El Huayana Potosi està al costat de La Paz, i diferents companyies ofereixen la posibilitat de pujari. Aquí ens vam trobar amb la Bruna, vam contractar un guia i llogar el material, i ens hi vam anar.
El primer dia vam sortir de La Paz, cap al camp base, a 4.700 metres d'altura. Un cop allà vam dinar, i després ens vam posar el material, i vam sortir cap a una glacera a fer practiques. Ens vam passejar per allà sobre amb els grampons, el piolet, i encordats, per veure com anava una mica la cosa. Despres vam anar cap a una paret de gel, per escalar, i també veure la tècnica que hauríem de fer servir.
El segon dia vam pujar al refugi d'alrura, a 5.130 metres d'altura, vam dinar i descansar per l'endemà. A les 6 ja erem a dins el llit per intentar dormir. Dic intentar perque aquesta altura costa molt dormir, per la falta d'oxigen.
El dia havia arribat, ens vam despertar a les 12 per posar-nos el material i esmorzar. Mes o menys a la una ens posàvem a caminar. Estava nevant, el guia ja ens va informar que el temps no estava gaire bé, però estàvem allà i ho havíem de provar. Vam caminar una mitja hora per sobre pedres nevades que relliscaven, fins arribar al gel. Ens vam posar els grampons i vam seguir. Al cap d'una estona va parar de neva. Seguíem pujant i es va tornar a posar a neva. En Ramiro ( el guia ) ens va dir que si no feia vent la neu era estàtica, i la tempesta no marxava. Vam estar de sort i per fi va parar. Despres de unes hores caminant vam arribar al lloc mes complicat, una canal de gel de uns 20 metres, que s'havien d'escalar. Vam esperar que la cordada de devant pujes, i nosaltres vam fer el mateix. Seguidament continuavem amunt. Començava a clarejar, i a ma esquerra s'intuïa una paret de neu inmensa, el cim era just allà a sobre. Un iranià de l'altre cordada informava, les 6 del mati i 5.900 metres, ho teníem a tocar. Vam comensar a pujar i anava sortin el sol, era difícil contenir l'emoció, aquell paissatge era lo següent a espectacular. Feia molta pendent i hi havia molt poc aire, va ser duríssim. A les 7 del mati erem al cim, ho havíem aconseguit!!!! Es veia La Paz, el Lago Titikaka, muntanyes nevades, valls, glaceres... genial, increïble, erem a 6.088 metres d'altura sobre el nivell del mar, LA OSTIA!!!!. Ens vam fer les fotos de rigor, i ràpid avall.
La baixada va ser ràpida, ens vam parar a fer alguna foto, però no podíem perdre temps, la neu que havia caigut de nit s'estava transformant per culpa del sol, i era perillós perque s'enganxa als grampons i rellisques. L'última part abans de tornar a arribar a les pedres va ser així, intentar treure la neu dels teus peus a cada pas, per no relliscar, va ser molt pesat. Per fi vam arribar a les pedres. Ens vam treure els grampons i vam baixar fins al refugi. També va ser difícil, perque encara hi havia neu sobre les pedres, estàvem molt cansats i relliscava molt. Un cop allà vam menjar una sopa i descansar una estona. Ens vam treure el material, i vam caminar fins al camp base. Ja tenim un 6.000 al sac.
Visca! Cumbre o muerte!
ResponElimina