Un d'aquests dies va ser quan vaig pujar a Rurenabaque. Aquest dia vaig anar a baixar per la carretera de la mort i despres havia d'agafar un bus cap al meu desti.
Tot anava sobre rodes, vaig fer la carretera, vaig dinar i abans de les 4 de la tarda, que era l'hora que havia de passar el meu bus, ja era a Yolosita, lloc on m'havia de recollir. Aquí començava el dia de curtiment. Hi havien mes turistes esperant per anar al mateix destí que jo, però no en el mateix bus, cosa que no sabia. Dons res anar esperant em vaig posar roba llarga, els mosquits se'm estaven menjant. Va passar mitja hora, va passar una hora, va passar una hora i mitja... Va passar una hora i tres quarts, i per fi va passar un bus de la meva companyia. El que es cuidava de la gent que havia de pujar al bus em va dir que aquell no era el meu, que el meu vindria en 20 minuts. Els altres turistes van pujar tots allà. A mi em va sembla extrany i vaig preguntar al conductor si era el meu. Em va dir que si, vaig ficar la motxilla gran sobre la roda de recanvi del bus i cap dins, vaig buscar lloc per seure i cap a Rure.
Al cap de poc un gringo ja em deia que aquell lloc estava ocupat. Li vag dir que el meu bitllet no tenia numero de seient i que no era el meu problema. Despres va venir el que seia allà reclamant el que era seu. M'estaven comensant a tocar la moral (cagum els turistes), perque vagi sol no cal que us fiqueu tots amb mi... Vaig anar a preguntar al conductor i al acompanyant a traves d'un forat que donava a la cabina, i efectivament, el meu bus era que que venia darrera. Els i vag dir que em tornessin a Yolosita, però van dir que era massa lluny, i que em deixarien a un poblet. Els vaig dir si podien avisar al conductor del bus del darrera, i així ho van fer, el van trucar i llestos.
El bus va parar i em van deixar a un "poble" de quatre cases. No em feia gaire gracia estar allà, podria ser carn de canó jejeje. Allà vaig aprendre una gran lliso, si estàs sol a un lloc que no fa gracia, intenta fer amics ràpid. Al cap de dos minuts ja coneixia un portuguès, que havia comprat terrenys per construí, i la seva dona era de La Paz. Al cap de cinc minuts també coneixia al mecànic local. La veritat és que no vaig sentir por en cap moment, tot al contrari, mes aviat acollit, la gent em demanava on anava i com es que estava allà.
Al cap de mitja hora va arribar el bus, tot correcte. Vaig pujar jo i motxilla gran cap dins. Quan vaig pujar no podia deixar de pensar a quina hora arribaria a Rure, m'havien dit que seria a les 8 del mati però el bus havia arribat dues hores tard... La carretera despres d'un tros asfaltat, s'havia convertit en cami de carro, i cada poca estona havíem de parar tirar endarrera, deixar passar algun camió, i continuar. Aquella carretera era molt estreta. Si el que havia fet al mati era la carretera de la mort, allò era la seva continuació. Jo continuava pensant... Anava fent números i teòricament hauria d'arribar a les 10, però amb aquella carretera vaig tirar llarg i pensava que arribaria per allà a les 12 o les 2 del migdia.
Al cap de dues hores i mitja, quan jo ja havia agafat el son, ens vam parar en un poble a sopar. El nom del poble no el se, el que si se, es que tothom venia coca. Vaig aprofitar el moment per preguntar al ajudant del conductor quan arribaríem a Rure. Ell molt trempat, em va dir que avui anavem be de temps i que potse hi seriem a les 5 o les 6. Jo vaig preguntar: del mati? I em va dir: si si... Dins meu va esclatar una gran rialla, i vaig pensar Cam peon, s'havia acabat el dia de curtiment.
A partir d'aquell moment anava super tranquil i relaxat, vaig dormir com un nen pràcticament tot el cami (cami de cabres), només em vaig despertar un parell o tres de vegades perque em pensava que el bus bolcava, però ja se sap que quan vas molt amunt el balanç es mes gran, segur que el conductor ho tenia controlat, o això espero.
hauries d'haver aprofitat per mastegar coca i fer fum!!!!
ResponEliminaPotser m'hauria anat be per relaxar-me jejejeje
Elimina