Arribaven unes altres vacances de Nadal, i em disposava a conèixer una altra illa de l'arxipèlag canari. Aquest cop anava a un altre de les illes principals, Gran Canària.
Vaig arribar a l'illa i el primer que vaig fer va ser posar-me els pantalons curts. És una sensació molt agradable fer aquest gest en ple mes de desembre. L'altre gran canvi d'arribar a les illes, són les hores de sol, allà per Nadal hi ha més temps de llum solar, cosa que et permet aprofitar més el
El primer dia vaig arribar a la tarda i després de muntar la bici i passar per un supermercat vaig anar a un càmping que hi havia al costat de l'aeroport. La ruta començaria l'endemà.
dia.
Vaig estar una mica temptat de quedar-me un dia més al càmping i relaxar-me a la platja que hi havia al davant, però al final vaig decidir començar la ruta. Vaig sortir direcció sud amb la intenció de comprar gas per el fogonet en alguna ciutat gran que passaria. Vaig estar buscant molt i al final vaig haver de comprar un fugo nou amb un altre tipus de bombona perquè no en trobava com el meu. La ruta va ser bastant plana, i d'entrada ja em vaig creuar amb un altre company que viatjava amb bici que recaptava fons per una malaltia. Cap al migdia vaig arribar a les Dunas de Maspalomas. Amb la bici carregada no vaig poder endinsar-m'hi gaire i la veritat és que és un lloc molt bonic, però està envoltat d'hotels i això li treu molt encant. A la tarda vaig estar pel Faro de Maspalomas i quan es va començar a fer tard, vaig anar a buscar un lloc per posar la tenda que fos tranquil.
El segon dia vaig seguir la ruta cap a La Playa de Mogan. Pel camí em vaig trobar amb pobles molt turístics i plens d'hotels cosa que no m'atrau gaire. La part sud de l'illa és on fa més bon temps, i la majoria de turistes es concentren aquí. Quan vaig ser lloc, el primer que vaig fer va ser banyar-me, cosa que sempre es posa bé en aquesta època quan les temperatures acompanyen. El poble és molt maco i està molt ben arreglat, té petits carrerons a l'ombra just al costat del mar ideals per passejar tranquil·lament. A la tarda vaig posar rumb cap al centre de l'illa, el què no sabia és que m'esperava una de les millors, per no dir la millor carretera que he fet mai. Al principi hi ha una part recta que et porta cap a dins una vall i quan no sabies per on aniria la carretera, començava a fer revolts i revolts muntanya amunt deixant unes vistes espectaculars d'aquella illa volcànica sota meu. Va ser un tram molt espectacular. Prop de la part més alta de la carretera vaig trobar un bon lloc per acampar i m'hi vaig quedar.
L'endemà començar a pedalar i aquella part de l'illa no em deixava de sorprendre per la seva espectacularitat. Vaig passar per diferents embasaments i també per algun poble. Per sort portava menjar per un parell de dies, perquè aquesta part de l'illa no hi ha massa serveis tret d'algun bar en algun petit poble i anant amb bici tot queda molt lluny. Vaig arribar a prop del Roque Nublo i vaig estar passejant per la zona. No em podia apartar molt de la bici perquè no la tenia lligada, així i tot, va estar bé l'excursió per la zona. Cap a la tarda vaig pedalar una mica més fins a arribar a una zona d'acampada que hi havia per allà a les altures on em vaig instal·lar. Va ser un dia on tot va ser pujada. El que no m'esperava és que fes tan fred, i és que estàvem a quasi 1.900 metres d'altura i això es nota, tot i ser a les Canarias fa fred. L'endemà al matí el termòmetre del gps em marcava 1 grau positiu.
Després d'haver recollit la tenda amb les mans glaçades, vaig anar a passar el matí a Tejada, "uno de los pueblos mas bonitos de España" i haig de reconèixer que el vaig trobar molt bonic, no només pel poble, sinó per l'entorn on estava, tot envoltat de muntanyes. A la tarda vaig anar a Artenara, un altre poble en mig de les muntanyes Gran Canària. Allà després de menjar-me un bon gelat, vaig decidir anar a dormir a la costa, és el que tenen les illes, que amb pocs kilòmetres pots anar de la muntanya al mar. La nit anterior vaig passar molt fred, i a prop del mar dormiria millor. La carretera de baixada va ser espectacular, un altre de les millors que he fet mai, en 30 kilòmetres, només em vaig creuar amb un cotxe i a mesura que anava baixant el sol, es feia més espectacular. Vaig passar diferents envasaments i em vaig parar mil vegades a fer fotos fins que em va quedar la memòria del telèfon plena. Tenia la sensació que en què en qualsevol moment el podrien assaltar una colla d'indis en aquell lloc tan inhòspit. Quan vaig ser a baix de tot vaig anar a dormir al càmping de La Aldea de San Nicolas, pensava que si m'agradava el càmping m'hi quedaria un parell de dies, però com que no va ser el cas l'endemà vaig seguir pedalant.
Doncs això, quan vaig haver fet el cafè al poble, vaig seguir pedalant fins al Mirador del Balcón, un lloc on podies veure unes vistes espectaculars dels penya-segats de la part oest de Gran Canària. Allà vam estar xerrant una bona estona amb un home que tenia una parada de refrescs pels turistes, és el que té no tenir pressa, que et pots entretenir en qualsevol moment. Al cap d'una estona vaig marxar direcció Agaete. El trajecte fins allà va ser molt bonic, la primera part era per una carretera de muntanya, i la segona recorria una increïble carretera que, per una banda, et quedava el mar, i per l'altre la muntanya fins a arribar al poble. Un cop allà, el poble em va semblar molt bonic, era un poble petit i tranquil amb un port on marxaven els ferris fins a Tenerife. Quan es va començar a fer fosc vaig anar a acampar als afores i l'endemà que era el dia de Nadal també me'l vaig passar prenen el sol a la platja del poble. Aquell dia a diferència de l'anterior, vaig anar a dormir a una cova que em van dir uns canaris que hi havia per la zona. Allà em vaig trobar un finlandès que estava recorrent l'illa caminant i vam passar una agradable nit.
L'endemà al matí sí que era el moment d'abandonar Agaete, i vaig posar rumb a Galdar. Allà estaven en plenes festes de Nadal i tenien els carrers engalanats. A partir d'aquí vaig seguir fins a El Roque, un lloc just al costat del mar on hi havia un càmping, però no deixaven posar tendes o sigui que vaig pedalar una mica més fins a Firgas on sí que n'hi havia un on també passaria un parell de dies, així descobriria la zona des d'allà. A la mitjanit em vaig despertar del vent que feia i l'endemà al matí semblava que hi hagués boira de la calima que hi havia. La calima és pols en suspensió que ve del desert del Sàhara, i en aquesta ocasió n'hi havia molta.
Amb el camp base a Firgas vaig anar a visitar alguns pobles del voltant com Moya on vaig degustar la cuina de l'illa.
Aquell dia no tenia un lloc clar per anar a dormir, i si no en trobava cap seguiria fins al càmping de Playa de Vargas que és el que vaig estar el primer dia. Tenia la idea d'anar a veure el crater d'un volcà, però quan era a Arcucas, un poble molt bonic i amb molt ambient, vaig tenir la brillant idea de canviar de plans i anar a la capital de l'illa, Las Palmas de Gran Canària. Va ser una idea equivocada i just quan estava entrant a la capital ja me'n vaig adonar. Hi havia molts cotxes i una pobre bici amb alforges per allà no hi pintava res. Vaig arribar al centre i al cap de res ja tornava a marxar direcció Playa de Vargas. Va ser una estona estressant, però de tot se n'aprèn. Quan vaig abandonar el bullici de la capital em vaig relaxar i vaig passar una bona estona visitant Telde. Quan es començava a fer fosc vaig arribar al càmping i posaria fi a la volta a l'illa amb les alforges.
Estan instal·lat al càmping vaig fer una visita al Barranco de Guayadeque un lloc curiós que em quedava a prop per anar-hi amb un dia de bici.
De nou va ser una gran experiència conèixer un altre illa en èpoques nadalenques amb les alforges, però la veritat es que no m'ho vaig passar tan bé com a Tenerife. Pel que fa a carreteres per mi és millor Gran Canària, aquí hi ha les carreteres més espectaculars que he fet mai i segur que algunes que no vaig fer també són increïbles. La zona centre de l'illa, que és molt muntanyosa em va agradar molt, però vaig trobar a faltar ambient, ja no dic ambient cicloviatge, que costa més de trobar, però ambient en general. Tampoc vaig trobar un lloc com l'invernaderito de Tenerife que és difícil de trobar, però és que allà si estar com a casa.
Els números: 10 dies, del 19 al 30 de desembre del 2022 384.62 kilòmetres 7.664 metres de desnivell positiu.
Dia 1, Aeroport, Playa de Vargas 10,2 kms 105+
Dia 2, Playa de Vargas, Maspalomas 46,17 kms 509+
Dia 3, Maspalomas, Mogan 44,1 kms 1.117+
Dia 4, Mogan, Roque Nublo 26,9 kms 1.094+
Dia 5, Roque Nublo, La Aldea 54,74 kms 562+
Dia 6, La Aldea, Agaete 41,58 kms 964+
Dia 7, Agaete, Casablanca 37,01 kms 821+
Dia 8, Figas i Moya ( circular ) 24,82 kms 656+
Dia 9, Casablanca, Playa de Vargas 65,39 kms 933+
Dia 10, Barranco de Guayadeque 33,72 kms 903+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada