Tornàvem a ser els habituals a les rutes estivals per pedalar uns dies. Aquest cop anàvem a França per fer una ruta que passava per un dels ports més mítics dels Pirineus, el Tourmalet, i de camí al lloc de sortida vam fer un altre port mític amb cotxe, el Col d'Aubisque així que la cosa pintava molt bé per passar uns bons dies de bici i amics.
El primer dia vam sortir tard de Calldetenes, tard pel lloc on anàvem perquè teníem unes quantes hores de cotxe. Vam arribar a la tarda a Arrens-Marsous i vam començar a pedalar quan eren un quart de 8 del vespre. Tot i ser tard teníem ganes d'avançar una mica així no hauríem de pedalar tant els altres dies. Des del primer moment ens va agradar la zona i vam anar tirant fins que se'ns va fer fosc fent una baixada plena de pedres cosa que feia que no es veigues massa cosa. Vam arribar al poble de Gez i allà vam sopar i dormir.
L'endemà havíem de pedalar fins a trobar un bon refugi, ja que la previsió meteorologia per a l'endemà marcava pluja. Al matí vam fer una petita baixada i seguidament teníem molts kilòmetres plans per endavant. Vam passar per Lourdes un poble turístic sobretot pels creients i vam continuar fins a començar les primeres pujades del dia i alguna baixada entre herbes. Després de la segona pujada ens esperava una baixada molt tècnica que en portaria fins a Bagneres de Bigorre. Durant la baixada en Gil va esparracar una coberta de la bici, així que vam fer dos equips, un que van anar cap al poble a buscar recanvi, i un altre que es va quedar a reparar la bici. La baixada fins al poble va ser molt guapa, ja que hi havia uns corriols molt divertits. Una estona més tard ens vam reunir tots i després de fer una cervesa, vam fer uns kilòmetres més per arribar al següent poble, on vam trobar un cobert perfecte per passar la nit. Allà vam tenir alguns problemes amb un veí del poble que es va enfadar perquè ens estàvem dutxant a un riuet que hi havia al costat del poble, però després de molt xerrar l'home es va calmar i vam passar una nit molt tranquil·la.
El tercer dia com deien les prediccions, va començar amb pluja, i no teníem clar si començar a pedalar o no. Quan va ser cap al migdia vam arrencar. La primera part va ser fàcil, però després ens vam posar per un camí on vam haver d'empènyer la bici per uns forts pendents. Més tard vam començar a pujar el mític Toumalet. Al principi ho vam fer per una carretera secundària, i després ja ens vam posar en el recorregut típic per pujar a aquest port. Vam arribar a La Mongie i ens vam quedar a dormir allà, ja que el dia no ens donava per seguir més. Feia molt fred aquell dia tot i ser estiu, a la nit donaven temperatures mínimes d'1 grau, per això vam anar a sopar una fondue a un lloc calent. Després vam buscar un refugi per passar la nit. El refugi va ser una caseta d'un remuntador de l'estació d'esquí, potser va fer el mateix fred a dins que a fora, però almenys ens va parar una mica el vent.
L'endemà ens vam llevar amb un dia radiant, i tot i fer fresca, el sol de seguida ens va escalfar. Vam anar pujant i vam coronar el mític Tourmalet, cosa que vam celebrar amb una ampolla de cava a dalt de tot! La baixada va ser molt divertida, perquè després d'uns kilòmetres d'asfalt, ens vam desviar per fer uns corriols molt bonics, divertits i ràpids que ens portarien fins a Luz Saint Sauveur, però per no perdre el costum vam tenir problemes tècnics. A en Canal se li va trencar el portapaquets. Després de dinar al poble i descansar una estona, vam començar a pedalar direcció Luz Ardiden, un altre port mític dels Pirineus. La pujada va ser tot asfalt fins a l'estació d'esquí i la veritat és que la vaig trobar espectacular. Un cop a l'estació vam seguir uns cinc kilòmetres més per camins de terra per coronar un altre coll. La pujada va ser molt bonica, d'aquelles que et fan aficionar al cicloturisme i que compensen tot l'esforç de la pujada, de dormir al terra de veure que no passen els kilòmetres... l'entorn era increïble, hi havia molt silenci, i el sol d'aquella hora de la tarda encara feia que aquelles muntanyes lluïssin més... Un cop a dalt, crec que no sabíem el què ens esperava... Vam començar a baixar pel mig d'uns prats alpins guapíssims fins que entraves a dins un bosc, tot això per un corriol que es feia molt bé encara que anéssim amb una bici amb alforges. Algun tram era molt ràpid, i algun més tècnic, i tot plegat molt divertit. Aquesta va ser una de les millors baixades que he fet mai amb bici de muntanya sense cap mena de dubte. Després de fer els 1.000 metres de desnivell negatiu de la baixada vam arribar a Cautarets i a partir d'allà vam baixar una mica més per carretera fins a Pierreffite, on ens menjaríem una pizza per sopar i dormiríem a un parc molt acollidor.
Aquell ja era l'últim dia de la ruta, i ens quedava poc per fer. Vam arrencar i vam fer alguna pujada, però tot molt suau fins a arribar al lloc d'inici de la ruta, on teníem el cotxe aparcat.
Aquesta ruta em va agradar molt, el recorregut és molt encertat i tot i que alguna part es complica molt i amb una bici amb alforges encara més, és fàcil trobar alguna alternativa per esquivar aquestes parts. Passes pel mític Tourmalet, que és un plus per la ruta i també es coneixen llocs com Luz Ardiden que valen molt la pena. Hi ha alguns corriols de baixada molt divertits i molt llargs, que amb una bici més lleugera que la nostra encara han de ser més divertits. De la companyia no cal dir res, anar amb aquesta colla és èxit i diversió assegurats. En fi, una ruta molt recomanable per fer una escapada d'uns dies al Pirineu. Nosaltres la vam fer amb cinc dies, però amb quatre si el temps ho permet es pot fer perfectament, fins i tot amb menys.
Els números: 5 dies, del 2 al 6 d'agost del 2023 190,7 kilòmetres, 6173 metres de desnivell positiu. Els integrants: Gil, Sergi, Bruna, Enric, Bernat, Miquel i jo.
Dia 1: Arrens, Gez 25,09 kms 694+
Dia 2: Gez, Beaudean 64,78 kms 1.611+
Dia 3: Beaudean, La Mongie 22,83 kms 1.359+
Dia 4: La Mongie, 61,91 kms 2.027+
Dia 5: Pierreffite, Arrens 16,09 kms 482+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada