Just abans d'arribar al punt més alt vam tenir un problema tècnic, a mi se’m va trencar el portapaquets, el pobre ja està força vell, però amb algunes brides i una mica de cinta aïllant o vam poder solucionar. Crec que és el moment de comprar-ne un de nou. Després de dinar vam continuar pedalant, fins a arribar a prop de Valbona, on vam trobar un molt bon lloc per poder passar la nit just al costat d’un riu. Res millor per acabar de pedalar que una bona banyada a un riu.
El tercer dia entraríem de ple a El Gúdar, un lloc que haig de reconèixer que em va agradar molt. Un d’aquells llocs on el cicloturisme agafa el seu màxim sentit, carreteres poc transitades, pistes de terra on no passa pràcticament ningú, pobles petits on si hi ha algun bar o botiga no saps mai si estarà obert o no, i tampoc saps quin horari fan… En definitiva, un lloc on t’has d’espavilar per buscar-te la vida, i on tot el que t’envolta no t’ho posarà fàcil. Doncs això, vam trobar un bar en un poble, i on després de fer el cafè vam arrencar fins al següent poble i a partir d’aquell moment, una bona pujada. Allà vam tenir un altre problema tècnic, a en Gerard li fallava el canvi, vam intentar alguna solució ràpida, però no va funcionar gaire bé. Quan vam parar per dinar, amb les quatre eines que dúiem ho vam desmuntar tot i ho vam solucionar com deu mana. Amb la panxa plena, vam baixar fins a Linares de Mora on volíem comprar alguna cosa, però estava tot tancat, coses de la España Vacia… així que vam seguir cap a la següent pujada, tot el que pujaríem avui, ja no ho hauríem de pujar demà. En sortir de Linares vam passar pel “Pino Escobon” un arbre monumental que val la pena veure si estàs per la zona. Quan vam haver fet una part de la pujada, vam decidir parar a un lloc on ens semblava que no tindríem tan fred, però amb l’aire que feia el vespre i la nit van ser fresques.
Avui arrencava el que seria l’últim dia de l’aventura, no sabíem si acabaríem avui o no, però (atenció, espòiler) si, aquell dia ja arribaríem a Teruel. El dia per variar començava pujant, primer una pujada fins a una estació d’esquí de Valdelinares i després fins al cim més alt de la ruta, el Peñarroya amb 2028 metres d’altura. Des d’allà dalt vam poder veure bona part de la ruta que havíem fet i una part de la ruta que havia fet l’any passat. A partir d’aquí una llarga baixada fins a arribar a un riu on vam dinar. Amb la panxa plena, vam començar la que seria l’última pujada de la ruta. Aquesta pujada ens portaria fins a uns Molins de vent d’aquest que fan llum i on et pots sentir com l’autenticitat Don Quijote. A partir d’allà baixada i pla per arribar a la plaça del Torico de Teruel per celebrar que havíem acabat aquesta gran ruta.
Poder fer aquesta ruta amb companyia la veritat és que s’agraeix molt, i amb la colla que vam anar encara més. La ruta ja la coneixia de l’any anterior i la veritat és que no decep, és un paradís pels amants del cicloturisme, tranquil·litat, pobles petits carreteres i pistes amb poc o gens de trànsit… no es pot demanar més. Com ja he dit abans, la part de Gudar em va agradar molt, i pots notar l’autèntic esperit d’aquesta ruta. Pel que fa a Jabalambre segurament tens una idea diferent si puges allà dalt després de seguir tota la ruta que si retalles i vas a buscar els peus de la pujada per començar des d’allà. Per això potser no em va agradar gaire. Igualment, passa quan arribes a la Puebla de Valverde segur que si has seguit tota la ruta et sembla arribar a un paradís quan veus aquella àrea de servei.
Els números: Del 17 al 20 de maig del 2025. 266,3 kilòmetres 5365 metres de desnivell positiu.
Dia 1. Teruel, Torrebaja 43,01k 196+
Dia 2. Torrebaja, Valbona 77,29k 1.861+
Dia 3. Valbona, Valdelinares 64,23k 1.806+
Dia 4. Valdelinares, Teruel 78,77k 1.502+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada